Sant Andreu de Palomar està ple de referències al poeta i dramaturg Ignasi Iglésias, de qui precisament aquest dijous se’n commemora el 150è aniversari del seu naixement. Una escola, una plaça, un carrer… fins i tot el centre d’estudis històrics del territori duu el seu nom. Però qui va ser Ignasi Iglésias per poder mirar de tu a tu a la família Fabra i Puig en la quantitat d’honors i referències en el nomenclàtor?
Potser el poeta nascut a l’humil carrer de l’Ordre (actual Ignasi Iglésias, com no podia ser de cap altra manera) no ha batejat cap passeig ni cap estació de metro, però sí el temple del saber a Sant Andreu: la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra. Tot plegat, es deu a la petjada inesborrable que el poeta va deixar en les lletres catalanes, encara que sovint oblidat pels lectors, acadèmics i companyies teatrals.
Fill d’un maquinista de la Companyia dels Ferrocarrils del Nord, a l’aula va comptar amb un professor dels que, d’alguna manera, t’esbossa el camí vital. El pedagog Marià Brossa (qui també gaudeix d’una plaça en el seu record) segurament marcaria part del destí d’una jove promesa de les lletres que, amb només onze anys, s’acabaria traslladant a Lleida, ciutat on presentaria la seva primera obra teatral: La Força de l’Orgull. Una primera estrena fora de casa, però, que també seria la darrera, ja que amb el pas dels anys la família retornaria a Sant Andreu i ell acabaria matriculat a l’Acadèmia Balmes (carrer Gran, cantonada Agustí i Milà).
Encara que la vida acadèmica l’orientaria envers el dibuix artístic, el llapis i la ploma també seguirien sent els seus grans aliats a l’hora de redactar. Amb ells faria les primeres incursions a la premsa local del nucli urbà, on signaria peces a les capçaleres Bandera Catalana, Fomento Andresense i Casino Andresense. Una activitat creativa on la vessant dramatúrgia tampoc quedaria pas coixa. La raó: no trigaria a engrescar-se a fundar la companyia teatral L’Artística, la qual amb el pas del temps canviaria de nom per L’Avançada. Organització que, per cert, seria la primera a representar les seves obres, com ara “Remordiment” o el monòleg “L’Ocellaire” (1890).
Que la seva primera posada en escena fos a Sant Andreu no el va privar pas de fer el salt als grans teatres de Barcelona al llarg de la dècada dels noranta, amb “L’Àngel de Fang“(1892), “Els Impertinents” (1892), “L’Escurço” (1893) o “Fructidor” (1897). Una feina que, a poc a poc, es va traduir en popularitat i reconeixement per tot el territori català i que encara crerixieria més gràcies a obres posteriors com “Els Conscients” (1898), “Els Primers Freds” (1898), “Alosa” (1899), “Foc Follet” (1899), “Lladres” (1899) o “La Reclosa” (1899).
El salt a les sales de la capital de l’Estat, però, hauria d’esperar al segle XX, on estrenaria “Mare Eterna“, “El Cor del Poble” i “Els Vells“. Relats que, precisament, portarien a Iglésias a ser batejat amb el nom de ‘El poeta dels humils’, ja que les classes baixes eren les que ocupaven, sovint, el fil conductor de les seves representacions.
Un sobrenom del qual tampoc es distanciaria gaire en la seva vida real, ja que, a diferència d’altres noms de l’escena catalana, ell va haver de compaginar una ploma que li generava pocs ingressos econòmics amb la feina a l’Arxiu Històric de Barcelona. Tot i això, la seva popularitat i prestigi el dugué fins a fer de regidor del districte entre 1909 i 1911, precisament en ple esclat de la Setmana Tràgica. Feina al despatx de la plaça d’Orfila, però, que no evitaria que seguís capficat en el món teatral, amb estrenes com “La Comedianta” (1909), “La Noia Maca“(1910) o “La Flor del Cingle” (1911).
Encara que fos en els darrers anys de la seva vida quan va rebre els reconeixements més importants, cal tenir en compte que el dramaturg va arribar a ser condecorat amb la Legió d’Honor del govern francès i la Medalla d’Or del Treball de Reus. Dos anys després de morir a casa seva un 9 d’octubre de 1928, les seves despulles serien traslladades en seguici popular fins al panteó del Cementiri de Sant Andreu de Palomar, on encara se’l fa una ofrena floral anual.
