El fins ara màxim accionista de la UE Sant Andreu, Manuel Camino, ha començat a assaborir què se sent entre les despreocupacions financeres, després d’anys de malsons econòmics. Tal com ha avançat en roda de premsa aquest dijous, vendrà “la majoria” de les seves accions a l’empresari japonès, Taito Suzuki, qui des d’aquest estiu es va convertir en el màxim patrocinador de l’entitat amb la seva empresa, Taica Corporation. Per tant, tots els maldecaps relacionats amb quadrar els números recauran, a partir d’ara, en la butxaca de l’empresari nipó.
Segons ha detallat, i a diferència de l’anterior compravenda amb Dinorah Santa Ana, l’acord de compravenda ara sí que inclourà posar punt final als deutes del club. “Per mi veuré al Sant Andreu sense càrregues, significa més que guanyar aquest diumenge a l’Europa per 0 a 8”, ha confessat Camino, qui “afortunadament”, ha emfatitzat, deixarà la presidència del consell d’administració en mans de Suzuki.
“He invertit molts diners del meu patrimoni personal en el Sant Andreu perquè pogués sobreviure; he robat molt de temps a la meva família i he patit dia a dia les pressions econòmiques, nits senceres sense dormir”, ha confessat Camino. Una situació amb la qual creia que hauria de carregar per sempre, ja que, ha assegurat, mai trobava la persona ideal a qui vendre el club.
“M’ha vingut molta gent a comprar el club; tots amb pretensions econòmiques, de portar jugadors i especular. El que els movia era el tema econòmic, però aquí, ara [amb Suzuki], això no existeix”, ha relatat Camino. En aquest sentit, ha assenyalat que, des que va veure l’opció d’oferir-li les accions de l’entitat, el va començar a estudiar per veure si era la persona ideal. Una anàlisi que, al final, va resultar positiu. Segons han pogut comprovar, “al senyor Suzuki el que menys li interessa és guanyar diners amb això; ell vol tenir l’honor de gestionar, pujar l’equip i demostrar-ho al seu país”.
En la mateixa línia, Camino ha subratllat com Suzuki “es va enamorar cegament de l’equip, l’afició i l’ambient” des del primer partit que va veure a l’abril. Per aquesta raó, “no només s’ha compromès a respectar els valors del club, sinó que se sent identificat amb ells”. De fet, l’aterratge del nou cap del consell d’administració no contempla canvis en l’estructura executiva de l’entitat i mantindrà a Camino, sota les seves ordres, com a president institucional.
“Sabem que els diners no ho són tot, però sense recursos econòmics, el sostre esportiu està limitat; el futbol humil ja no és tan humil com era”, ha recordat Camino. En qualsevol cas, ell mateix ha assegurat que, a escala personal, se li obre una nova etapa marcada per la tranquil·litat econòmica: “De vegades, als partits pensava que tothom gaudia molt més que jo, perquè jo només pensava en temes econòmics; és una cosa que s’ha de viure perquè no es pot explicar”. “Jo puc assegurar que ara sí que gaudiré dels partits”, ha asseverat, ja lliure de la càrrega de buscar diners sota les pedres i de posar patrimoni personal per finançar l’entitat.
De fet, una de les coses que més podrà gaudir Camino a partir d’ara serà el d’integrar-se més entre el seu llegat: la massa social. Més enllà del palmarès que deixa enrere com a propietari del club, en els dos darrers anys del seu mandat ha aconseguit fer crèixer l’afició fins a superar els 4.000 socis. Una autèntica bogeria si es compara amb la resta d’entitats de la mateixa categoria esportiva i si es té en compte que fa només dos anys eren un miler i escaig els associats.
Fotografia | UE Sant Andreu
