Encara que no sigui amb un espectacle musical tan popular com ‘Fama’ o ‘Dirty Dancing’, La Lírica de Sant Andreu ha decidit tornar a pujar a l’escenari del Casal Catòlic amb un clàssic entre els clàssics: ‘La Violinista damunt la teulada‘. Una representació dramàtica que canvia el gènere al personatge que dona nom a l’obra, però que manté tota l’essència de la Ucraïna tsarista anterior a la Revolució Soviètica.
A hores d’ara La Lírica ja ha programat sis funcions pels caps de setmana del 19 – 21 i 26 – 28 de novembre, just a les portes de la Festa Major de Sant Andreu. Un espectacle que buscarà endinsar als espectadors en l’èxode d’una família jueva a la qual les úniques coses que li queden són els valors i les tradicions. Patrimoni, però, que es veurà en perill a partir del moment en que tres de les cinc filles decideixen casar-se per amor i no amb els homes amb qui les havia predestinat la cassamentera. “Al final es tracta d’una obra que, per la trama i el drama que representa, no necessitaria pas ser un musical, però que amb les cançons i les coreografies es torna un espectacle majúscul“, destaca el seu director, Xavi Fernández.
L’única diferència de l’obra original se centra sobretot en el paper del personatge que dona nom al musical. En aquest cas, la producció andreuenca ha decidit canviar el gènere del personatge del violinista que toca damunt d’una teulada, a la vegada que passa a gaudir d’un major protagonisme. Pel que fa a la resta del guió, la companyia ha decidit “ser fidels a l’època, el mobiliari i el vestuari; l’únic que trobem més actual seran aspectes relacionats amb l’escenografia com ara les llums o les projeccions”, avança Fernández.
A diferència d’altres directors que aposten per deixar la seva pròpia empremta a l’espectacle, Fernández buscarà que la primera vegada que es representi ‘Una violinista a la teulada’ a Sant Andreu de Palomar sigui de la manera més original possible. “Com a director el que més valoro és que la història estigui ben explicada, que arribi al públic i que els actors visquin les escenes”, explica des del pragmatisme. “Si la gent riu, s’emociona o surt taral·lejant alguna cançó, per a mi l’objectiu estarà aconseguit“.
La seva tasca, però, no és gens fàcil: ordenar i coordinar un equip de fins a 50 actors sobre l’escenari. Tota una feina que, tal com revela, a menys de quinze dies de l’estrena ja funciona molt bé: “Tothom té una feina durant el dia, però quan s’apropen a assajar a les nits ho donen tot i s’impliquen al màxim, per la qual cosa crec que l’esforç final col·lectiu pagarà la pena“, sentència.
Una implicació de la qual segur que gaudiran les 700 persones que ja han comprat entrada per veure alguna de les funcions. “Potser no és un musical que sigui popularment molt reconegut com ‘Cantant sota la pluja’ o ‘Grease’, però no per aquest fet deixa de ser un musical amb tots els elements que conformen els grans musicals: molta gent sobre l’escenari, molts acords i molta coreografia”, considera el director. “Només pel fet d’haver passat una època en què no hem pogut gaudir de la cartellera, estic segur que molta gent que abans preferia passar el cap de setmana a casa ara vol sortir a recuperar velles tradicions i alguns d’aquests seran els que s’apropin al Casal Catòlic“.
