Aquest any tindrem la sort de viure dues vegades el Sant Jordi, un fet inaudit i mai vist. El primer és el confinat, que és el de la data real, i el segon el que celebrarem al carrer, que és el de la data inventada (o acordada, si volem ser més políticament correctes).
M’agrada llegir. Sobretot aquelles lectures que tenen un gust especial. Que es deixen paladejar.
Fins a 1889 alumnes participants, de 119 centres educatius diferents; 172 històries finalistes i només dos guanyadors: la Laia Bosch Fontan i l’Arián Márquez Martínez, alumnes de l’Escola Manyanet de Sant Andreu. Un tàndem que portava com a pseudònim el nom de Larian i que amb el relat “La cova dels records” s’ha imposat en el Premi a la Millor Història AMIC-Ficcions 2020, guardonat amb un iPhone.
Èxit de l’alumnat del Districte Sant Andreu al Premi Sambori que organitza Òmnium Cultural. Fins a tres escolars han sigut reconeguts pel jurat de la demarcació de Barcelona, després que cinc escoles diferents del territori hagin presentat un total de 25 treballs. En aquesta línia, destacar que es tracta del premi literari escolar amb més participació d’Europa: només l’any 2019 van participar fins a 130.000 alumnes.
Despublicar: anul·lar una publicació. Terme no acceptat, es recomana despenjar, retirar, treure. (1)
Atípica Diada de Sant Jordi. Tot i ser un dels dies més assenyalats al calendari, Sant Andreu s’ha tornat a llevar com un dia de confinament més. Sense multituds al carrer, sense parades de llibres a la plaça d’Orfila o a la rambla de Fabra i Puig, i sense parelles passejant amb la rosa a la mà per la trama urbana. Aquest cop, la Diada s’ha quedat als balcons i a les prestatgeries.
“Hi havia a una vegada un poblet situat al nord d’un país llunyà. Immers en un bonic paisatge, la seva bellesa era exaltada per la ribera d’un riu ample i profund. Els seus habitants estaven orgullosos de viure en un lloc tan pintoresc. Però un dia el poble es va veure atacat per una terrible plaga: hi havia una invasió de rates, n’estava ple. N’hi havia tantes que desafiaven gossos i gats, pujaven als bressols on dormien els nadons, robaven els formatges dels rebosts i s’enfilaven a les faldilles de les dones i als camals dels pantalons dels homes…” (*)
Actualment som dins d’una distopia. Els carrers són buits i sense cap brogit, només el refilet de les merles trenquen el silenci. No hi ha cotxes, ningú per les voreres. Els gronxadors dels parcs infantils reposen com mai, les pilotes quietes a l’armari. La fotografia d’aquests dies sembla l’inici d’una pel·lícula de ciència-ficció.
És ben cert, la vida és fantàstica si ho saps apreciar. Sovint en el dia a dia ens cabussem en nosaltres mateixos i ens cal que algú de fora ens ho cridi amb un to de veu ben fort: la vida és fantàstica!
Enguany el festival BCNegra s’ha centrat en el lema BCN Ciutat amagada, per tal de descobrir els secrets que amaguen autors d’arreu. En concret n’hi ha dos que s’han centrat en Sant Andreu, revelant-nos una part fosca i oculta que anirem descobrint a través dels seus textos.