El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat declarar la Capella dels Segadors de Sant Andreu del Palomar ‘Bé Cultural d’Interès Nacional’ (BCIN), en la categoria de Lloc Històric. A més, el seu entorn també quedarà protegit per evitar noves construccions al seu voltant. Cal recordar que la protecció d’aquest conjunt històric arriba després de gairebé sis anys de peticions polítiques, quan aleshores el grup municipal Demòcrata va aconseguir tirar endavant una moció al ple d’octubre del 2016 amb l’objectiu de declarar l’edifici com a bé protegit d’interès local.
Segons la Generalitat, la protecció de l’edifici i els seus entorns representa “el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles”. En paral·lel, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) també ha celebrat a les xarxes socials l’anhelada declaració i ha esperonat a les adminsitracions a posar-se d’acord per rehabilitar l’espai: “Ara comença una nova campanya de seguiment i que es compleixin les expectatives generades. Rehabilitació, conservació i projecte“:
La Capella dels Segadors és l’única estructura del temple primitiu que va sobreviure a la reconstrucció de l’església parroquial a partir de 1850. Un edifici que, a més, resulta ser un dels pocs símbols tangibles que encara perduren de la Guerra dels Segadors (1640-1652). La raó: per una banda el poble de Sant Andreu va ser un dels epicentres dels fets de maig-juny de 1640, tot just començar el conflicte, i, per l’altra banda, la capella hauria acollit la imatge del Sant Crist que els segadors van endur’se en la lluita per les seves reivindicacions.
Els fets
La revolta de 1640 té lloc en un context caracteritzat per la transició entre l’estat feudal de finals del període medieval i l’estat dels Àustries, sustentat per un règim senyorial contra el qual es van adreçar les protestes camperoles. Aquestes protestes esclaten quan, dins el marc de la guerra entre França i Espanya, Catalunya esdevé camp de batalla i els pagesos catalans es veuen obligats a donar allotjament, mantenir i servir els “terços” castellans, a qui totes les fonts locals atribueixen abusos i excessos de tota mena.
Als fets dels mesos de 1640 van participar activament els grups pagesos de les rodalies de Barcelona, particularment els de Sant Andreu de Palomar, punt neuràlgic de connexió entre el Vallès i la ciutat, els quals van entrar a Barcelona, van obrir la presó reial i van alliberar els presos, entre els quals destacaven el diputat militar de la Diputació el General, Francesc de Tamarit (membre d’una nissaga vinculada històricament a Sant Andreu) i els consellers de Barcelona.
