Doncs, això, la meva biblioteca no existeix. O més ben dit, no tinc una biblioteca pròpia. Cert que per escriure cal tenir una cambra pròpia, però per llegir només cal tenir l’objecte i les ganes. Es pot llegir en qualsevol lloc i en qualsevol moment. El llibre pot ser comprat, regalat, que algú te l’hagi… Continua llegint
Com és sabut per a tothom, una de les normes bàsiques d’una biblioteca és el silenci. Qui més qui menys n’és conscient i el respecta. Una altra cosa sabuda també és que a la biblioteca s’hi va a llegir. Tenim assumit doncs que a la biblioteca la gent llegeix, i en silenci. Llegir en silenci… Continua llegint
Aquests dies ens hem omplert la boca amb les expressions de Bon Nadal, Bones Festes, Bon Any. Al llarg de l’any diem sovint Feliç aniversari, Per molts anys, Enhorabona, T’estimo; i de tant en tant pronunciem els mots T’acompanyo en el sentiment, Tens el meu condol. Són frases normalitzades que ens van bé per comunicar-nos… Continua llegint
Donem per fet que la literatura és una acció individual: l’autor escriu l’obra en una cambra pròpia, reclòs en la seva intimitat i treballant només amb paraules. A l’altre extrem hi ha el lector, que ens l’imaginem llegint en una butaca amb la llum tènue del capvespre. Continua llegint
Com una baula s’encadenen els pensaments i saltes de l’un a l’altre a velocitat de la llum. Continua llegint
Durant el confinament per alguns de nosaltres els llibres van ser una eina de lleure i evasió. Vam rescatar lectures pendents i al mateix temps els escriptors van aprofitar per escriure, acabar obres encallades o començar-ne de noves. Així doncs, m’atreveixo a concloure que per a la literatura ha estat un temps bo, productiu. La… Continua llegint
Hi ha llibres que impacten. Vull dir que sorprenen, captiven, emocionen i et canvien. Després d’haver-los llegit et condiciona la manera d’entendre el món, les persones, la vida. I no cal que siguin grans relats, no. Sovint amb poques pàgines n’hi ha prou. Com és el cas de Les gratituds, de Delphine de Vigan. D’ella… Continua llegint
El conte de la Caputxeta Vermella tots el coneixem, forma part de l’imaginari popular i de la infància de cadascú. És difícil recordar com i quan ens el van explicar per primera vegada. Continua llegint
Anant en bus em vaig fixar que entre els viatgers hi havia noia que llegia un llibre. Em va cridar l’atenció perquè semblava que era l’única. Dic semblava perquè només ella tenia un llibre (document amb plecs de paper enquadernats i amb lletra impresa) a les seves mans. Però és clar, a part dels viatgers… Continua llegint
De professió, arquitecte d’estructures. Poeta de paraula concisa, Joan Margarit ens presentava la seva autobiografia amb el subtítol: Infància, adolescència i primera joventut. Si a través de la poesia es pot seguir la vida, amb la narració podem seguir els seus poemes. I contràriament als versos “No era lluny ni difícil“, ens descobreix que en… Continua llegint