El grups parlamentaris d’ERC, Junts, la CUP i els Comuns han fet la primera passa perquè s’obri una comissió d’investigació sobre l’espionatge policial a La Cinètika i a altres moviments socials del país. Tal com han argumentat les formacions, “l’espionatge” de policies infiltrats ha vulnerat “drets fonamentals” i suposa una “persecució política clara, emparada per l’estat espanyol, i il·legal que no pot quedar impune”.
Tal com va destapar La Directa, en el cas de Sant Andreu de Palomar la incursió policial va començar el 2 de juny de 2020, quan un agent del Cos Nacional de Policia va adquirir la identitat de Daniel Hernàndez, de 31 anys. En aquest cas, la seva ràpida implicació en la xarxa alternativa local, així com la seva ràpida adaptació estètica al moviment llibertari, li va permetre guanyar-se la confiança de tothom i mantenir relacions sexeafectives amb, almenys, vuit activistes (dues de les quals fins i tot establirien una relació de parella). La seva infiltració no es destaparia fins al gener de 2023.
Malgrat la propera posada en marxa de la comissió d’investigació al Parlament, la fiscalia ja s’ha oposat fa una setmana a admetre a tràmit la querella interposada per sis de les dones amb qui va mantenir relacions sentimentals i sexuals. Les sis activistes es van querellar pels delictes d’abusos sexuals continuats, contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l’exercici dels drets civils.
“Suposant que fossin certs els fets narrats a la querella, la condició d’agent infiltrat i l’ètica de l’actuació, no són material penal; no és admissible obrir un procediment penal per si de cas, i menys quan puguin existir riscos de frustrar investigacions policials o judicials amb el risc per a la seguretat dels agents que puguin estar-hi implicats”, conclou la fiscalia.
En paral·lel, el ministeri fiscal esgrimeix que només una de les querellants admet haver tingut relacions sexuals amb l’agent infiltrat després de l’entrada en vigor de la llei del ‘només sí és sí’. Segons la legislació anterior, només es podia condemnar per abús sexual mitjançant engany si la víctima tenia entre 16 i 18 anys, cosa que no era el cas.
Segons Irídia i la CGT, l’Estat espanyol ha “vulnerat el dret a no patir tractes cruels o inhumans, exercint violència institucional sexualitzada contra dones a qui s’ha instrumentalitzat pel fet ser militants i activistes”. “L’actuació de l’agent es va realitzar de forma planificada, deliberada i amb el coneixement que s’estava abocant a dones polititzades a trair les seves creences i valors, ja que se les estava empenyent a realitzar actes que atemptaven directament contra la seva llibertat ideològica i la seva identitat política”, asseguren.
