“La meva filla va preferir morir abans que anar al col·legi?”

El 19 de maig la filla de José Manuel, de 15 anys i alumne de 3r d’ESO del Jesús, Maria i Josep – Pare Manyanet (Los Padres), se suïcidava abans de començar la jornada lectiva. “No es va llençar un dia que anés a qualsevol altre lloc; la meva filla va preferir morir abans que anar al col·legi? “, es pregunta el pare de la víctima. Aquest dissabte de juny és el primer dia festiu que aconsegueix baixar al carrer per voluntat pròpia. Al seu interior, però, encara hi ha tot d’incògnites relacionades amb la mort de la seva filla i una profunda decepció envers l’actitud de la direcció de l’escola.

Què va passar el 19 de maig?
La rutina de la meva filla era sortir de casa cap a les 8 del matí i la meva dona des de casa sempre mirava si sortia per la porta. Però aquell dia no sortia… En comptes de baixar per anar a l’institut, va decidir suïcidar-se. Els Mossos van arribar en un minut, estic molt content amb ells. I els serveis d’emergències igual, no van trigar res, però la meva filla ja estava morta. El primer que em va venir al cap va ser creure que algú l’havia empès per les escales.

Gairebé deu dies després de morir, descobriu que algú li envia un e-mail anònim al correu de l’escola, el qual només coneix l’entorn escolar.
L’assumpte és “muerte” i dins diu “muere”. Qui ha enviat això al correu de l’escola de la meva filla des del compte anònim yomitu911@gmail.com? Instagram, Tik tok… tot estava supervisat de forma periòdica, menys el correu de l’escola que només el miràvem eventualment, perquè és al que els professors envien els deures. Jo mateix em vaig sobresaltar quan vaig llegir aquest e-mail i aquella nit ja no vaig poder dormir. Com s’ho podria haver agafat la meva filla? Era el missatge una cadena? Va rebre més missatges d’aquest estil? Els mossos ja s’han tornat a emportar el telèfon per descobrir si hi ha trucades perdudes o missatges esborrats. Per ara el que sabem és que li han fet ciberbullying post-mortem. I no només això, també tenim constància de més coses, però aquestes ja no les puc explicar perquè està denunciat. A dia d’avui restem a l’espera si el jutge ordena esbrinar des d’on es va crear el compte yomitu911@gmail.com. Confio que la justícia actuï com ha d’actuar.

Quina ha sigut la reacció dels mossos amb el correu electrònic?
Em van dir que no era normal haver rebut allò. Que tot era massa estrany. Que hi ha coses que no quadren.

La vau notar diferent les darreres setmanes?
Dies abans estàvem a casa i va sortir a la televisió una notícia sobre que cada vegada més joves s’intentaven suïcidar. La meva filla va dir: “Quin horror, qui pot fer alguna cosa així? Quina forma de fer patir als pares quan no arregles res, sinó de fer-ho encara més gran”. Jo mateix li vaig respondre que tenia tota la raó, que un desapareixia, però que després els pares morien de pena. “Jo mai faria això”, ens va dir. I se’ns ha llençat… tot ho tenia sota control… Quan li ho explico als meus amics que tenen fills, entren en pànic. No entenc res…

No hi havia cap problema al vostre entorn?
Cap. Tenia amigues al col·legi i, si investigues el seu entorn, t’adonaràs que, si algú li ha fet bullying, ha hagut de ser algú extern al seu cercle d’amics íntims, fet que creiem possible. Una altra qüestió són els professors, però això també ho tenim denunciat al Síndic de Greuges de Catalunya. Al cap i a la fi, a la meva filla de seguida se li veia a la cara si li passava res. Mai la vam pressionar, perquè ella ja era responsable. Fins i tot per part nostra era tot el contrari, perquè la vèiem tot el dia estudiant i li dèiem que no calien que treies tants excel·lents, que a nosaltres com a pares no ens importava si baixava el nivell.

[…]
Què li va passar? Com una nena que dissabte es compra banyadors i roba, i dilluns parla de fer-se les ungles i demana a sa mare que demani hora per anar a la perruqueria, al cap de dos dies s’acaba llençant al buit? Aquí hi ha hagut un detonant.

Avui és el primer dia festiu que vostè surt al carrer per voluntat pròpia.
La mort de la filla ens ha trencat a tots dos, però que després des del col·legi no investiguessin per compte propi, ni fessin res, i seguissin donant classe com si res d’això hagués passat… em té desconcertat i encara em fa més mal. Només cal mirar les xarxes socials del col·legi des del 19 de maig. És una vergonya.

