El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Firma

Lourdes Pinyol

Lourdes Pinyol ha publicat 7 notícies o articles a L'Exprés de Sant Andreu.

La història de l’Anwar; de Taribante (Marroc) a Sant Andreu

Societat

L’Anwar Hmoune és un noi que va arribar del Marroc ara farà uns dos anys, quan encara en tenia 17. Va a passar a pertànyer a aquell col·lectiu de menors migrants no acompanyats (MENAS), que tan sovint ha estat demonitzat o deshumanitzat. Va néixer en un petit poblet de l’Atles marroquí anomenat Taribante. Fill d’una família d’origen berber i de llengua amazic, és el més gran de quatre germans. El pare treballa de xofer i la mare s’ocupa de les feines domèstiques a més de compaginar-ho amb tasques agrícoles.

Continua llegint

També et pot interessar...

‘Sant Andreu de Palomar i el sentiment de pertinença’

Opinió

D’on et sents? Un nucli d’andreuencs i andreuenques irredempts, –emulant l’Astèrix del còmic– es resisteix a sentir-se anomenar “barri” i orgullosament milita i reivindica –de manera tossuda i persistent– que Sant Andreu de Palomar és un poble. Aquest sentiment de pertinença, en diferents graus i de característiques diverses, va en augment i es fa cada dia més present en tots els àmbits. Fins i tot els representants de les institucions, d’aquí i de fora, aprenen ràpidament que han de fer servir el terme poble i no barri quan fan parlaments en actes públics si volen empatitzar amb qui els escolta.

Continua llegint

També et pot interessar...

Sant Andreu de Palomar, de la pesta negra a la COVID-19

Societat

Si al darrer article, ens vam centrar en el segle XV, agafant com a fil conductor la història de l’Andreua Alou -una dona pagesa procedent d’una antiga nissaga andreuenca-, en aquest ens endinsarem al segle XVI, -l’inici de l’edat moderna- de la mà de la seva neta Àngela, nascuda el 1501. Us proposo fer un viatge al passat i ens adonarem que salvant les distàncies, s’hi poden trobar uns certs paral·lelismes en la gestió sanitària dels brots de pesta -que van devastar la població i l’economia en els segles anteriors- i la situació actual per la pandèmia de la COVID-19.

Continua llegint

També et pot interessar...

‘Andreua Alou, una dona andreuenca del segle XV’

Opinió

Aquests dies, he aprofitat la situació excepcional de confinament que estem vivint per fer recerca històrica. Regirant carpetes guardades de fa temps, n’he trobat una amb còpies de documents notarials dels segles XV i XVI, que m’han permès recuperar una mica més la història familiar de dues famílies pageses andreuenques i treure a la llum la biografia d’una dona anònima, que va néixer, viure i morir al Sant Andreu de Palomar del segle XV. Un relat amb nom de dona que voldria contribuir a omplir un petit buit historiogràfic d’una època en què la invisibilitat i l’oblit social de la dona era total.

Continua llegint

També et pot interessar...

‘La força de la gent’

Opinió

Des del confinament, que suposa portar tants dies i ara ja setmanes a casa, havent de trencar amb les rutines diàries, amb les agendes buides i pendents contínuament de les notícies, de les rodes de premsa institucionals, de les xarxes, de les notícies falses o ‘fake news’ sanitàries que s’aprofiten de les nostres emocions, fa que ens sentim com si entréssim en un bucle infinit que sembla que no s’hagi d’acabar mai.

Continua llegint

També et pot interessar...

‘D’Orfila a Meridiana; teixint xarxa, construint complicitats’

Opinió

Han passat més de dos anys des dels primers empresonaments arran del referèndum d’autodeterminació de l’1-O. El 16 d’octubre de 2017, la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va decretar presó sense fiança per en Jordi Cuixart i Jordi Sánchez per haver exercit els drets de manifestació i d’expressió. Poc després els seguirien Oriol Junqueras, Quim Forn, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Des d’aquella data, el 16 de cada mes, es van anar convocant concentracions de protesta a les places de tot el país per reivindicar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. A Sant Andreu també, com no podia ser d’altra manera, i des d’aleshores la plaça d’Orfila ha estat l’escenari d’aquelles concentracions mensuals que el gener de l’any passat es convertiren en setmanals.

Continua llegint

També et pot interessar...

El refugi antiaeri 439

Societat

Aquests dies, arran de la descoberta i excavació d’una de les boques d’entrada al refugi antiaeri de la plaça Mercadal, m’han vingut al cap les converses amb una dona, resident a la Casa Asil, que va viure fins quasi els cent anys i que fins al final va mantenir el cap claríssim. Es deia Pepita Teixé Juste i va néixer el 1916 a la plaça Mercadal núm 5, a la casa on abans que hi entrés la seva família havia allotjat la primera fàbrica de Xocolates Soler. Des dels 12 o 13 anys i fins la jubilació va treballar al mateix mercat, a la parada de fruita coneguda per Les Valencianes. Dotada d’una memòria extraordinària però quasi cega al final de la seva vida, anava desgranant els seus records i vivències així com les circumstàncies i context en que les va viure. El seu món quedava reduït a l’entorn més proper, Sant Andreu de Palomar. 

Continua llegint

També et pot interessar...

Vés a dalt