El tanatori serà una realitat. Així ho han aprovat inicialment Barcelona en Comú i el PSC en Comissió de Govern a l’Ajuntament de Barcelona, tot just dies abans que la mateixa plataforma veïnal ‘No ens robareu les Casernes’ pogués entregar les signatures de centenars de veïns contra el projecte. Si bé l’executiu de l’alcaldessa Ada Colau ha venut l’aprovació del Pla Especial Urbanístic que permetrà construir l’equipament funerari de Mémora com un èxit, no tot el teixit veïnal ho veu de la mateixa manera.
Mentre que el govern municipal es congratula d’haver aconseguit la cessió gratuïta del 75% dels terrenys que va comprar Mémora al Consorci de la Zona Franca en una subhasta, des de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) recorden que aquesta parcel·la de les Casernes ja era de titularitat pública i que en realitat l’operació ha acabat privatitzant el 25% del solar. “Són terrenys públics de totes totes, perquè el seu propietari era el CZF, que és una entitat pública i la presidenta del qual era la mateixa alcaldessa Ada Colau“, recorda el referent d’urbanisme de la FAVB, Camilo Ramos.
En paral·lel, Ramos qualifica la nota de premsa on l’Ajuntament es felicita d’haver aconseguit la cessió dels terrenys com una “barbaritat“, ja que al seu parer “no es correspon a la realitat”. “Diuen que han negociat basant-se en un suposat guany, quan en realitat es tracta d’una pèrdua de sòl públic“, argumenta. En aquesta línia, el representant veïnal considera que comuns i socialistes han volgut fer “una interpretació per sortir a dir que han aconseguit el menys dolent, en comptes de defensar que eren terrenys públics i que es posaran a treballar per canviar l’especulació que es practica des del CZF”. “Els comuns han fallat en la idea bàsica de portar la veu dels veïns a les institucions, no s’han posat al costat dels veïns“, sentència.
Davant d’aquesta situació, la FAVB ha començat a estudiar la viabilitat de portar el cas del tanatori a la justícia, ja que observa com el conveni per aixecar un tanatori a Casernes pot “contravenir el planejament inicial, el qual és superior a qualsevol acord posterior”. La batalla legal, però, s’augura complicada pels costos legals que pot suposar a l’economia de les entitats i associacions: “També caldria parlar-ne algun dia de com el moviment veïnal sempre es troba en indefensió davant aspectes on nosaltres veiem certs abusos”, contextualitza Ramos, qui recorda com altres sectors sí que han sigut capaços de tombar judicialment projectes de l’Ajuntament com ara el PEUAT o les normatives de participació.
El CZF es compromet a revisar el futur dels legionarios
Davant les inquietuds veïnals respecte al futur que pot deparar a la resta de solars de les Casernes, des del CZF han volgut sortir al pas amb la publicació d’un comunicat del seu delegat especial de l’Estat, Pere Navarro, on es compromet a obrir un nou procés participatiu entorn del futur del solar que actualment ocupa la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona. Un procés participatiu, però, que encara no té data ni format, segons revelen fonts del mateix consorci. L’organisme considera que els veïns primer hauran de decidir amb l’Ajuntament què volen construir en el 75% de solar que els cedeix la funerària, i després ja començaran a parlar sobre el terreny dels legionaris.
Però… no hi havia res definit respecte al solar para-militaritzat? En realitat, sí: el mateix acord que van tancar el CZF, l’Ajuntament de Barcelona i les entitats veïnals establia que aquella parcel·la (la denominada ‘F’) havia d’acollir un edifici administratiu. De fet, la mateixa AVV de Sant Andreu de Palomar ha instat en diverses ocasions a l’Ajuntament a executar-lo i ubicar-hi el seu Departament d’Urbanisme (el qual paga més de tres milions d’euros anuals a l’empresa propietària de La Maquinista, Unibail Rodamco, en concepte de lloguer per les oficines que té al centre comercial de Les Glòries). Des del consistori, en canvi, mai s’han pronunciat respecte d’aquesta opció.
El CZF considera caduc el plantejament inicial
Preguntats per la raó que porta al CZF a l’impuls d’un segon procés participatiu per definir, en concret, la peça dels legionarios (quan ja hi ha un acord signat entre les tres parts), les mateixes fonts de l’ens públic apunten que “aleshores el CZF tenia un altre delegat de l’Estat i una altra línia estratègica; actualment hi ha una altra direcció i hem decidit asseure’ns i escoltar els veïns per veure què volen”.
Si més no, l’oferta de diàleg d’entrada no ha sigut ben rebuda per la FAVB: “Pot ser que el conveni del seu dia tingui elements a revisar, però en tot cas ho haurem de revisar tot i entre tots, no com han fet amb el tanatori“. “A més, tampoc hem de fixar-nos només en els equipaments de Casernes: ara el més lògic també seria que els més de 800 habitatges privats que havia d’aixecar el consorci passin a ser de titularitat pública, així que si volen revisar els acords, revisem-los tots, però si no han complert ja amb el darrer conveni, no tenim per què creure’ns que ara compliran”, apunta Ramos.
L’AVV de Sant Andreu de Palomar pren distància
Que aquest sigui el punt de vista de la FAVB tampoc significa que totes les entitats veïnals estiguin d’acord amb l’opinió del seu referent en urbanisme. Des de l’AVV de Sant Andreu de Palomar el seu president, Santi Serra, entén que els terrenys “són privats i no públics com diuen”. Sota el seu parer, la gravetat de l’assumpte resideix en el fet que el CZF els hagi “pres el pèl” en els darrers 14 anys de negociacions per després vendre’s la propietat.
“Està claríssim, no tenim res a fer amb el tanatori, perquè el senyor Jordi Cornet, [l’anterior delegat executiu del CZF a proposta del Govern central del PP], s’ho va vendre pel darrere de tothom i de tots els acords”, esgrimeix Serra. “Com a associació de veïns al final hem aconseguit que el solar no es perdés i que Mémora ens regali el 75% després de moltes negociacions de perdidos al río“. “Ara hem de mirar quin equipament de barri ens interessa que l’Ajuntament faci en aquests 4.500 metres quadrats”, avança.
Tot i que l’Ajuntament de Barcelona també acumula més d’una dècada de retards en la construcció d’equipaments de la seva competència, com ara l’escola bressol o el poliesportiu municipal, des de l’AVV de Sant Andreu de Palomar confien en la veracitat d’aquest nou procés participatiu per definir el futur d’aquest solar enganxat al tanatori. “Ara hem de veure en comissió amb l’Ajuntament quins equipaments fan falta, perquè ara sí que sí els 4.500 metres quadrats són nostres“. Per la seva part, la FAVB i més entitats veïnals del territori emetran la seva postura oficial aquest dimarts en una roda de premsa.
Fotografia | Ajuntament de Barcelona
