‘Sant Andreu de Palomar i el sentiment de pertinença’
D’on et sents? Un nucli d’andreuencs i andreuenques irredempts, –emulant l’Astèrix del còmic– es resisteix a sentir-se anomenar “barri” i orgullosament milita i reivindica –de manera tossuda i persistent– que Sant Andreu de Palomar és un poble. Aquest sentiment de pertinença, en diferents graus i de característiques diverses, va en augment i es fa cada dia més present en tots els àmbits. Fins i tot els representants de les institucions, d’aquí i de fora, aprenen ràpidament que han de fer servir el terme poble i no barri quan fan parlaments en actes públics si volen empatitzar amb qui els escolta.