Quina ha sigut l’actuació posterior del centre?
Després de morir la meva filla, vaig agafar el mòbil i vaig veure una notificació de Twitter on deia “El Manyanet dona les seves condolences…” i com no podia llegir més, vaig fer click per entrar a l’aplicació. Doncs el tuit ja no hi era. Això no és normal. El col·legi ha seguit com si res. Només van fer una reunió amb els pares dos dies després de la mort de la nostra filla i va ser per explicar-los que, segurament, tot va succeir perquè la nena tenia problemes fora.

Tampoc han fet cap comunicat oficial.
Ni cap nota de condolences formal, però en canvi sí que s’han ofès quan el tema ha sortit als mitjans de comunicació i a les xarxes social. Nosaltres no ho vam fer pas públic, sinó que algú ho va filtrar. Després, en un comunicat intern, van explicar als pares que per part seva ho havien fet tot bé i tota una sèrie de falsedats, com ara que si algú tenia algun problema, disposava de canals de comunicació interns. Nosaltres els vam fer servir i mai ens van respondre, al igual que els ha passat a molts altres pares. De fet, si algú té algun tipus de problema psicològic, el que fan és recomanar a les famílies que portin als seus fills a centres externs.

Ara vostès volen saber la veritat del que ha passat.
Pretenen fer creure que la meva filla tenia problemes externs, que res tenien a veure amb el col·legi. Això no és així. M’agradaria saber què va passar el dia anterior al col·legi i què podria haver passat si aquell dia hagués anat a classe.

El col·legi no va denunciar de facto als mossos l’ e-mail que va rebre un correu escolar del centre?
Diuen que no en sabien res i és mentida. Sabem que el col·legi en algun moment va tenir entre mans l’e-mail que a rebre la meva filla amb l’amenaça de “muerte” i “muere”. Un altre fet preocupant és que qualsevol pot enviar al correu escolar dels alumnes un missatge tan macabre des d’un gmail anònim. A més, qui conegués el compte de correu escolar de la meva filla havia de ser algú del seu entorn, fos alumne o professor. El que haurien de fer és protegir els nostres fills; fer alguna cosa perquè al servidor escolar només es puguin intercanviar missatges entre comptes de professors i alumnes.

Què l’ha semblat la circular interna que va enviar la direcció a les famílies?
Diuen que està tot bé. Que no passa res. No han suspès cap excursió. Han seguit fent classes com si no hagués passat res. Fins i tot alguns alumnes es van ofendre en comprovar que l’escola volia seguir amb les classes i els exàmens com si res hagués passat.

Sap quina ha sigut la reacció de la resta de pares?
En una reunió diverses famílies van demanar atenció psicològica pels seus fills, perquè ho estaven passant malament, i la resposta va ser que la porta de la psicòloga del centre està oberta. I ja està. Després, quan van veure que el tema està en mans del Síndic i dels Mossos d’Esquadra, van decidir canviar els protocols i organitzar xerrades de suport, com per tractar de justificar i fer veure que això ho havien fet tot l’any.

Al comunicat intern, el centre defensa disposar de protocols propis.
Nosaltres abans que passés tot això vam enviar correus que no van respondre mai. Van passar de nosaltres. Tenim testimonis de pares que ens han explicat que això és habitual. Els canals per denunciar assetjament escolar en aquest centre no funcionen, i encara menys si qui assetja és un professor. No responen per veure si així t’oblides.

Es va repetir cap presumpte cas d’assetjament per part del professorat?
No és només el coordinador D. N., com ha dit el periodista David Vidal, sinó que hi ha més professors assetjadors. Per posar només un exemple, un dia la mala praxis d’un d’aquests professors va provocar que la nostra filla arribés a casa plorant i ens digués: “Soc mala persona, no mereixo viure i em vull morir”. No donarem el nom del responsable, perquè això també ho tenim denunciat.

Creu que algú de l’escola l’ha pogut arribar a tocar?
Alguna cosa he escoltat que explicaven altres pares. En el cas de la nostra filla volem que s’investigui a fons l’entorn, perquè no sabem què ha pogut passar.

Quins casos li han arribat per part de la resta de famílies?
El cas de la meva filla no té solució i no tornarà, però ara m’han vingut un munt de pares a dir-me que als seus fills els han fet bullying. Hi ha alumnes que es queden sols a l’hora del pati, on passen coses. El periodista i professor universitari, David Vidal, va explicar a les xarxes socials que al seu fill l’havia de defensar la senyora de la neteja, perquè si no, li pegaven. Un dia el seu fill li va dir que sabia que moriria en el col·legi. Tant de bo jo hagués tingut un senyal tan clar. Hauria tret a la meva filla en aquell mateix moment.

