Si ara farà quatre anys estaven cridats a ser la banda revelació, ara ja es pot dir amb tota la seguretat que Ginestà ha enlairat el vol de l’èxit. Un duet conformat pels germans andreuencs Júlia i Pau Serrasolsas (J. 1998, P. 1994, Barcelona) que enguany no només pujaran per primera vegada a l’escenari de L’Envelat, sinó que també han estat cridats a ser els pregoners de la Festa Major. Fills de l’Escola Bressol El Palomar, el Mestre Gibert i l’Institut Valldemossa, així d’entitats com l’Agrupament Escolta Jaume I, l’Harmonia o els Diables de Sant Andreu, al llarg dels darrers quatre anys s’han convertit en dos dels principals ambaixadors de Sant Andreu de Palomar allà per on passen.
Fa dos anys l’Àfrica Zamorano, enguany vosaltres… S’ha convertit el pregó en una bona manera de visibilitzar com la gent jove de Sant Andreu també té talent?
Pau: Sí que havia sentit que un any ho va ser l’Andrea Motis i trobo molt interessant que persones joves del barri tinguin el seu espai i serveixi per generar referents dins del jovent.
Júlia: Potser era més fàcil portar a un polític reconegut, un actor o un periodista, però està guai que se’n recordin de nosaltres. No m’ho esperava ni m’ho plantejava, perquè de fet mai he anat al pregó com a oient. La veritat, però, és que ens ha fet molta il·lusió.
Ja teniu redactat el pregó?
Pau: El tenim escrit i podem avançar que hem fet una mica de recorregut històric de la nostra vida a Sant Andreu i hem tocat tots els temes que ens inquieten, ens preocupen i ens agraden.
Júlia: Hi haurà pinzellades més nostàlgiques, pinzellades més reivindicatives, pinzellades dels valors que ens han aportat les associacions del barri en les que hem participat…
Pau: Ens han demanat que l’enviem abans i això, personalment, no m’ha agradat.
Per què?
Pau: Perquè si ara ens diuen que una cosa no els hi agrada, nosaltres els contestaríem que aleshores no el fem. Crec que no ens poden vetar un pregó.
En termes generals, teniu la sensació que darrerament se censura més que fa potser cinc anys? En l’àmbit musical ja us hi heu trobat?
Júlia: Jo crec que sí. A nosaltres com a grup no és que tinguem algú que ens digui “això no ho podeu dir”, però sí que és cert que ja tenim ficades al cap tota una sèrie de coses vinculades al que ha passat darrerament. Hem de tenir en compte que hi ha gent que ha acabat a la presó o que ha hagut de deixar les seves carreres musicals pel que ha dit. Hi ha coses que ja saps que és millor no dir-les per estalviar-te un judici o una multa.
Pau: Crec que ens censurem més nosaltres que no pas el que ens censuren.
Esteu avesats a pujar a escenaris, però veieu el pregó com una cosa gaire diferent del que acostumeu a fer?
Pau: Jo estaré cagat. Prefereixo fer mil concerts abans de parlar davant de qui sigui des del balcó de la plaça d’Orfila.
Júlia: També he de dir que em posaria més nerviosa si fos en un altre barri. Però el fet que sigui Sant Andreu em tranquil·litza més, perquè al final qui hi haurà serà el de la Cansaladeria Puig, els avis de la plaça, les veïnes, els del cau, els de la cercavila a punt per sortir… Estarem com a casa; amb nervis, però dels bonics.
Quin tret distintiu té la Festa Major de Sant Andreu respecte a les de la resta de Barcelona?
Pau: Sobretot el fred, però són com les festes més importants de l’hivern. Hi ha les del Clot, la Sagrera… però a l’hivern les de Sant Andreu son les millors amb diferència. A més, hi ha una cosa que mola molt que són els grups de versions: La Banda del Coche Rojo, Hotel Cochambre, l’Orquestra Mitjanit… És una cosa a la qual generacions i generacions ja ens hem acostumat. Després també s’agraeix que es programin grups com el nostre. Com estàs a prop de casa també pots pillar la castanya fàcil. M’encanta que siguin ara.
Júlia: A més, és com la més familiar. Potser perquè coneixem a la gent que organitza cada festa, però trobo que totes les activitats estan fetes amb molt d’amor. Potser si fos a l’estiu quedaria amagada per les de Sants o Gràcia. Ara en aquesta època fa com més caliu.
En què pot millorar, però?
