Al Gran Diccionari de la Llengua Catalana se li gira feina. La paraula ‘andreuenc’, recollida actualment com a relatiu “del barri [sic] de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), de Sant Andreu de Sureda (Rosselló) o de Sant Andreu Salou (Gironès)”, hauria de sumar una nova accepció: “Xavier Gómez Ribera, ‘Xagori‘”. El reconegut veí de Sant Andreu de Palomar ha traspassat aquest 27 de setembre. Una notícia que no ha transcendit fins aquest dimecres per voluntat de la família.
Tot i la seva desaparició, l’incansable i irrepetible lluitador seguirà present en la memòria col·lectiva del seu reivindicat ‘poble’. De fet, des de fa temps que a tot andreuenc en pronunciar ‘poble’ el cervell li recorda l’esma amb què Xagori defensava un terme que tot sol va aconseguir revitalitzar. Qui gosava atrevir-se a dir ‘barri’ en la seva presència, fos en privat o en un esdeveniment públic, ja havia begut oli. El seu sec, ras i curt crit de ‘poble’ aturava tota conversa.
La defensa del ‘poble’, tot i ser la més popular, no era pas l’única història que amagava la seva menuda figura. Carregat d’anècdotes, inventor de l’arqueològica web StAP sant-andreu.com i històric soci de la UE Sant Andreu amb el timbal a tribuna i el crit de “Canya!” per bandera, Xagori també se les va tenir amb multitud de veïns i entitats, com l’AVV de Sant Andreu de Palomar que el va arribar a vetar. L’enfrontament, però, ara ja quedarà per a la història. Aquest mateix dimecres la revista De Cap a Peus també s’ha acomiadat públicament del “referent”.
No han sigut els únics. Tot d’entitats, representants polítics i figures rellevants del veïnat han volgut tenir unes paraules amb les que recordar al “lluitador, tossut, inesgotable, peculiar, amic, insubstituïble i Andreuenc amb majúscules”, tal com l’ha definit l’AV Sant Andreu Sud. Ell era dels que sempre hi estaven. Tothom sabia que, tard o d’hora, el Noi Follet apareixeria a qualsevol moguda. Ben present i amb un únic objectiu: donar-ho tot.
Andreuenc i catalanista, l’il·lustre veí va fer de les independències de Sant Andreu de Palomar i Catalunya el seu anhel vital. Per una banda, impulsant activitats que mantinguessin en la memòria del veïnat “l’annexió forçosa” a la Ciutat Comtal. Per l’altra, empenyent cap a la independència dels Països Catalans i recordant com l’himne va néixer precisament a la Capella dels Segadors. Tot i el cop vital que li va suposar perdre la filla petita, Xagori sempre va tirar endavant gràcies a les seves passions i a tota la gent que se l’ha estimat.
Potser aquest cop no esperava que la mort se l’emportés, però just abans d’una operació del cor anys enrere va decidir escriure per acomiadar-se. Una carta pública que, aquest cop sí, malauradament ha hagut de compartir la seva família
“Noi Follet xagori s’ha mort. Va donar-nos la major part del seu cor a nosaltres, la seva gent, i a la resta de bona gent, al seu Poble Sant Andreu de Palomar i a la seva nació Catalunya. La resta s’ho va endur el tabac. El 20% que li quedava no va aguantar la reparació. Recordeu-lo amb una copa de cava a la mà i/o una cigarreta del riure”.
Xavier Gómez Ribera, Xagori.
Ex viajante por su actividad comercial. Ex paracaidista en el servicio militar. Ex militante de la CNT. Independentista en sus últimos años. Polifacético.
Fue el creador de la primera web dedicada a Sant Andreu, una web referente como prueba que aún esté en wikipedia de referencia. La creó el pasado siglo, allá por el año 1997, cuando internet daba sus primeros pasos.
Fue el gran defensor de la independencia de Sant Andreu respecto a Barcelona.
Para el ámbito más personal, quedan la cigarreta del riure que se comenta y otros asuntos personales. También los Rolling Stones eran consumidores y nadie duda de su talento.
En los últimos años, la salud lo tumbó. También como acertadamente comenta David García la muerte de su hija pequeña.
Xagori fue un tipo genial, su muerte es una pequeña muerte del Sant Andreu del siglo pasado.
Las miserias humanas han hecho que solo la Asociación de Vecinos y este diario le recuerden, algo que os honra a ambos.
Qué descanse en paz.
Amigo,
Faltan dos datos. Antes de ir voluntario a los paracaidistas a principios de los setenta, había tenido una afiliación en Falange. Luego pasó por los paracaidistas de voluntario. En aquella época, en España, no había donde escoger. Anguita fue del sindicato de Falange.
Del nacionalsindicalismo al anarcosindicalismo en CNT tras salir de los paracaidistas.
Y al final estuvo próximo a CUP y el independentismo.
Puede parecer todo esto incoherencia. Pero es una biografía típica de la época.
Saludos,
Lluís