José Antonio Sauqué, regidor del Districte de Sant Andreu durant els darrers anys del franquisme (1966 – 1973), ha mort amb 83 anys aquest dilluns a causa de la COVID-19 a l’Hospital de Manresa. Un traspàs d’una de les figures més rellevants i polèmiques de Sant Andreu de Palomar, tant per les seves vinculacions polítiques, com per la seva obra urbanística.
Fill d’una llarga nissaga d’andreuencs, Sauqué es va formar a Los Padres, dedicaria part de la seva vida a l’advocacia i sempre mantindria una forta vinculació amb el món esportiu (va arribar a presidir circumstancialment la UE Sant Andreu). Tres pilars vitals que, amb el pas dels anys, entrelligaria amb la seva faceta més pública: la política. L’andreuenc aconseguiria convertir-se en el regidor més jove de l’Ajuntament de Barcelona, després d’assumir el càrrec amb només 28 anys. Una entrada en política precoç que vindria avalada per ser fill de metge monàrquic i nebot de carlista en les eleccions franquistes dels terços familiar, sindical i corporatiu.
Des del despatx de la plaça d’Orfila, el regidor de l’executiu de José María de Porcioles es va encarregar d’eliminar la rambla de Fabra i Puig per convertir-la en un bulevard, on el cotxe es va convertir en amo i senyor de la via pública. “Estoy muy orgulloso de haber quitado aquel tapón circulatorio del barrio de Sant Andreu; […] de ello no me avergüenzo ni me retracto“, declarava al novembre de l’any 1988 al Sant Andreu Expréss. Respecte als arbres pràcticament centenaris que va ordenar talar en aquesta via, Suqué també es mostrava immutable: “La ciudad tiene que avanzar”, declarava al mateix mitjà, on també buscava d’esborrar l’ombra de la corrupció que sempre l’havia perseguit.
El seu comiat de l’ajuntament falangista, però, no va ser pas un adéu a la carrera política en temps de democràcia. Suqué va passar a formar part de les files d’Alianza Popular, des d’on tampoc amagava les seves simpaties pel dictador Francisco Franco:
Ana María Ferrín, periodista: “Si exceptuamos a Suárez, Samaranch o Emilio Romero, todos los hombres que ejercieron cargos en aquellos años, arrastran la etiqueta de algún modo de «franquista». ¿Ha sido este su caso?“.
José Antonio Sauqué: “Punto uno. Uno es lo que es. Punto dos. ¿El General Franco?. Puedo asegurarle que siento un profundo respeto por el General y su obra, que estoy orgullosísimo de haberle conocido y que fue un gran hombre, muchísimo más avanzado de lo que eran todos los que le rodeaban“.
Fotografia | Sant Andreu Expréss, novembre de 1988
