L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’empresa municipal BIMSA, ha tret a licitació la redacció del projecte executiu per unir les rambles de l’Onze de Setembre (Sant Andreu) i de Prim (Sant Martí). Una primera passa que tractarà de posar punt final a la separació forçada de tots dos districtes, agreujada per l’inici de les obres de l’alta velocitat, l’any 2008.
Després de l’impuls que ha agafat la futura estació intermodal de La Sagrera en els darrers anys, Adif ha decidit pujar una marxa més en les obres. Tal com ha anunciat aquest dimarts l’administrador d’infraestructures ferroviàries, els operaris ja treballen en la construcció de la coberta de la batejada com a “estació d’estacions“.
L’Ajuntament de Barcelona ha instal·lat noves senyals per indicar aquells punts on els ciclistes o usuaris de patinets elèctrics han de baixar del vehicle perquè per aquell tral només està permès caminar. La mesura té com a objectiu ajudar a reduir els conflictes de convivència entre vianants i usuaris de bicicletes i patinets a sis punts del Districte de Sant Andreu.
Després d’anys de retards, d’obres paralitzades i contractes trencats, el veïnat ja es pot començar a fer una idea de com serà la nova estació de Sant Andreu Comtal. Un edifici que serà el primer a estrenar-se en el nou entramat ferroviari Sant Andreu – La Sagrera Alta Velocitat i que s’espera que entri en servei al llarg del segon semestre d’aquest any.
Encara que serà aquest any quan finalitzin les obres de la nova estació de Sant Andreu Comtal, Adif no preveu que els veïns puguin fer servir la nova infraestructura fins a finals del 2022. La raó: abans caldrà executar el trasllat de les vies de l’R2 per l’interior de la nova estació de la Sagrera Alta Velocitat. És a dir, fins que els trens no puguin passar per dins de la gran terminal, com ja fa l’R1 des de fa mig any, que la nova estació de Sant Andreu no podrà entrar en funcionament.
De fàbrica de cotxes, a fàbrica d’oportunitats i talent. Anys després d’abaixar la persiana, l’antiga fàbrica de la Mercedes-Benz ja té un esbós de futur. Tal com ha resumit aquest dilluns des de les mateixes instal·lacions la tinenta d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, el recinte passarà de ser “una fàbrica d’idees, innovació, creativitat i coneixement; on es crearà ocupació de qualitat, s’envoltarà de mobilitat sostenible i s’aconseguirà cosir els barris de l’entorn”.
Com una galleda d’aigua freda. Així ha caigut sobre el moviment veïnal l’anunci del projecte arquitectònic guanyador que definirà l’estació intermodal de La Sagrera. Segons denuncien, després de més de 20 anys treballant amb l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Ministeri per definir i impulsar la infraestructura, aquest dimarts s’han hagut d’assabentar per la premsa de com serà el nou edifici de viatgers.
Paradoxa. Després que la pandèmia de la COVID-19 hagi posat en dubte l’actual model turístic de la ciutat, l’Ajuntament de Barcelona i la consultoria Ideas for Change han impulsat el projecte ‘Barris que molen‘ per “estimular l’economia” de Sant Andreu amb els “excedents turístics” del centre de la ciutat. Dit d’una altra manera, el que intentarà la campanya és atraure turistes perquè gastin en un territori que encara viu resguardat dels processos gentrificadors que ja han afectat als veïnats de Ciutat Vella, el Poble-sec o Gràcia.
Després d’anys d’espera, finalment Barcelona Sagrera Alta Velocitat (BSAV) ha tret a licitació el projecte constructiu de l’arquitectura, les instal·lacions i la urbanització de l’estació intermodal de la Sagrera per un import màxim de 5,2 milions d’euros (sense IVA). Aquest paquet es tracta, ni més ni menys, que del disseny definitiu de l’estació de viatgers, ja que les tasques que actualment es poden observar corresponen a la construcció de tot l’esquelet de formigó i a la col·locació de l’entramat ferroviari per dins.
La possibilitat de comptar amb una estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) s’ha esvaït en menys d’un mes. Si bé a finals de juliol l’Autoritat del Transport Metropolità aprovava el Pla Director d’Infraestructures 2021 – 2030 (PDI) on s’incloïa l’opció de construir un nou ramal ferroviari que unís la ciutat i el Vallès a través de Sant Andreu de Palomar, una darrera modificació puntual al Pla General Metropolità (MPGM) i l’aprovació simultània del Pla Especial de Collserola (PEPNat) han obligat a oblidar aquesta oportunitat per la mobilitat sostenible del veïnat.