L’Ajuntament de Barcelona ha tret a licitació aquest divendres les obres per consolidar les estructures del conjunt de cases històriques del carrer del Pont. Més concretament, el consistori vol salvaguardar ‘in extremis’ les cases número 6 i 8, les quals són les més malmeses i les que fa més anys que pateixien d’abandonament municipal. A hores d’ara, el consistori només planteja invertir 93.592,84 euros (sense IVA), ja que en el mateix informe admet que encara “s’està estudiant quin ús es pot donar a les cases i quin caràcter caldrà donar a l’equipament”.
Després que hagin passat quatre anys des del darrer desnonament que es va produir en aquests immobles (i que va acabar en manifestació), és ara quan el consistori argumenta que cal tirar endavant aquestes obres de consolidació “amb la fi que no esdevinguin en estat de ruïna irrecuperable“. Si bé encara no està clar què allotjaran (la seu principal del Centre d’Interpretació de la Història del Rec Comtal té tots els números de traslladar-se a la plaça de les Glòries), la mateixa documentació confessa que no hi ha cap partida pressupostària prevista per desenvolupar cap equipament.
L’únic que s’ha fet al llarg dels mandats de Barcelona en Comú entorn les Cases del Pont ha sigut encarregar el projecte executiu que van redactar els arquitectes Anna Feu Jordana i Carlos Godoy Bregolat, i evitar nous desnonaments d’okupes. De fet, l’andreuenc i activista per la preservació del patrimoni que s’encarregava de donar vida a l’Hort Edèn i cuidar part de la casa número 8, Pau Sáenz, va denunciar a aquest mateix mitjà de comunicació que, només entregar les claus al jutjat, “en unes hores els tècnics van entrar a arrasar amb tot“. L’aleshores gerent del Districte, Carme Turegano, també ho havia confessat mesos abans: “L’Ajuntament va desballestar la casa número 8 per risc de caure en el cas que entressin noves persones”.
Per tal de reconstruir el que el pas del temps i les decisions polítiques han ensorrat, ara l’administració local busca “una empresa constructora amb experiència en recuperació de patrimoni arquitectònic vernacular“. L’objectiu és que els professionals puguin recuperar i conservar tots dos immobles amb els materials originals i fent servir els sistemes de construcció de l’època. En total s’estima que les obres puguin allargar-se uns cinc mesos.
Segons els arquitectes que van redactar el projecte executiu, l’habitatge número 6 pertany al primer terç del s. XVIII, i encara que estigui en runes, “es conserva exactament tal com es va construir, sent un exemple únic d’aquesta tipologia de construccions aixecades a Sant Andreu”. Mentre que la superfície original era de 105 metres quadrats, està inhabitable, ja que la cara nord de la coberta es troba esfondrada. Pel que fa a l’habitatge número 8, aquest es va aixecar a finals del segle XVIII com una unitat de la número 6, tot i que amb el pas dels anys va ser segregada.