Júlia: No hem de deixar de posar-nos durs; no hem d’acceptar actituds de merda a les festes. Necessitem un punt lila que enviï a prendre pel cul totes les actituds masclistes, racistes i homòfobes.
Des que l’extrema dreta s’ha fet més present a les institucions, aquests discursos s’han legitimat més?
Júlia: Sempre han existit, però ara s’ha legitimitat i s’han implementat més a la consciència de la gent que d’entrada li surt tenir aquestes actituds. Després veus que a La Manada se la jutja per “agressió sexual”, o que a cada Festa Major hi ha agressions i no es troba qui ha sigut… Tot això a mi em genera molta por.
Pau: I després ens trobem que l’extrema dreta està dins dels Mossos d’Esquadra, que són els qui han de vigilar que això no passi.
Júlia: Si a mi m’agredeixen no em sortiria anar a buscar un poli, preferiria anar al punt lila. Espero que tinguem molts punts liles, perquè al final ens protegim les veïnes, no la policia.
Ara mateix sou veïns de Sant Andreu, però teniu previst ser-ho per molt de temps o creieu que algun dia us podeu sentir expulsats?
Júlia: La intenció és seguir-hi vivint. El dia que vulguem llogar un pis per viure sols… Jo veig difícil que sigui a Sant Andreu. Espero que s’acabi regulant el lloguer del tot, perquè no m’agradaria haver de marxar del barri per això.
Pau: La majoria d’amics que tinc ja han hagut de marxar perquè no podien assumir-ho, o ara han tornat perquè ja sí que s’ho poden permetre. Però és una cosa que fa mal, perquè tens el teu entorn lluny. Estàvem acostumats a coses del dia a dia, com quedar a un minut de casa, veure el futbol… i ara costa. A nosaltres ens queden dos anys de contracte i després ja veurem què passarà amb la vida.
Moltes vegades heu comentat que la vostra música és la vostra manera de fer militància política. Darrerament quins valors heu pogut emfatitzar?
Pau: Acabem de gravar un disc que sortirà el 4 de febrer i reivindica l’amor des de totes les facetes de la vida. No sé si és una reivindicació ben bé, potser sí en certa manera, però potser tindrà menys missatge polític si el comparem amb altres discs anteriors.
Júlia: Abans creiem que per difondre un missatge polític l’havíem de dir de la forma més explícita o centrar les cançons en temes concrets, i aquesta vegada hem passat a fer cançons polítiques no pel fet que siguin polítiques, sinó perquè evitem determinats aspectes com el masclisme.
Pau: Hi haurà molt poques cançons del disc on implícitament hi hagi un missatge polític. No és perquè no ho pensem o no ens ho creiem, sinó perquè hem fet un disc d’una temàtica concreta de la qual ens venia de gust parlar.
Júlia: La nostra música no deixarà de ser militància des del moment en què participem en campanyes polítiques, en desnonaments o en judicis.
En les anteriors eleccions vau actuar en la campanya de la CUP. Us signifiqueu especialment per aquesta formació o més aviat compartiu valors?
Pau: Compartim la majoria de valors amb la CUP i evidentment compartim coses amb altres partits de l’arc parlamentari. Però si ens diuen de participar en un acte, només ho faríem amb la CUP. Vam actuar a la investidura [del president Pere Aragonès], però perquè era una cosa puntual i històrica i que ens venia de gust fer per la Generalitat.
Júlia: Després si a l’Acampada Jove que organitza la JERC ens conviden, evidentment que hi anirem. No suposaria donar suport explícit a ERC.
Ara bé, la immensa majoria de l’escena musical no se significa políticament. Falta cultura política als escenaris?
Pau: Falta valentia. Tothom té idees polítiques, però pràcticament ningú les explica o les fa valer o participa en actes que les recolzin. Ho trobo normal, perquè després segur que a nosaltres ens han vetat d’X Ajuntaments per simplement participar en actes de la CUP. Això els ha passat a molts grups que s’han significat políticament. Ara, encara que consideri que els falta valentia, també els respecto perquè és la seva feina i tothom ho fa de la millor manera que pot.
Darrerament s’ha parlat que, a festivals patrocinats per la gran cervesera catalana, només conviden a determinats grups pel seu estil de música i el que projecten. Creieu que algun dia us podeu veure perjudicats per aquesta política cultural?
Júlia: Nosaltres sempre diem coses polítiques als concerts i no ho pensem deixar-ho de fer.
