La Comissió per la rehabilitació de la Capella del Sant Crist dels Segadors, integrada pels membres del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII), la junta parroquial i l’equip de Patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona, ha emès un comunicat on alerta de “l’abandonament i el greu perill d’ensorrament definitiu i irreversible” de la històrica capella. Encara que, a instàncies de JxCAT, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona del darrer setembre va donar llum verda a iniciar novament els tràmits per declarar-lo Bé Cultural d’Interès Local, des de la comissió asseguren que “continuem sense visualitzar avenços” als despatxos.
Per aquesta raó insisteixen en la necessitat de desencallar l’actual situació burocràtica de la capella i així poder començar el procés de rehabilitació i conservació. De fet, la primera vegada que es va aprovar iniciar els tràmits va ser l’any 2016, després que les entitats portessin una dècada demanant la seva protecció patrimonial. Un inici, però, que va quedar en no-res, ja que des de l’Ajuntament no es va moure cap tràmit. Segons va justificar aleshores la regidora de Sant Andreu, Lucía Martín, tot va ser “un malentès entre departaments”.
Gairebé set mesos després de la darrera aprovació, tot apunta que aquesta pot seguir el mateix camí que l’aprovació del 2016. Un fet que suposaria deixar escapar el patrimoni històric que encara conserva Sant Andreu de Palomar respecte a la Guerra dels Segadors (1640 – 1659). Tal com recorda la comissió, l’edifici religiós va ser el punt de trobada dels pagesos revoltats d’arreu de Catalunya, els quals posteriorment van fer via cap a la Ciutat Comtal on s’alçarien amb les armes contra els abusos de les tropes de Felip VI. Segles més tard, el mateix edifici seria combustible per les flames de la Setmana Tràgica i des d’aleshores que només resta dempeus el seu esquelet.
