Si hauríem de resumir el 2020 en una única paraula, segurament l’escollida seria COVID-19. La pandèmia ha alterat tot el nostre entorn fins a la pràctica distopia i ha generat tot d’incerteses que encara s’allargaran aquest pròxim 2021. Tot i això, l’any que deixem enrere no ha tingut el virus com a únic protagonista a Sant Andreu de Palomar. De fet, si agafem perspectiva, el darrer any també ha sigut clau en molts altres aspectes que cal recordar i sectoritzar en blocs.
PATRIMONI I EQUIPAMENTS
Si el 2019 no ens va deixar cap nou equipament a inaugurar, aquest 2020 només es s’ha pogut estrenar a mig gas el nou poliesportiu Camp del Ferro. En tot cas, el que ja s’ha començat a bellugar és la nova comissaria de la Guàrdia Urbana, que es construirà en un solar que havia d’acollir un equipament docent, o l’ampliació de la Clínica Sant Jordi, que ja s’ha emportat pel davant la capella del recinte.
El que les excavadores no podran tirar a terra, però, és l’edifici principal de la clínica, el qual d’aquí a uns anys haurà de ser traspassat a l’Ajuntament. Una institució que al llarg de tot el curs ha acollit diferents debats polítics per salvaguardar patrimoni històric, com és el cas del refugi antiaeri del Mercat o la Capella dels Segadors. Tot i això, la major part d‘actuacions previstes a nivell històric segueixen ‘sine die’; un oblit en el qual també semblen atrapats diferents entorns de Sant Andreu.
En matèria educativa el veïnat ha pogut celebrar la posada en marxa d’un quart institut públic a Sant Andreu (en barracons) i l’anunci de conversió de l’Escola Molí de Finestrelles en un institut-escola. A més, també han sorgit iniciatives que pretenen generar vincles entre centres educatius i entitats mitjançant el teatre, o el lligam que han establert l’INS Doctor Puigvert i el SAT! per desenvolupar un nou espai de creació vinculat a les arts escèniques.
El curs, però, no ha posat les coses fàcils al trencaclosques educatiu, ni a les famílies de l’Escola de Música de Sant Andreu que es van revoltar contra els plans de l’alcaldessa Ada Colau. Unes crítiques que també han sorgit en altres àmbits, com el dels artistes i crítics d’art per la gestió que se n’està fent de la Fabra i Coats; equipament que, per cert, ja té consignats més de 10 milions d’euros per finalitzar la seva rehabilitació.
Per últim, recordar com les injeccions econòmiques ja han permès l’obertura del macroparc infantil de les Casernes, la licitació del Casal de Joves Jaume Oller o la posada en marxa de les obres del Mercat, les quals han provocat més d’un maldecap al veïnat.
POLÍTICA
Després del darrer any electoral, el qual va suposar fins a tres crides a les urnes, aquest 2020 ha sigut l’exercici en el qual comuns i socialistes han fixat les prioritats municipals. Això sí, no sempre de forma clara ni concisa: el primer esborrany del Pla d’Actuació del Districte (PAD) es va presentar ple d’ambigüitats i amb projectes ideats al mandat anterior. Un fet que el mateix president de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, va denunciar en una entrevista a L’Exprés de Sant Andreu: “Lucía Martín encara viu que va fer Laia Ortiz”. Una de les poques novetats, la de “recuperar” l’edifici de La Cinètika per ubicar-hi nous equipaments, no va fer més que recollir el rebuig dels gestors de l’espai autogestionat i finalment el Govern se n’ha desentès.
La crisi de la COVID-19 també ha obligat a traslladar la celebració dels plens al món virtual i els màxims responsables polítics no han trigat a recuperar el concepte de ‘retallades’. Una vella política que també ha vingut acompanyada de nepotisme governamental i la suspensió d’entrevistes amb la premsa local si prèviament aquesta no s’enviava les preguntes per escrit.
La carpeta que la regidora Lucía Martín no s’esperava pas en aquest curs de mandat, però, ha sigut la polèmica del tanatori a les Casernes. El veïnat no ha trigat a considerar l’operació com una traïció i un espoli i no ha trigat a mobilitzar-se i a assenyalar a Barcelona en Comú d’haver-los enganyat i d’haver-los convidat a agafar les engrunes de Mémora. Per la seva part, Martín tampoc ha dubtat pas a l’hora de criticar els acords que havien signat les associacions veïnals, l’Ajuntament i el Consorci de la Zona Franca.
