Bona nit!! Nenes i nens!! Ja som aquí, en aquest estimat poble de Sant Andreu de Palomar!
Ha arribat el desitjat dia, els Mags d’Orient. De fet, ser reis no ens acaba d’escaure, com a d’altres.
Us vull explicar el somni que he tingut aquesta passada nit. Allà estàva, estirat panxa amunt, mirant els estels i la immensa lluna blanca. Ella m’explicà que el sentit de la nostra existència no és altre que la vostra il·lusió, la màgia, l’esperança i els somnis de totes vosaltres.
De fet, quan arriba el fred, quan aquí al poble esteu celebrant la Festa Major, sabem que ja s’apropa el dia, i ens neguitegem, igual que vosaltres i les vostres famílies.
Però seguim amb el somni: de cop el més lluent dels estels anava perdent cada cop més llum. La intensitat de la seva bellesa s’apagava. Vaig preguntar-li a la lluna quina era la raó d’aquella foscor. Ella em parlà que hi havia moltes persones que estaven perdent la il·lusió, l’esperança i els somnis. Que hi havia nens i nenes que se sentien ben tristes, perquè altres infants els hi feien el buit, per sentir-se, estimar o ser com volen ser. Que famílies senceres creuaven tot un mar, per poder viure millor. I que altres famílies perdien la llar, per la usura i l’avarícia dels altres.
I així doncs, l’única manera de què aquell estel tornés a ser el més majestuós i resplendent de tot el firmament, i ens pogués guiar cap a vosaltres, era fer un món més just, respectuós i lliure.
Així doncs, tots vosaltres, la canalla, heu de tindre i mantenir la capacitat de somiar, i encomanar-la als més grans que han perdut la il·lusió i que únicament es mouen en un món material i de diners.
Heu de cridar i lluitar ben fort en contra de les injustícies. Sigui de la mà dels vostres pare i mare, o dels vostres dos pares, o de les dues mares. Sempre, al costat de la vostra maca, bonica i diversa família.
Estimeu. Estimeu-vos molt. Sigueu justos, nobles, humils. Estimeu la terra i protegiu-la. I sigueu lliures, però lliures entre tots i totes, com si fóssiu una gran tribu.
Nosaltres ja tenim la clau màgica que obre totes les cases del poble de Sant Andreu. Tenim una feinada de por: milers de regals que anirem carregant un a un a les nostres carrosses. Tots aquests regals, llibres, cuinetes, nines, camions, tractors… i molts més, són pels nens i nenes. Sí, pels nens i nenes, sense excloure a ningú.
Així doncs aquí hi som, els Mags d’Orient, perquè juntament amb tots i totes vosaltres, aconseguim que la gran estrella torni a brillar com mai. I en aquesta nit màgica recordem tots els ja no hi son, però sobretot fem realitat dia a dia els nostres somnis i els nostres anhels.
Cuidem als que tenim al costat. Als nostres amics i amigues i a les nostres famílies. I sempre recordem allò que va dir un savi: que portem un món nou als nostres cors.
Fins l’any vinent!
