Matí optimista, tarda de desesperança. Així es podria resumir la Diada de Sant Jordi d’aquest 2022, la qual s’havia de convertir en la jornada més anhelada pel públic i el sector del llibre i la flor des de l’inici de la pandèmia. Enguany, però, el que no ha aconseguit tòrcer el virus, sí que ho ha fet un mal temps que quedarà en la memòria de molts.
Tal com resumeix l’autora del llibre ‘Sant Andreu de Palomar il·lustrat’, Cèlia Vallès, “al matí fins a les 13 hores hi ha hagut molta gent a la plaça interessada en els llibres, però des que ha començat a ploure cap a les 13 hores ja s’ha trencat tot“. De fet, la carpa de l’editorial Llop Roig on signava els volums ha passat a ser el darrer reducte llibreter de la plaça del Comerç només començar la tarda: tothom menys ells han decidit plegar i posar punt final a aquesta Diada.
“Som els últims de Filipines, hi ha hagut un moment que he hagut de lligar la carpa amb garrafes d’aigua perquè això volava”, relata el responsable de Llop Roig, Pau Vinyes. Malgrat els malgrats, Vinyes assegura no estar descontent: “Com que ens han deixat estar aquí dos dies, ahir divendres ja ens va anar força bé i aquest matí també”, explica. “Si hagués fet un dia de sol ens hauria anat de forma brutal, però com que tenim un producte molt local, doncs ja ens ha anat prou bé, no ens podem queixar”, resumeix.
En canvi, l’indret on els ànims s’ha ensorrat des del moment que ha començat la calamarsada ha sigut la plaça d’Orfila. De la massa veïnal, a la solitud. A les 17 hores ja només hi quedaven dues parades en peu. “I nosaltres estem aquí perquè no podem recollir, ha plogut tant de costat que tenim les capses mullades per guardar llibres i no podrem marxar fins que ens rescatin”, exposa Joan Sanabria de la llibreria La Tribu. “Porto sis o set anys de Sant Jordi a diferents botigues, però aquest ha sigut el pitjor que he viscut mai; ni el Sant Jordi apòcrif de la Covid… La pedregada ha sigut bestial”, resumeix mentre no deixa de cobrir llibres amb plàstics i cau a raig l’aigua acumulada al sostre de la carpa.
Al costat de la Tribu, els veïns de Neret Edicions – Art Social amb una coreografia similar: “Hem passat el dia tapant llibres, posant plàstics i traient aigua de la carpa”, explica la seva responsable, Lola Renau. En el seu cas, l’espai expositiu ha quedat reduït a un terç de l’espai: “Ens hem hagut d’encongir aquí dins perquè no se’ns mulli res més, però tots menys La Tribu i nosaltres s’han vist forçats a renidr-se”. “Suposo que alguna venda més farem”, explica Renau a primera hora de la tarda.
A diferència del sector del llibre, els floristes professionals s’han agafat a la pluja com aigua de maig: “Si bé l’any passat ja va ser explosiu, enguany encara ens està anant millor“, confessa la responsable de la Floristeria Iris, Vanessa Higueras. “El fet que plogui ha fet que la gent no marxés de cap de setmana i no tinguem la competència de les paradetes de carrer”, sintetitza mentre el local és un autèntic formiguer de clients. Tot plegat, perquè la il·lusió per la rosa i el llibre no l’ha aconseguit ofegar ni la pitjor de les tempestes del que portem de primavera.
