Raúl del Moral, de Sant Andreu a triomfar com a compositor als EUA

De Sant Andreu de Palomar a fer carrera als Estats Units. Tal com apunta el músic i compositor, Raúl del Moral, l’experiència a l’altra banda de l’Atlàntic no s’hauria de focalitzar tantes vegades en el fet d’acomplir el somni americà, sinó en aprofitar cada segon per enriquir-se a un mateix. Precisament va ser aquesta personalitat basada en la tenacitat, el rigor i la professionalitat el que, ja abans, el va dur a ser candidat fins i tot a un Goya a la Millor Música Original. Un èxit cultivat a la península que ja ha començat a generar els seus fruits als EUA. L’exemple: el seu envejable currículum. Desenes de cançons d’anuncis, sèries i pel·lícules projectades a la CNN, la FOX o Netflix porten el seu segell personal. Tota una trajectòria que, tal com anhela, espera que no s’acabi mai.

 

Quantes vegades el seu entorn l’ha preguntat si ha acomplert el somni americà?
Sempre dic el mateix: com a tal no he fet el somni americà, però sí que és veritat que les oportunitats aquí són molt més grans. El món cultural està molt més valorat i més ben pagat. La gent aprecia la música, no s’ho pensa dues vegades a l’hora de comprar una entrada per anar a veure un concert o de deixar una propina a un músic. Aquí, quan fas un pressupost, mai et demanen que els hi baixis la tarifa o que facis més hores pel preu que fixes; ells et contractaran o no, però en cas que no ho facin, gairebé sempre es guarden el teu contacte i al cap d’un temps et tornen a trucar per un altre projecte. Es valora molt la feina de l’artista.

Fa sis anys ens explicava que a Catalunya no trobava el seu lloc. Podem dir que ara l’ha trobat?
Als Estats Units també he fet moltes voltes. Primer vaig estar entre tres i cinc mesos a Los Ángeles, després a Maryland, a Washington DC… Però ara he trobat el meu lloc a Alexandria, Virgínia, a 15 minuts de Washintgon DC. És cert que un sempre vol més i que la pandèmia ho ha aturat tot una mica, però aquí les oportunitats laborals mai s’aturen. Parlis amb qui parlis, tothom coneix algun productor musical o alguna persona vinculada al sector. A més, la gent més top és molt més accessible; a Espanya seria inimaginable escriure’m i torbar-me amb referents com he pogut fer aquí. Tot plegat és un ambient que provoca que un estigui més content de la feina feta; el sostre de possibilitats és altíssim.

A diferència de Catalunya, què ofereix el món de la música als EUA?
La música aquí està molt més integrada dins la societat. A qualsevol bar tenen música en viu. He tocat fins i tot a cellers o supermercats de grans companyies. D’altra banda, gairebé tots els estudiants toquen algun instrument a l’institut o a la universitat; els militars no només tenen les seves bandes prototípiques de vents i metall, sinó que també tenen els seus propis grups de rock, jazz, soul, etc.

L’aterratge, però, no seria pas fàcil.
Primer vaig començar amb casaments (les wedding band). Aquí cada cap de setmana hi ha moltíssimes celebracions amb música en directe. Després vaig començar a fer coses que mai havia fet, com ara tocar i cantar tot sol sobre un escenari. Un cop tot va començar a rodar, la bola mai se m’ha aturat.

Ha pogut fer el que ha volgut, aleshores?
Sense dependre de ningú més. A més, com que compto amb un looper que enregistra els instruments que toco, després puc coordinar les composicions per fer com ‘d’home orquestra’ allà on vaig, one man band que li diuen.

Malgrat tot, el seu currículum ja està farcit d’experiències en cine i televisió.
D’anar d’aquí cap allà al final vaig conèixer dos professionals que buscaven algú per les seves respectives empreses de música per a televisió. De mica en mica al final m’he endinsat en aquest món.

En aquests darrers anys ha fet la música d’anuncis com Bvlgari o Tous, així com per a programes com Factor X o sèries com las Chicas del Cable.
Com parlàvem abans, alguns potser ho poden interpretar com que he aconseguit acomplir el somni americà, però tampoc és així. La nostra professió està plena d’alts i baixos, per la qual cosa de cara al futur m’agradaria una cosa ben senzilla: tenir una mica més de feina i amb més consistència. Tanmateix, estic molt content de com em van les coses perquè he fet moltes creacions per Netflix, la FOX, NBC, la WWE, anuncis, tràilers… coses que a Espanya mai hauria pogut fer.

Algun dia pensa en el fet de tornar a Sant Andreu?
No descarto tornar o viure entre aquí i allà, però de moment quedar-me aquí és la millor manera perquè pugui continuar creixent i fer carrera.

Alguna cosa trobarà a faltar.
He de confessar que a Catalunya he treballat amb músics molt bons i la veritat que m’agradaria tenir un grup d’amics aquí que tingués el mateix nivell musical com el que vaig tenir allà. Hi ha molta gent a Catalunya que toca i canta molt bé, millor que la majoria d’aquí. De fet, estic segur que molts artistes catalans serien més valorats als EUA que no pas a casa seva.

Què ha d’aprendre la música catalana i espanyola dels EUA?
A sortir de l’any 2000. Un cop vaig arribar aquí em vaig adonar que la música que s’escolta a les emissores generalistes d’Espanya segueix ancorada en el mateix de sempre. Al final el 80% de la música que es produeix al món tracta d’imitar el que sorgeix als EUA i al Regne Unit. Intentem imitar el seu folklore i mai ens surt bé, perquè, en realitat, no és la nostra cultura.

Expliqui’s.
És com si ells volguessin fer truita de patates, no serà la mateixa truita de patates que fem nosaltres. El resultat i el sabor mai serà el mateix. Jo mateix he hagut de venir a viure aquí per adonar-me de tot el que encara em queda per aprendre com a músic i compositor.

El que se’n diu un bany d’humilitat?
És que el nivell aquí és brutal i els estils, el flow, els gèneres… donen molt més de si. Crec que a Espanya ho hem encasellat massa tot; en realitat els veritables mestres musicals que tenim allà són els gitanos amb el flamenc. Com passa aquí amb gèneres com el hip hop, el jazz o el country music, els gitanos en el seu registre també son inigualables. Tanmateix, i com ja he dit, això no vol dir que no hi hagi excel·lents músics a Catalunya de tota mena de gèneres.

Que voldria exportar a Catalunya?
La idea que potser hem d’aturar-nos i aprendre a escoltar la música; integrar més la cultura musical en les nostres vides.

Fotografia | L’artista i compositor, amb el Capitoli de fons