El Ple del Districte de Sant Andreu del mes de maig ha aprovat el bateig de tres espais de la via pública amb els noms de dones il·lustres. Unes noves incorporacions al nomenclàtor que busquen, en paral·lel, feminitzar uns carrers que en la seva major part continuen dedicats a homes. En aquest cas, les dones escollides han sigut la música i compositora Lluïsa Casagemas i Coll, la religiosa i monja Encarnació Colomina, i l’activista i represaliada pel franquisme Pilar Santiago.
Pilar Santiago donarà nom a un passatge entre el carrer Concepció Arenal i l’Avinguda Meridiana. L’activista i represaliada pel franquisme va nèixer a la població minera de Barruelo de Santullán (Palencia, 1914), però poc després amb la família va venir a viure a Sant Andreu de Palomar. Als anys 30 va començar la seva militància política en la secció femenina del Bloc Obrer i Camperol i la sindical a la Unió General de Treballadors. Amb l’esclat de la Guerra Civil, Pilar va ser detinguda, fet que li comportaria passar per diverses txeques i presons, fins a ingressar a la presó per a dones de Les Corts. Un cop va poder sortir, Santiago es va exiliar a Lió i posteriorment a Mèxic.
Pel que fa a Lluïsa Casagemas i Coll, aquesta donarà nom al nou passatge que s’ha obert entre el carrer de Bonaventura Gispert i el carrer del Camp de la Ferro. La música i compositora va començar la seva trajectòria amb només 15 anys i, just quan va fer 18 anys, va presentar l’òpera en tres actes ‘Schiava e regina’ (premiada a l’Exposició de Chicago de 1892), mentre que el 1894 va estrenar al Teatre Líric de Barcelona ‘Tu mi salvasti, amor‘. Es calcula que va escriure 110 peces, de les quals en va editar 18, tot i que se n’han trobat algunes més a l’arxiu de partitures de la Reial Acadèmia de San Fernando de Madrid. Allà, Lluïsa Casagemas va ser convidada a les vetllades de la comtessa de Pardo Bazán i va oferir recitals durant la Segona República.
Per últim, Encarnació Colomina donarà nom als nous jardins ubicats entre el carrer Gran de la Sagrera i Garcilaso. La religiosa va néixer el 24 de desembre de 1848 a Os de Balaguer (La Noguera), però després d’ingressar el 1874 a les Concepcionistes de Tremp, el 3 de novembre de 1898, amb el Pare Manyanet, van fundar l’Escola Mare de Déu dels Àngels a La Sagrera. A la mort de Sant Josep Manyanet el 1901, la Mare Encarnació Colomina va restar com a superiora única de l’institut, fins que va cedir la direcció l’any 1905.
