Sorpresa majúscula. Davant del perill que la resta de partits polítics tombessin el tanatori de les Casernes al ple municipal com ja havia vaticinat la darrera Comissió d’Urbanisme, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha retirat a última hora el punt que havia d’avalar aquest pla especial urbanístic. Una decisió que Colau ha justificat amb l’argument de protegir jurídicament a l’Ajuntament davant Mémora, qui en podria reclamar indemnitzacions segons es desprèn d’un informe de la Secretaria General.
La carta que ha decidit jugar el Govern de Barcelona en Comú i el PSC suposa saltar-se el peatge polític que podien exercir els partits de l’oposició, ja que ara el tanatori s’aprovarà per silenci administratiu. És a dir, l’equipament funerari presentat per Mémora s’aprovarà pel fet que l’Ajuntament no es pronunciarà en el període que té per acceptar o rebutjar el projecte. Segons fonts municipals, la Llei d’Urbanisme de Catalunya ja contempla aquesta via i asseguren que és completament legal.
La decisió del Govern dels comuns i els socialistes suposa un altre pas de rosca en la traïció al veïnat. Mentre que l’organisme executiu del Consorci de la Zona Franca (CZF) va decidir estripar el Pla Casernes en treure a subhasta el solar que havia d’acollir un equipament de gestió pública, la mateixa presidència del CZF (que requeia i recau sobre l’alcaldessa) va decidir fer ulls clucs a la jugada especulativa. La liquidació se la va acabar emportant Serveis Funeraris de Barcelona SA (SFB), en mans de Mémora, per un preu de 4,5 milions d’euros.
De fet, va ser el mateix Govern local el que va refredar la mobilització veïnal quan va saltar la notícia. Tal com relatava el passat mes de novembre el president de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, Santi Serra, “tan bon punt em vaig assabentar que una empresa funerària havia comprat aquest solar em vaig dirigir a l’Ajuntament de Sant Andreu per demanar explicacions […]. Aleshores em vaig reunir amb la regidora Laia Ortiz i la consellera Blanca Port de Barcelona en Comú, les quals em van dir que, com que l’Ajuntament tenia el 15% de les accions de la funerària, no donarien el permís que permetés construir cap tanatori allà”. La recollida de signatures dels veïns d’aleshores i la darrera han acabat amb el mateix resultat: un no-res.
El fort rebuig veïnal que, fa tot just any, es va reactivar, no ha servit perquè els partits de Govern municipal fessin marxa enrere en la venda del solar a Mémora, ja que cal recordar com ambdues formacions no només ocupen els despatxos de decisió de l’Ajuntament, sinó també els del CZF derivat de l’acord de Govern a l’Estat. L’última bala que li quedava al moviment veïnal, traduïda en concentració a la plaça de Sant Jaume mentre se celebrava el ple, tampoc ha servit perquè el Govern d’Ada Colau reconsiderés la seva decisió de protegir els interessos jurídics de l’Ajuntament per damunt de la voluntat veïnal.
