La meva àvia sempre em diu “tu no te enamores tanto, que tu te enamoras mucho”, i té raó. Estic enamorada de totes i cadascuna de les meves amigues, de la meva família Serrasolsas i de la Moreno, de la meva feina com a cantant i com a tallerista, i de cada trosset de casa meva, que és Sant Andreu.
Nascuda un Primer de Maig de 1998, Maio Serrasolsas forma part de la nova fornada d’artistes i cantautores LGTBI que no defugen de plasmar en les lletres les violències i opressions que les travessen. Allunyada de la voluntat d’agradar a la resta, explica que tot el que escriu és perquè li surt de dins. Una autenticitat que no només li ha servit per ser reconeguda en els col·lectius alternatius, sinó, a partir d’ara també, com a pregonera de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar 2023.
“Jo no hauria de ser aquí”. Així ha començat el seu pregó el forner Ramon Girabal, qui per primera vegada s’ha enfilat micròfon en mà al balcó de l’Ajuntament de Sant Andreu. Un inici de pregó que, tanmateix, ha anat precedit amb agraïments per a l’intèrpret de signes, Joan Gil. “No ho valorem prou”, ha assenyalat el mateix Girabal respecte a la feina del seu traductor. Al final, però, tant el seu pregó, com la tasca del mateix Gil, han encarnat el paper sovint invisible dels qui en realitat fan bategar la Festa Major.
Jo no hauria de ser aquí. Ho repetiré diverses vegades. Jo no hauria de ser aquí. Crec que cap andreuenc no refusaria mai fer el Pregó de la Festa Major. Jo no sóc una excepció. Jo tampoc no ho he refusat. Però jo no hauria de ser aquí.
Amb 113 anys d’història, el passat 30 de juliol de 2022 la Fleca Girabal va haver d’abaixar la persiana per sempre. Si bé l’increment del preu de l’energia posava punt final a totes les vivències dins del local de Servet 34, hi ha una cosa que sempre passarà per damunt de totes les crisis: el bon record que guarden centenars de paladars andreuencs de la feina feta per les quatre generacions de la família Girabal. Una evocació gastronòmica que, com no podia ser d’una altra manera, al final es transformarà en un homenatge públic: el darrer forner de la fleca, Ramon Girabal (Sant Andreu de Palomar, 1966), serà el pregoner de la Festa Major 2022.
Com no podia ser d’una altra manera, la tradició meteorològica ha tornat a donar la benvinguda a la Festa Major en un ambient gèlid. Un fred que ha fet omplir la plaça d’Orfila d’anoracs i bufandes per a tots els gustos, però amb un objectiu compartit: escoltar el pregó dels germans Pau i Júlia Serrasolsas. En aquest sentit, una dada a remarcar, feia dos anys del darrer pregó presencial per culpa de la pandèmia.
PAU: Bon dia, som en Pau i la Júlia, veïnes de Sant Andreu del Palomar. També som Ginestà, un grup de pop en català que du en actiu des del 2018, quan vam treure el nostre primer disc. Hem viscut sempre al barri, excepte en època universitària, i hem estat vinculats de diverses maneres al teixit associatiu i cultural. La meitat de la nostra família ha crescut a Sant Andreu, i a nosaltres, quan ens pregunten sempre diem el mateix: ens costaria molt viure a un altre lloc.
Si ara farà quatre anys estaven cridats a ser la banda revelació, ara ja es pot dir amb tota la seguretat que Ginestà ha enlairat el vol de l’èxit. Un duet conformat pels germans andreuencs Júlia i Pau Serrasolsas (J. 1998, P. 1994, Barcelona) que enguany no només pujaran per primera vegada a l’escenari de L’Envelat, sinó que també han estat cridats a ser els pregoners de la Festa Major. Fills de l’Escola Bressol El Palomar, el Mestre Gibert i l’Institut Valldemossa, així d’entitats com l’Agrupament Escolta Jaume I, l’Harmonia o els Diables de Sant Andreu, al llarg dels darrers quatre anys s’han convertit en dos dels principals ambaixadors de Sant Andreu de Palomar allà per on passen.
Amb el compte enrere en marxa, la Comissió de Festes de Sant Andreu de Palomar ja ha començat a tancar els serrells per adaptar la Festa Major a la nova normalitat. Una celebració que estarà condicionada a les mesures vigents del Procicat, però que a hores d’ara es preveu gairebé calcada a la dels anys anteriors a la pandèmia. Això sí, amb tot un seguit de mesures sanitàries a complir pel públic en determinats esdeveniments.
Matí de Festa Major. En lloc d’anar a escoltar el pregó com cada any i després seguir la cercavila, em quedo a casa. Inicio una lectura triada a l’atzar (és un dir, de L’Altra Editorial me’n refio) i començo a llegir. La meva sorpresa és que just a la tercera pàgina diu: “la Sandra llegeix a L’Exprés de Sant Andreu, el programa de les festes del barri, com buscant alguna activitat interessant…” i més endavant: “Al carrer gran de Sant Andreu hi ha tres botigues de joguines. Amb la Sandra no compraran cap joguina.” Casualitat? Coincidències? Decideixo cabussar-me en la lectura com un petit homenatge a les festes confinades.
