El Govern s’amaga rere els tècnics davant la crispació pel porta a porta

El llibre de la història de les mobilitzacions populars contemporànies ja té una nova pàgina escrita. Si bé l’anterior capítol va ser la mobilització de divendres a plaça d’Orfila contra la implementació que s’ha fet del nou sistema de recollida de residus porta a porta, aquest cop l’escenari ha sigut el Consell de Barri de Sant Andreu a l’auditori de Can Fabra. Una sessió ciutadana que no concentrava tantíssima tensió des dels temps en què el regidor Raimond Blasi (CiU) capitanejava el districte.

 

Si bé en aquella època de la lluita per l’Ateneu Harmonia alguns dels actuals càrrecs de Govern es trobaven entre la massa crispada, aquest cop s’han trobat a l’altre costat: en els càrrecs de decisió política. Ara ha sigut a ells a qui el veïnat mobilitzat contra les formes d’implementar el porta a porta els ha girat la cara. Tot un xoc frontal entre Govern municipal i ciutadania que ha tingut de tot, menys bones formes.

Per una banda, el regidor responsable del nou model de residus, Eloi Badia, no es va apropar a Can Fabra a donar la cara pels seus companys d’executiu, davant d’un veïnat espectacularment enfadat. Per una altra, la regidora de Sant Andreu, Lucía Martín, va fer cas omís a respondre les preguntes dels ciutadans, es va limitar a donar la paraula a un tècnic municipal perquè defensés el nou sistema de residus i va passar bona part de la sessió enganxada al mòbil i en postura de seure en la barra d’un bar. Al seu costat, el conseller de Govern de Sant Andreu pel PSC, Ivan Marzà, va optar per fer l’estaquirot tota la sessió i no dir ni piu.

Davant d’aquesta situació, qui es va haver de carregar el mort i justificar la decisió de l’executiu de Barcelona en Comú i el PSC davant dels veïns va ser el director de Serveis de Neteja i Gestió de Residus de l’Ajuntament de Barcelona, Carlos Vázquez. Un càrrec tècnic que va haver d’assumir el paper d’escut del Govern municipal i respondre de forma generalitzada a les crítiques, dubtes, inquietuds i insults directes del veïnat cap als càrrecs polítics que van decidir implementar aquest sistema.

De fet, la primera (i única) defensa del porta a porta a Sant Andreu per part de Lucía Martín es va produir tot just començar la sessió, on va destacar que des del districte “fa temps” que es treballa la qüestió en una comissió de seguiment amb entitats i equipaments, la qual a partir de les protestes passava a quedar oberta “a aquella gent que no se senti representada [per les entitats]”. Això sí, també va advertir que “no podem fer comissions de 120 persones“, pocs minuts abans que part del centenar de concentrats a la plaça de Can Fabra, paraigües en mà, decidissin entrar a l’auditori per força.

Més enllà de trencar el límit d’aforament situat en la cinquantena d’assistents per mesures sanitàries, la massa enfurismada va entrar amb dos conceptes clars: denunciar que una tercera part de la sala havia quedat copada per persones afins o del mateix Ajuntament, i, per l’altra, exigir explicacions directament als responsables de Govern de com s’estava gestionant el porta a porta. Unes crítiques que, sumades als elevadíssims nivells de crispació, van conduir a suspendre el consell de barri gairebé mitja hora i no poder-lo reprendre fins que les aigües es va calmar. Això sí, no sense interrupcions constants, esbroncades, faltes de respecte ni insults.

Si bé la presentació global del porta a porta per part del director de l’Agència de residus de Catalunya, Francesc Giró, i la del director de Serveis de Neteja i Gestió de Residus de l’Ajuntament en clau local van quedar absolutament eclipsades per la convulsió de la sala i les males formes, a posteriori els veïns van aprofitar per prendre el micròfon i dir la seva a escassos metres dels mateixos responsables de Govern. Unes intervencions on la ciutadania va denunciar des del paternalisme que consideren que té el consistori amb ells a l’hora de “provar d’ensenyar-los a reciclar”, o de fer-los viure “en realitats paral·leles” pel que fa a la conciliació laboral, familiar i, ara també, de gestió de residus a les llars.

Malgrat que aquest havia de ser el moment en què s’esperava que regidora i conseller socialista prenguessin notes sobre les crítiques del veïnat, per tal de donar resposta als dubtes expressats, l’únic que des de la tarima semblava no mirar el mòbil i esforçar-se per prendre apunts era el tècnic de l’Ajuntament. Un Vázquez que, com no podia ser d’una altra manera a aquestes alçades del vespre, va començar la rèplica a les intervencions de la forma més pedagògica i estratègica possible: “No intentaré convèncer, sinó donar dades i arguments“.

Però… i el públic, quan va poder tornar a escoltar a la màxima responsable del seu districte? Cap a les 22.30 hores, quan la sala ja estava mig buida i, tot plegat, per rebre l’oferta d'”un espai per parlar”. “Des del districte assumim les crítiques de gent que no ha tingut informació, però vull insistir que s’han fet cinc comissions i que han sigut convidades totes les entitats; no pot ser que les respostes que no ens agraden les ignorem, perquè les dades no són inventades“, afegia la mateixa regidora.

En aquesta línia, si bé aquest nou espai de diàleg s’ha ofert sense tenir definit ni el format ni el calendari de realització, el que no és menys cert és que la gerent del districte, Maria Gas, es va fer un fart d’intentar fer contactes entre els mobilitzats per citar-los a una propera reunió. Una feina a la qual s’acumularà el segon punt del consell de barri: la construcció del tanatori de les Casernes. Un segon mal de queixal del Govern de Martín que, segons ha avançat la mateixa responsable municipal, quedarà per una nova sessió també sense dia ni hora.