Després que la darrera i exitosa exposició del cineasta tailandès Apichatpong Weerasethakul se centrés en l’obscuritat i la foscor del cinema, ara és el torn de la llum. El Centre d’Art Contemporani de la Fabra i Coats ha presentat aquest cap de setmana les dues noves instal·lacions de la temporada: ‘Trencar una nou’ de Lúa Coderch i ‘Robert F. Kennedy Funeral Train – The People’s View’ de Rein Jelle Terpstra. Dos projectes que no només tenen com a característica pròpia la llum, sinó que també “volen donar llum i noves mirades a altres punts de vista”, avança la directora de la Fàbrica i el Centre d’Art Contemporani, Joana Hurtado.
“Mentre que Apichatpong eren energies i forces sobrevingudes o difícils de governar que el cinema captura, aquí ara el que fan les noves exposicions és buscar l’espectador perquè prengui partit“, afegeix Hurtado. De fet, l’objectiu és resseguir el camí del món cinematogràfic envers el paracinematogràfic en una bifurcació on en plantegen dues propostes molt diferents, però amb una mateixa base creativa focalitzada en el punt de vista del subjecte.
La primera i ubicada a la planta, ‘Robert F. Kennedy Funeral Train – The People’s View’, és el projecte personal de l’artista holandés Rein Jelle. Des de 2014 que ha acumulat documents i fotografies de tots els milers de persones que es van apropar a les vies del tren per acomiadar a R. F. Kennedy. La finalitat: aportar una mirada diferent de la del fotògraf de la revista Look, Paul Fusco. Un altre punt de vista.
“Rein Jelle es va quedar fascinat per la quantitat de càmeres que apareixien a les fotografies de Fusco”, relata el comissari de l’exposició, Pedro Vicente, davant d’un Jelle agraït per la possibilitat de presentar també fins a deu fotografies inèdites de Fusco a la Fabra i Coats. Acompanyades d’aquestes imatges originals del funeral ferroviari, multitud de fotografies que el mateix artista ha recopilat poble a poble dels EUA en la cerca d’aquesta memòria col·lectiva. “Una constel·lació de punt de vista que no és pas l’oficial i que no ocupa els llibres d’història”, remet Hurtado.
Pel que fa a l’exposició de Lúa Coderch, aquesta ocupa la resta de plantes de l’equipament. De fet, “és una instal·lació creada específicament per a la Fabra i Coats, l’artista fa més d’un any que hi treballa”, detalla la directora del Centre d’Art. Una exposició basada en allò paracinematrogràfic; “imatges que dibuixen una possible acció que després el visitant ha d’acabar tancant o deixant oberta; escultures, mobiliari i dispositius que activen a la gent quan els escolta i/o veu”, apunta.
Segons la mateixa Coderch, ‘Trencar una nou’ es basa en la idea de la desorientació existencial: “Els grans relats que enes manteníem com a conjunt s’han anat desintegrant, com ara el discurs de la ciència, el progrés o la religió; l’exposició el que vol fer és posar una mena de punt i a part i començar a treballar en la idea d’una reparació: tenim aquesta feina de recompondre els sentits de la nostra vida, entendre què estem fent, saber a què aspirem”, emfatitza. Una exposició que, en síntesi, “està dedicada a aquestes petites ocasions que fan de la vida un espai de compartir i de reconstruir un sentit comú“.
Fotografia | La sort és una forma d’atenció – Lúa Coderch 2022 // Adrià Sunyol Estadella
