Gairebé un segle després que la família de Josep Benet es traslladés a viure a Sant Andreu de Palomar, l’historiador, advocat i polític donarà nom a una nova plaça. L’espai, ubicat en la intersecció de l’avinguda Meridiana i el passeig Fabra i Puig (a tocar del carrer de Concepción Arenal) tindrà com a objectiu retre homenatge a aquesta figura cabdal per a la democràcia. L’acte de descoberta de la placa serà aquest proper dissabte 28 de gener a les 12 hores.
L’acord per batejar a l’espai amb el nom de Josep Benet és fruit de les converses entre la regidoria de Memòria Democràtica, la seva vídua Florència Ventura i el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias. Tal com van observar les tres parts, l’espai resulta el més adient en relació a l’entorn de Benet: va viure durant la seva infància i joventut a un dels pisos del carrer Concepción Arenal en què s’havia dividit la masia de Can Magarola, ja aleshores desapareguda, propera a l’espai de la plaça amb nova denominació.
Cal posar de relleu que la tasca de recuperació de la memòria de Benet havia de dur-se a terme durant el centenari del seu naixement, l’any 1920, però la majoria d’activitats s’han hagut de posposar a conseqüència de la pandèmia. En aquest sentit, recordar que l’historiador, polític, editor i advocat va néixer a Cervera el 14 d’abril de 1920 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 24 de març de 2008. La sublevació militar de la Guerra Civil el va obligar a aturar els seus estudis i el 1938 es va incorporar al bàndol republicà dins la “lleva del biberó”. Acabada la guerra, Benet va haver de repetir el servei militar d’acord amb els decrets que anul·laven el servei prestat sota la República.
L’any 1942 decidiria compaginar els seus estudis en Dret amb el seu bàsic propòsit de refer el teixit cultural del país. Per aquesta raó, durant els primers anys de la dictadura franquista es va convertir en un dels lluitadors més actius en favor de la democràcia i el catalanisme a través del Front Universitari de Catalunya. Ja com a advocat, l’il·lustre veí de Sant Andreu va defensar nombrosos presos polítics davant del Tribunal d’Ordre Públic i la jurisdicció militar.
Un cop aterrada la democràcia, Benet va convertir-se en el senador més votat d’Espanya (1,3 milions de paperetes) en concórrer com a candidat per Entesa dels Catalans. Ponent de l’Estatut de Sau, va ser reelegit senador el 1979, encara que un any més tard va deixar la Cambra alta per optar a la presidència de la Generalitat amb el PSUC. Contra tot pronòstic, al final s’imposaria Jordi Pujol en unes eleccions on el favorit era el socialista Joan Reventós.
L’any 1984 abandonaria l’activitat parlamentària per dedicar-se a la recerca històrica. Dins aquest àmbit fou nomenat director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (dependent de la Generalitat) que ell mateix s’encarregaria de fundar. L’any 2000 deixaria el càrrec.
Fotografia | Josep Benet i Morell al faristol del Parlament de Catalunya // Parlament
