Anant en bus em vaig fixar que entre els viatgers hi havia noia que llegia un llibre. Em va cridar l’atenció perquè semblava que era l’única. Dic semblava perquè només ella tenia un llibre (document amb plecs de paper enquadernats i amb lletra impresa) a les seves mans. Però és clar, a part dels viatgers que badàvem, altres miraven el mòbil i potser algun d’ells llegia en el mòbil o en una tauleta, entrem doncs en l’esfera del digital: es pot llegir amb altres objectes que no són llibres, com és el llibre electrònic. El concepte llibre se’ns distorsiona: si llegeixo Ana Karenina en un e-book, he llegit un “llibre”?
El mot “llegir” també evoluciona. Us proposo que agafeu el llibre Los hermanos negros. Quan comences, la lectura és una narració escrita, però al llarg del relat s’hi intercalen pàgines amb dibuixos seqüenciats, que continuen el fil narratiu, fins que es reprèn de nou la lectura textual; de les il·lustracions no se’n pot prescindir, s’han de “llegir” perquè el relat continuï. En una altra novel·la recent, Thornhill : orfenat de noies, aquesta simbiosi de text /imatge va una mica més enllà: en el mateix llibre s’hi narren dues històries diferents, paral·leles, una amb text escrit com si fos un diari personal, que s’intercala amb l’altra que són il·lustracions en blanc i negre. I fent un pas més, el llibre A través, és un relat només amb il·lustracions, i s’hi llegeix la vida d’un home senzill que creix, estima, aprèn, tot explicat amb sensibilitat, amb uns dibuixos que no deixen indiferent.
Podem considerar la literatura infantil capdavantera en la lectura d’imatges. A parer meu, hi ha molts autors que transcendeixen i fan llibres per a qualsevol edat: Roberto Innocenti, Suzy Lee, Anno, Jon Klassen… És clar que el còmic també te un fort component de lectura visual, i alguns autors han fet relats de vinyetes seqüenciades sense res de text i també els “llegim”: Shaum Tan, Guy Delisle i el duo Lupano/Panaccione, per exemple.
També es pot “llegir” a ulls clucs, és a dir, escoltar les grans obres de la literatura, poesia o best-sellers: són els àudio-llibres. Aquest material cada vegada té més acceptació als EUA i les editorials d’aquí ja en prenen nota. En un inici estava pensat per a persones amb dificultat lectora, després qui va agafar-ne el relleu van ser els estudiants d’idiomes i ara estan entrant al públic general. De fet hi ha clubs de lectura en veu alta, programes de ràdio amb audicions molt ben gravades, entitats no governamentals que fomenten aquest hàbit lector, concursos escolars… No en va hi ha el Dia Mundial de la Lectura en Veu Alta, que se celebra el 16 de febrer.
Així doncs tenim moltes opcions per llegir, per entrar en l’art de la ficció, que és la millor manera d’entendre el món real. Cadascú que triï el mitjà que més li plagui i a gaudir!