I quina és la resposta de l’escola davant d’aquestes denúncies?
Sé el cas de diversos pares que ho van denunciar mitjançant els canals interns de l’escola, però saps quina solució li van donar? Que es canviessin de centre. Creus que això és normal? I aquí passa tot això i no s’obre cap protocol. Ho amaguen a Ensenyament perquè el que més els preocupa és la seva reputació i el seu alt nivell acadèmic. Com sé jo que a la meva filla no li han fet res similar?

No sembla el millor clima escolar.
Un dia em va venir a veure a la feina una veïna que fins aleshores no coneixia i que és professora a un altre centre. El primer que em va dir, abans que jo digués res, va ser: “No arribeu a pensar que la mort de la teva filla ha passat perquè sí, això ha tingut un detonant; no ha sigut per la pressió escolar; o li han fet alguna cosa abans, o li anaven a fer el mateix dia. Han d’investigar a tots els alumnes, professors i pares; fins i tot als bons amics”.

Per què les famílies no denuncien?
Jo la vaig portar a un col·legi catòlic perquè rebés una bona educació. En qüestió de notes era el millor de Sant Andreu. Però el problema després és que les famílies no denuncien el que passa dins. Aquest és el problema. Tens por que marquin al teu fill. Jo en el seu moment no vaig denunciar al coordinador perquè faltaven 20 dies per acabar el curs i vam deixar-ho córrer perquè l’any següent ja en tindria un altre. Vam prometre a la meva filla que quan acabés els estudis ho denunciaríem tot… i això és el que ja hem començat a fer.

Per què no van canviar-la de centre abans?
Vam estar a punt de fer-ho. Ara és quan més me’n penedeixo de no haver-ho fet. De no haver-la portat a un altre centre des de P5.

I aquest darrer curs també la van separar de les seves amigues contra la seva voluntat.
Cada curs canvien als nens de classe, i això a alguns alumnes no els ajuda gens. Tornar a començar, amb les millors amigues en una altra classe, és un esforç addicional innecessari. Vam demanar el canvi de grup i ens van respondre que no podia ser, que si volíem, que les adolescents se saltessin les normes de la pandèmia i que quedessin al carrer. Que hauria caigut igualment? Doncs no ho sé, perquè segueixo convençut que algú la va agafar i li va dir o fer alguna cosa tan horrible que va preferir matar-se. Només puc dir que la meva filla era tan bona i amiga de les seves amigues que la foto de final de curs no només va sortir amb els companys de la seva classe, sinó que també va sortir a la foto de l’altra classe, que era on tenia un munt d’amigues. Se l’estimaven i sempre ajudava a la resta.

Vista l’actitud i l’experiència amb l’escola, què li diria a la resta de pares?
Que treguin als seus fills d’aquest col·legi, a no ser que canviïn la direcció i expulsin els professors que no siguin exemplars amb els nens. Aquí ha passat alguna cosa, perquè si la meva filla aquell dia, en comptes d’haver d’anar a l’escola, va a la platja, no es llença. Ho tinc claríssim. Vist tot el que ha passat, Ensenyament hauria d’intervenir l’escola.

En la forma d’actuar de la direcció, troba coincidències amb el cas de l’informàtic que ha hagut d’agafar la baixa per depressió després de denunciar que el rector tenia gigues de material pedòfil a l’ordinador?
Per què he de confiar en ells, si han fet que l’informàtic agafés la baixa per ansietat i l’increpessin per no haver lliurat el material abans a ells que als mossos? Almenys això és el que ha explicat la premsa. Alguns diuen que a aquest capellà, després de trobar-li el material pedòfil, ja l’han tornat a veure pels passadissos del col·legi. Però en cas de no ser així, està en una altra escola? Com que no té una ordre d’allunyament?

Què li sembla que, un cop el cas salta a la premsa, la congregació no hagi fet cap comunicat oficial i no respongui a la premsa?
Això li hauria de preguntar a ells. La seva actitud no és normal.

L’altre dia ‘El Periódico’ publicava que fa dos anys un exalumne del Pare Manyanet Les Corts es va suïcidar amb 21 anys.
No em sorprèn. Si no intervenen aquesta escola, aquí algú més decidirà saltar pel balcó. Sé d’una mare i un pare que va haver de treure la seva filla després que aquesta li donés un ultimàtum: “Si em fas tornar, em suïcido”. El problema no és que passin coses, perquè passa a tots els col·legis, el problema és que aquest col·legi sembla que ho amaguen i no activen els protocols.

Actualització: “El jutge de l’Audiència Provincial de Barcelona va concloure que no hi havia indicis d’assetjament escolar en el suïcidi de Kira López i va decidir arxivar la causa legal el 9 de febrer de 2023”