Pau: Potser sí que hem sigut perjudicats, però ningú mai ens ha dit res. Tot i això, ja podem dir farem els principals festivals del país i, a tots ells, Estrella Damm posa la pasta. De moment no és un problema.
Quan us vam entrevistar fa cinc anys éreu ‘La Púrria‘, un projecte que venia precedit de ‘Pau 08030’, i aleshores fèieu “post folk feminista”, però amb la intenció d’avançar cap a la memòria històrica de Marina Ginestà. Com s’explica l’evolució fins a l’actualitat?
Pau: He millorat com a músic i lletrista. Abans no sabia dir les coses d’una altra manera. Després també hem de tenir en compte que tenim molta gent treballant amb nosaltres; que ens produeix i ens ajuda, cosa que et fa evolucionar. I per últim, no hem d’oblidar que el mainstream mana. Vulguis o no vulguis, si vols tocar a grans festivals, el ventall és ampli, però has d’estar dins d’una sonoritat i d’un patró on no hi ha cabuda pel post folk feminista.
Júlia: No només hem evolucionat nosaltres, sinó que els grups i el que es programa també han canviat molt. Si ara som un grup liderat per un noi i una noia, no direm que fem post folk feminista. Podem dir que jo soc feminista, però no que qualsevol cosa que representi als dos és feminista, tot tenint en compte que no estic dient que el Pau sigui masclista. És utilitzar uns altres termes.
Pau: Al final la majoria de coses les escric jo. Seria estrany posar-se aquesta etiqueta. Potser en el seu moment no desentonava tant, però ara la cosa ha evolucionat.
Ara cap a on creieu que podeu evolucionar com a Ginestà?
Pau: No tenim ni idea. Primer veurem com funciona aquest tercer disc i després ja mirarem què podem fer per canviar i millorar.
Júlia: Deixem les portes obertes al que ens vingui de gust.
Sou d’aquelles persones que viviu més el present o us agrada pensar en el futur?
Pau: A nivell personal sí que miro molt el futur, però a nivell professional des de fa un temps intento viure més el present. Encara que pugui semblar una hippiada, intento pensar que cada concert pot ser l’últim.
Júlia: De fet, avui mateix quan m’he llevat li he dit al Pau joder, que guai, ara anem a fer una entrevista perquè fem el pregó, després farem el pregó, tindrem un concert, després un altre, tenim el disc a punt… Està sent molt bonic.
L’inici de Ginestà va ser complicat i, fins i tot, va córrer el perill de no tirar endavant. Aleshores us imaginàveu que podíeu tenir l’èxit actual?
Pau: Va córrer molt perill. No ens esperàvem per res tenir tant d’èxit. Ahir va sortir que actuarem al Canet Rock amb Oques Grasses, Stay Homas… Si m’ho diuen fa quatre anys jo els hi responc que això no passaria mai de la vida.
Júlia: Potser fa quatre anys demanaríem no tocar tant a ateneus o a casals okupats, a canvi de tenir un concert de Festa Major o a una sala… Però després quan van començar les festes majors i sales ja vam començar tot el procés que ens ha dut fins aquí.
Fa escassos mesos vau decidir fer una passa cap a la professionalització, heu rebut premis i ja sou referència per altres grups que volen començar una trajectòria musical. Tot i això, la vida de músic que viviu segueix basada en la precarietat?
Júlia: Som gent humil, no necessitem molts diners per viure. Però jo per exemple no m’he pogut professionalitzar amb Ginestà. Estic al grup, però a la vegada segueixo treballant de monitora. De vegades dona la sensació que, per aparèixer a la premsa, et funciona tot molt bé, però el reconeixement no aporta diners.
Pau: De vegades sembla com si fóssim Txarango o Zoo en el seu millor moment, però a nivell econòmic, evidentment, no estem aquí. A més, també tenim gent que treballa amb nosaltres que també cobra. En el meu cas sí que he pogut estalviar i després de l’estiu sí que he pogut deixar la feina i viure només de Ginestà. Sobretot perquè havia d’escriure el disc sencer; era impossible fer la gira d’estiu, treballar i escriure a la vegada.
Ara a Sant Andreu fareu el vostre primer concert de Festa Major després d’haver actuat en altres espais. Ja de cara a l’any vinent, quin grup programaríeu per a la Nit Jove?
Júlia: Portaríem a The Tyets i, com a telonera, segurament la nostra germana Maio Serrasolsas, que també és andreuenca i que aquesta setmana treu disc.
