Després de mesos d’incertesa per les esquerdes estructurals, l’emblemàtica església de Sant Andreu de Palomar ha reobert el passat cap de setmana, però amb una part del seu espai restringit. La recuperació de l’activitat, com ara les misses, s’ha fet sota estrictes mesures de seguretat: amb la instal·lació de malles protectores i la limitació de l’accés a les zones considerades “segures”. Així ho confirma el rector de la parròquia, Toni Roman, qui subratlla que, tot i el retorn dels feligresos al temple, aquesta és només una “normalitat diferent i provisional”.
Mentrestant, els tècnics ja han començat a treballar sobre l’edifici per determinar els següents passos a seguir. Segons han constatat, els darrers informes evidencien un deteriorament prematur de l’edifici, especialment notable des de la darrera intervenció de 2020, que ja va exigir una gran inversió. “Les esquerdes han reaparegut i han sorgit dubtes sobre si es deu als materials utilitzats o bé a possibles moviments estructurals”, emfatitza Roman. En aquest context, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Arquebisbat han iniciat converses per estudiar les alternatives i valorar el cost que suposaria una intervenció definitiva. A hores d’ara, no existeix cap data concreta per a la restauració completa.
Durant el tancament, l’activitat religiosa es va traslladar a l’Escola Fedac Sant Andreu. “L’acollida va ser molt agradable tant per part de l’escola com de la comunitat. Tot i això, la gent tenia ganes de tornar al seu espai de pregària habitual”, explica el rector.
Ara bé, la situació vigent no permet avui dia un retorn a la plena normalitat. El temple ha reduït encara més l’espai habilitat per a les celebracions litúrgiques respecte fa uns 25 anys, quan ja es van aplicar mesures per restringir-ne l’accés a algunes zones. Aquesta vegada, l’àrea operativa és encara més limitada. La distribució dels accessos s’ha reorganitzat per minimitzar riscos i ha deixat parts de l’església inaccessibles fins que es coneguin els resultats finals dels estudis.
Amb tot, el rector destaca com la comunitat de parroquians s’ha mostrat comprensiva i col·laboradora davant la complexa situació que travessa el temple, conscient que les obres requereixen temps i una inversió important. Mentre s’espera una solució definitiva, la parròquia promet buscar la manera de mantenir el temple obert amb les màximes garanties de seguretat possibles.
