Si bé tots els mitjans de comunicació han explicat des de multitud punts de vista els fets del passat 19 de juny de 1987, poques vegades es recorda com es va desenvolupar la jornada i els dies posteriors més significats. Aquí, el minut a minut de l’atemptat contra l’Hipercor:
Tal com queda recollit a la cronologia dels fets, ETA va arribar a avisar fins a tres vegades de la col·locació de l’artefacte explosiu a les dependències de l’Hipercor. Si més no, el director del centre comercial va rebutjar les recomanacions policials de desallotjar el centre comercial. Tal com declararia dies després a El País el portaveu i assessor jurídic d’Hipercor, Roberto Guirado, “La raó de per què no es va produir el desallotjament és alguna cosa que ningú podrà saber mai”.
Sovint, alguns debats entorn a l’atemptat d’ETA a l’Hipercor han sigut amagats. L’oficialisme polític ha passat per davant d’algunes veus incòmodes. Crítiques que, tot i així, no les han aconseguit amagar del tot. L’aleshores president de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, Jaume Domènech, va ser una d’aquestes pedres de sabata. El seu missatge, minoritari en els platós de televisió i menystingut interessadament, continúa obrint incògnites al voltant del que va succeïr avui fa 30 anys.
El 19 de juny de 1987, sota la convocatòria de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, entitats de tot el Districte es reunien d’urgència i nocturnament a la seu de l’associació. Una trobada orientada sobre tres eixos: anul·lar l’acte reivindicatiu per recuperar la Rambla del següent diumenge, convocar els veïns i veïnes a una manifestació per rebutjar el terrorisme i donar l’ordre de penjar senyeres amb crespons negres el dissabte següent. Aquest va ser el manifest que l’aleshores president de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, Jaume Domènech, va llegir en la manifestació del 21 de juny:
Els integrants del Comando Barcelona d’ETA que es van emportar 21 vides i va ferir unes altres 45 en l’atemptat d’Hipercor, ja han sigut condemnats i alguns fins i tot han superat les penes de privació de llibertat. Els primers a sortir de la presó van ser Josefa Ernaga y Domingo Troitiño, els quals van ser condemnats en 1989 a 749 anys de presó com autors materials de l’atac.
Avui, l’Alberto Güell ha sigut protagonista. 30 anys enrere, va perdre la seva mare a l’atemptat d’ETA a l’Hipercor. Només tenia 13 anys aleshores. Ara ja és pare de família, tot i que el record matern continua ben viu. Una memòria que avui ha pogut plasmar al Parc de Can Dragó.
L’Ajuntament de Barcelona ha gravat un vídeo per recordar a les víctimes de l’atemptat terrorista d’ETA a l’Hipercor, en commemoració dels 30 anys del succés. En el curt documental han col·laborat els familiars de les víctimes de l’atac, el qual es va saldar amb 21 morts i 45 ferits. La idea bàsica del contingut audiovisual és adreçar-se a la resta de població perquè s’acosti a l’homenatge que es durà a terme el pròxim 17 de juny al parc de Can Dragó.
30 anys després, l’Ajuntament de Barcelona farà el seu primer homenatge a les víctimes de l’atemptat terrorista d’ETA als grans magatzems de l’Hipercor. Fins ara, cap dels actes ha comptat amb l’organització directa del consistori, el qual sempre s’ha desmarcat. “Consideràvem que l’acte era necessari i obligatori”, ha assenyalat el comissionat de Memòria, Ricard Vinyes. Ara a més, el Govern municipal també preveu inaugurar el propvinent 14 de desembre una exposició al recinte de la Fabra & Coats que serveixi per analitzar totes les perspectives que van envoltar (i envolten) l’atemptat.
