Final. Amb el piromusical sobre la parròquia de Sant Andreu de Palomar i el toc de les gralles a plaça d’Orfila, la Festa Major s’ha acomiadat. Un adéu que feia anys que no feia vibrar de tal manera als assistents que han desbordat la zona. En només 10 minuts, fins i tot la cúpula ha estat a punt de despedir-se amb les desenes de quilos de pólvora que han explotat al seu voltant.
Més enllà de ser bressol de les avantguardes artístiques, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit donar un nou impuls a la Fabra i Coats i convertir-la en el referent de la ciutat en els àmbits de l’educació i la cultura. Què suposarà aquest fet? Doncs que el recinte fabril passarà a ser el punt de trobada de docents, creadors i gestors culturals de tota Barcelona. A més, també es convertirà en l’aparador de les propostes que vinculin la cultura amb l’educació.
El Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu ha ocupat aquest divendres un solar situat al número 42 del carrer d’Ignasi Iglésias per tal de frustrar les intencions del seu propietari: el holding Homes Experience. Segons anunciava la promotora immobiliària a les pàgines web que ella mateixa ha tancat, la intenció era aixecar en aquesta parcel·la quatre llars adossades de luxe. La més barata es vendria per 650.000 euros, tal com figura en alguns anuncis que encara no ha aconseguit suprimir.
Centenars de persones de diferents escoles i entitats de Sant Andreu han participat aquest dilluns a la flashmob que s’ha celebrat a la plaça Orfila amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. En aquesta quarta edició inscrita a la Festa Major la cançó escollida ha sigut ‘Caminem Lluny’ de Doctor Prats.
Ensurt majúscul. Tal com han explicat diversos testimonis a L’Exprés de Sant Andreu, aquest passat divendres un jove va patir cremades de diversa consideració per tot el cos després d’incendiar-se-li la roba que portava. Les mateixes fonts assenyalen que l’afectat havia encès una bengala durant el concert de Rebombori a la plaça de Can Fabra i una espurna va desencadenar l’accident.
Bon dia andreuenques i andreuencs.
Sé que se’m farà certament estrany parlar-vos des del balcó del nostre ajunta-ment. Això, ho vaig escriure ja fa uns quants dies, i ara constato que és ben veritat. Penseu que són molts i molts els anys, en què tal dia com avui, em trobava aquí baix on sou ara tots vosaltres, en aquesta estimada plaça d’Orfila, escoltant el pregó que en diverses ocasions ens el llegia algun amic o alguna amiga i jo em sentia completament satisfet de poder-me considerar amic del pregoner.
Primera nit de Festa Major, primera nit de concerts i primera nit de borratxera per alguns adolescents de Sant Andreu. Tot i que la venda de begudes alcohòliques està prohibida als menors de 18 anys, la realitat nocturna demostra com aquests consumeixen tantes (o més) copes que els adults. Al cap i a la fi, la majoria dels adolescents comencen a beure a les festes dels seus barris o pobles; espais on accedir a l’alcohol resulta més que senzill. Si no s’aconsegueix enganyar al cambrer/caixer, sempre hi haurà un amic de més edat que et presti la seva consumició.
Veure passar el dia esperant el bus, ara és possible. Tot plegat, gràcies a la freqüència de pas del nou Bus del Barri que ha posat en marxa TMB al Districte i que connecta els nuclis de Sant Andreu de Palomar, Bon Pastor i Baró de Viver. Si bé la línia 126 continuarà passant cada 20 – 25 minuts per les seves parades actuals, el nou 133 triga 45 minuts a passar. A més, aquesta nova línia només compta amb un únic vehicle en servei (un microbús) per completar tot el trajecte i una bona part de les parades no compten amb marquesina.
Al seu inabastable currículum, l’actor Jordi Banacolocha ara hi sumarà un paper que fins avui mai havia dut a terme: el de pregoner de la Festa Major de Sant Andreu. Tot un honor que ja té data al calendari: el proper diumenge 2 de desembre a les 11:30 hores des del balcó de l’Ajuntament de la plaça d’Orfila. La seva relació cultural i social amb Sant Andreu, però, ve de lluny.
La parròquia de Sant Andreu de Palomar, aixecada pels seus veïns i veïnes, se l’ha fet seva el Bisbat de Barcelona de facto. Tal com ha desvelat TV3, l’església andreuenca forma part de tot un conjunt de construccions i solars que la institució catòlica ha immatriculat al seu nom al llarg de les dues darreres dècades. Un procediment legal d’arrel franquista, el qual ha permès dur a terme una operació immobiliària mantinguda fins avui en secret.
