Nit històrica. La UE Sant Andreu ha atropellat al Mirandés, tot un conjunt que ocupa avui dia la 3a plaça de la Segona Divisió. Una victòria per 2 a 1 que no només val el seu pes en or pel fet de vèncer a un equip dues categories superior i en un presumible gran estat de forma, sinó perquè ara els quadribarrats podran rebre al Narcís Sala a tot un equip de Primera Divisió en la següent fase de la Copa del Rei.
Els homes de Xavi Molist han tornat a fer vibrar als més de 5.100 espectadors que aquest dimecres han omplert l’estadi, malgrat la greu amenaça de pluja (només s’han escapat quatre gotes al descans). Amb un gol nord infernal capitanejat pels Desperdicis, els andreuencs han sabut dominar el partit de principi a final. Primer empesos per una hipermotivació que feia presagiar rampes minuts abans del que és habitual, i després per la professionalitat de saber mantenir el control del partit.
La pressió asfixiant i les ràpides combinacions dels homes de Molist han permès desajustar a un Mirandés, que quan no feia ni un quart d’hora que havien saltat al camp, veien com el partit se’ls posava muntanya amunt. Tot plegat, gràcies a una pilota filtrada per Daniel Torices que Lucas Viña ha sabut ajustar de forma acadèmica. La internada seria el millor epíleg per al somni: xut impossible per al meta i primer gol del partit.
Malgrat les bones sensacions dels andreuencs, el Mirandés no s’ha arronsat en cap moment. Gairebé amb un punt de supèrbia després d’haver deixat fins a sis titulars habitulas a la banqueta, els castellans han provat d’arribar a la porteria d’un Nil que, a mesura que passaven els minuts, cada vegada es feia més gran sota pals. Només un clar penal abans de la mitja part permetria als visitants perforar la porteria local.
Ara bé, l’empat ha espantat als andreuencs? No pas. De fet, abans del descans, Gorriti podria haver posat pel davant al Sant Andreu un cop més, però el porter sota pals ha tornat a fer seure a una afició que ja gairebé cantava gol. Al cap i a la fi, la pauta marcada per Molist era molt clara i encisadora. Tot feia presagiar que el segon gol arribaria tard o d’hora, malgrat que algunes passades desajustades podien trencar la bona dinàmica de l’equip.
Després dels intents de Lucas Viña per partida doble i un tercer de Jurado, el segon gol finalment pujaria al marcador per mediació de Paredes. Després de rebre una pilota morta fruit d’una centrada d’Albertito, el davanter ha acabat batent al porter del Mirandés amb una sotana que l’afició trigarà a oblidar.
Els minuts posteriors ja han sigut tota una festa en què el conjunt visitant podria haver encès la llum i acabar amb la música. Tanmateix, gràcies a Casti salvant un gol sobre la mateixa línia, el Narcís Sala podrà tornar a celebrar un nou partit de Copa de Rei.
Tot just sis anys després de rebre a l’Atlético de Madrid del Cholo Simeone, un nou equip de Primera Divisió trepitjarà l’infern andreuenc.
Fotografia | Paredes celebra el gol de la victòria // Álvaro Martin – UESA
Buenos días, sin ánimo de despreciar a nadie, el pase del primer gol es del 12, Daniel Torices.