He començat l’any acabant la lectura d’un clàssic. Feia més de trenta anys que m’esperava a la prestatgeria, però ja se sap, cadascú té el seu moment, i en el cas de Dimonis de Dostoievski, ha calgut una pandèmia i el confinament de caps de setmana per trobar l’instant idoni: calien tardes llargues. No sóc… Continua llegint
El poder. Poder és decidir i decidir vol dir renunciar. Quan triem alguna cosa estem renunciant implícitament a una altra. Continua llegint
Dijous vaig tenir l’oportunitat d’acomiadar-me com a consellera municipal del districte de Sant Andreu. Han estat cinc anys i mig de dedicació, esforç i il·lusió, per això va ser un moment molt emocionant per a mi, ja que van aflorar molts sentiments. Continua llegint
Matí de Festa Major. En lloc d’anar a escoltar el pregó com cada any i després seguir la cercavila, em quedo a casa. Inicio una lectura triada a l’atzar (és un dir, de L’Altra Editorial me’n refio) i començo a llegir. La meva sorpresa és que just a la tercera pàgina diu: “la Sandra llegeix… Continua llegint
Ja ha arribat a les llibreries la preqüela d’Els Pilars de la Terra: Les tenebres i l’alba. És d’esperar que tingui tan bona acollida com la seva predecessora, que s’ha traduït a molts idiomes i se n’han publicat més de vint-i-set mil exemplars arreu del món. Continua llegint
D’on et sents? Un nucli d’andreuencs i andreuenques irredempts, –emulant l’Astèrix del còmic– es resisteix a sentir-se anomenar “barri” i orgullosament milita i reivindica –de manera tossuda i persistent– que Sant Andreu de Palomar és un poble. Aquest sentiment de pertinença, en diferents graus i de característiques diverses, va en augment i es fa cada… Continua llegint
“Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences” (Kavafis, versió de L. Llach) Continua llegint
Des de L’Eix Comercial de Sant Andreu, voldríem agrair als veïns i veïnes de Sant Andreu, l’estima i el reconeixement cap el comerç de proximitat demostrat durant els dies de confinament i els posteriors. Continua llegint
Aquest any tindrem la sort de viure dues vegades el Sant Jordi, un fet inaudit i mai vist. El primer és el confinat, que és el de la data real, i el segon el que celebrarem al carrer, que és el de la data inventada (o acordada, si volem ser més políticament correctes). Continua llegint
M’agrada llegir. Sobretot aquelles lectures que tenen un gust especial. Que es deixen paladejar. Continua llegint