Estrenes expositives. Del 20 de febrer al 23 de maig el Centre d’Art Contemporani de la Fabra i Coats acollirà ‘Una exposició de debò’, de Martí Anson, i ‘The Late Estate Broomberg & Chanarin’, a càrrec de Joana Hurtado, la mostra pòstuma en què Adam Broomberg i Oliver Chanarin anuncien al món la seva decisió de “morir”. Com a característica pròpia de totes dues propostes, destacar que ambdues evolucionaran amb el temps per tal de posar en entredit els límits de l’acte creatiu, l’autoria i la institució mateixa.
The Late Estate Broomberg & Chanarin
Al desembre de 2020, dos dies abans que el Regne Unit tanqués les fronteres amb la Unió Europea, un camió articulat de 13 metres de longitud va partir de Londres en direcció a Barcelona. Anava carregat amb les caixes de fusta que contenien totes les obres produïdes pels artistes Broomberg & Chanarin, així com els seus negatius sense revelar, els fulls de contactes, notes personals i els esbossos de projectes que no s’han fet.
Després de 23 anys de col·laboració, el duet se suïcida en termes legals, econòmics, creatius i conceptuals. Ara el testament i les seves últimes voluntats ja s’han obert i llegit en veu alta aquest passat cap de setmana. Un llegat que ara es mostrarà gradualment durant els tres mesos de l’exposició. L’exposició d’Hurtado es tracta de la primera retrospectiva pòstuma de l’aclamada carrera d’aquests dos artistes; el final d’una col·laboració important, tot i que sense nostàlgia.
Una exposició de debò
Martí Anson proposa una exposició en construcció, sense regles ni explicacions. L’únic punt de partida consisteix a trencar amb la linealitat cronològica i espacial per tal d’introduir en la sala el procés creatiu, i com més anònim, millor. Anson situa el visitant a l’interior de la pràctica artística, que té lloc en una transformació constant i imprevisible al llarg de la mostra. D’aquí el títol, ‘Una exposició de debò’, ja que va adquirint forma i significat a mesura que passa el temps, com la vida mateixa.
Aquesta mostra no es pot veure des de la distància: només es pot experimentar en el moment i des de l’interior. Entrar-hi implica deixar la contemplació de banda i decidir si volem participar en aquest joc que va de la paròdia a l’heretgia, de la reflexió crítica a l’acció. Como va dir Eugène Smith, “Jo no he escrit les normes; per què les hauria de seguir?“.
Fotografia | Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona
