Qui, com, quan i perquè es van construir els refugis antiaeris? L’Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dijous el portal virtual ‘La ciutat dels refugis. Catàleg dels refugis antiaeris de Barcelona’. Un web on es recopilen gran part dels refugis antiaeris que van construir la ciutadania i les administracions per protegir la població dels bombardejos de les tropes franquistes durant la Guerra Civil. Tal com ha recordat el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, aquests espais “formen part del nostre patrimoni i la nostra memòria col·lectiva, i han esdevingut símbols d’autoorganització popular, de resistència i de lluita”. En el cas de Sant Andreu s’han pogut documentar fins a 137 refugis a tot el districte.
La voluntat del projecte és fer arribar a tots els públics la informació que s’ha compilat durant els darrers anys, tant pels qui coneixen profundament el tema com els qui siguin neòfits. En aquesta línia, la iniciativa exposa com va ser tot el procés de construcció, com era la vida als refugis, com passaven l’estona els qui intentaven protegir-se de les bombes i transmetre tant com sigui possible les vivències, els sorolls, les olors… perquè el lector pràcticament es posi a la pell dels qui van viure aquell període tan tràgic, expliquen des del consistori.
La informació que ha arribat fins avui dia és molt àmplia, però a la vegada molt difosa, exposen els responsables del projecte. Un fet que provoca que l’estudi de cadascun dels refugis ofereixi “un ventall de coneixement molt variat i heterogeni”, alhora que sorgeixin de forma pràcticament espontània arran de diferents obres i projectes urbans. “És un patrimoni viu, ja que encara hi ha persones que les varen utilitzar i en conserven la memòria i és un patrimoni reivindicat pel veïnat dels diferents barris de la ciutat”, afegeixen.
Per poder fer més interactiva aquesta divulgació de coneixements, l’eina virtual incorpora un mapa de 1935 per localitzar els refugis i els bombardejos que es van produir durant la Guerra Civil, de manera que tots els veïns poden observar quins i quants refugis hi havia al voltant d’on viuen. Tots els continguts provenen de la base de dades de Refugis antiaeris, Castàlia i de la carta arqueològica de Barcelona. A més, en els casos que ha sigut possible, s’ha adjuntat la documentació del refugi, els plànols, els expedients originals o fins i tot la reconstrucció en 3D de l’espai.
El portal virtual també compta amb tres grans apartats que permeten obtenir contextualitzar l’etapa bèl·lica, el desenvolupament de la vida als refugis o quin paper van jugar un cop va finalitzar la Guerra Civil. Encara que sembli un projecte ja finalitzat, el mateix regidor de Memòria Democràtica segueix convidant a tothom que tingui informació a compartir-la amb els equips d’arqueologia per ampliar el fons documental: “És necessària una renovació constant, afegint totes les noves descobertes i recerques”, destaca.
Fotografia | Plànol de Barcelona, 1935 // Ajuntament de Barcelona, Oficina del Pla de la Ciutat
