El Centre d’Art Contemporani de la Fabra i Coats mostrarà per primera vegada des d’aquest dissabte la pel·lícula gairebé infinita del cineasta Albert Serra, Els tres porquets. De fet, la seva projecció serà inèdita al país i al conjunt del món no-germànic, ja que el film de 101 hores només s’ha pogut veure sencer a Alemanya tres cops. “Quan la vaig veure al Gloria de Kassel em va semblar una obra impressionant de l’Albert, potser la seva obra magna”, ha confessat la directora del Centre d’Art Contemporani, Joana Hurtado.
La instal·lació del film del director de Banyoles, encarregada de tancar la programació (para)cinematogràfica d’aquest 2022, mostra en una projecció triangular l’obra traduïda per primera vegada al català. Una empresa d’interpretació colossal que s’ha encarregat als millors traductors i que els ha suposat deu mesos de feina. Tot plegat, per exposar amb la màxima literalitat allò que Serra es va encarregar de filmar amb la seva productora, Andregraun Films: la interpretació (no dramatúrgica) dels llibres Les converses privades d’Adolf Hitler, Converses amb Goethe i Fassbinder per Fassbinder. Les entrevistes completes. “Precisament no sé per què va sortir el nom dels tres porquets per a la pel·lícula, […] però sí que és cert que els tres eren bastant males persones, Goethe potser menys, però compartien aquesta maldat intrínseca”, ha explicat el mateix Serra en relació amb el nom de l’obra.
La pel·lícula, rodada l’any 2012, va ser un encàrrec del centre d’art contemporani dOCUMENTA de Kassel (Alemanya) a Albert Serra. Segons el mateix director, en un marge de temps límit de 100 dies van gravar les 101 hores de la pel·lícula en els escenaris que van trobar més originals a Kassel i als voltants del municipi amb actors que, en realitat, eren treballadors del mateix equipament. “Per intentar evitar qualsevol mena de clixé, vaig decidir que havíem d’agafar la literalitat” ha detallat Serra en referència als tres llibres dels tres personatges que contenen transcripcions i entrevistes privades amb ells. “Aquestes paraules les hem gravat sense fer dramatúrgia; les hem tractat com a elements opacs amb una petita excepció: són interpretats, no llegits”.
L’objectiu del cineasta era que “la posada en escena de la pel·lícula quedés entremig d’una espècie de monòleg interior, ja que ells no tenen interlocutors a escena”. “És una espècie d’espiral, un monòleg interior mig inconscient i amb la sensació que es dirigeixen a un espectador que queda fora del pla, però que està allà i que pot ser el mateix espectador“, afegeix. Per aquesta raó, ha explicat, el públic esdevé “testimoni objectiu de la realitat”. Una circumstànica on la instal·lació ideada per Hurtado juga un paper clau: la pantalla triangular evita la frontalitat i passa a obstaculitzar qualsevol visió unitària entre totes tres projeccions.
Encara que el mateix director admet que no existeix un fil conductor entre tots tres personatges escollits, apunta com les idees que van projectar en el seu moment i que recull la pel·lícula encara són vigents: “En el cas de Hitler, la conversa data del 1942 o el 1943 i parla tota l’estona de Rússia i Ucraïna; Goethe tracta el tema de la utopia de la construcció d’Estats, de les institucions culturals, etc.”. “Al final la pel·lícula té un aire d’una forta indiferència i de fredor, perquè la sobirania mental dels mateixos personatges passa per sobre de qualsevol altra consideració”, ha sintetitzat un Albert Serra molt agraït per la tasca de la Fabra i Coats a l’hora de recuperar, subtitular i projectar la seva obra. Algú serà capaç de veure les 101 hores? “És una cosa que em preocupa poc o gens, la qüestió és que està disponible i, qui vulgui, que s’ho miri; el resultat final és el que és, jo ho gaudeixo igual i, ara encara més, amb subtítols”, ha reblat el cineasta.
Fotografia | Albert Serra // Fabra i Coats : Centre d’Art Contemporani de Barcelona