En clau sobiranista, la plaça d’Orfila també ha sigut escenari de les concentracions de rebuig a la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, i a les detencions que va efectuar la Guàrdia Civil contra l’entorn independentista. Un espectre polític que tampoc ha restat al marge de les guerres internes. En aquest cas, l’escissió entre Junts i el PDeCAT també ha tingut repercussions a Sant Andreu amb la purga de la consellera Anna Satorra.
MOBILITAT
La mobilitat ha sigut dels grans acaparadors de notícies de l’any, fos des de l’anunci de reducció de velocitat a 30 km/h de Torras i Bages, o des de l’objectiu d’eliminar les motos aparcades sobre les voreres de Neopàtria i la plaça de Mossèn Clapés (tot i que Sant Andreu ja compta amb escasses places d’aparcament per aquests vehicles). En paral·lel, la contaminació atmosfèrica que generen els vehicles privats també ha estat ben present als mitjans, sobretot pel prejudici que provoca a les comunitats educatives de Sant Andreu.
Les protestes més importants, però, són les que han protagonitzat els veïns del sud de Sant Andreu i els voltants de la plaça de Marià Brossa contra l’increment del trànsit. Vials on ben poca cosa ha fet l’executiu de Lucía Martín, més enllà d’encarregar estudis de mobilitat. A hores d’ara els únics que han quedat satisfets amb les actuacions de l’administració pública han sigut els veïns de la plaça de la Pomera, que van denunciar les vibracions que el metro generava a les seves llars des de la reforma.
Una L1 de metro que aquest 2020 també ha donat les primeres passes per arribar fins a l’estació de Rodalies de Badalona i que en breus espera veure operar a les seves germanes L9 i L10 pel tram central (un cop es reactivin les tuneladores). En canvi les que ja estan en marxa són les obres de les estacions de Sant Andreu Comtal i de La Sagrera. En el cas d’aquesta darrera, fins i tot té data d’inauguració. En canvi, el nucli urbà ha vist perdre la possibilitat d’acollir una estació d’FGC al cor de la rambla, carrer que arran la desescalada va viure uns dies d’ús exclusiu per a vianants, però que en poc temps va tornar a acollir circulació privada. De fet, els únics que han vist millorada la seva infraestructura aquest darrer any a Sant Andreu han sigut els ciclistes amb la connexió amb Santa Coloma.
HABITATGE
Si bé el 2020 ens ha portat una crisi sanitària i econòmica sense precedents, cal tenir en compte que Sant Andreu ja patia una greu crisi habitacional. En aquest cas l’any ha estat marcat pels macrodispositius policials que tenien com a objectiu executar desnonaments. Des del desallotjament de La Torre de Fabra i Puig, fins al del carrer Gran amb una mare que va amenaçar de saltar al buit, o el de la Kelly, família que encara espera un sostre digne.
Tot plegat, per l’increment sostingut dels preus del mercat immobiliari en els darrers quatre anys i que només ha sigut capaç d’arrossegar a la baixa la pandèmia. Un entorn intoxicat per l’especulació i del qual pocs poden escapar. Entre aquests: els veïns de Pons i Gallarza i la cooperativa habitacional que s’establirà a les Casernes (les quals encara segueixen sense poder acollir als veïns a reallotjar de Palomar). Altres, en canvi, han optat directament per l’okupació, sigui de locals emblemàtics, sigui d’habitatges buits. La seva acció-denúncia, però, no sempre perdura com s’ha pogut comprovar amb Can Barbosa.
El 2021 també haurà d’anar acompanyat de mesures per reduir els sorolls que pateixen els veïns del TEB o de l’entrega dels pisos reformats de la Casa Bloc a famílies vulnerables. Uns habitatges que podrien seguir les mateixes passes que els ubicats a la Fabra i Coats, els quals ja han rebut un primer premi internacional d’arquitectura.
CULTURA
Pel que fa a la cultura, aquesta ha viscut dotze mesos de muntanya russa. El que feia presagiar que seria un any històric amb la massiva Cavalcada de Reis com a tret de sortida i uns Tres Tombs Infernals de pel·lícula, tot després va començar a fer baixada. Els Tres Tombs encara es van poder salvar de la pandèmia (tot i que els carruatges pràcticament avançaven a ralentí) i el veïnat també va poder celebrar el Carnestoltes, assistir a la mostra de cine subversiu Resistències de La Cinètika o participar en els actes organitzats per la Xarxa Poètica de Sant Andreu. Poc després, però, el virus ho acabaria suspenent tot: des dels actes del 10è aniversari de la Colla Castellera Jove de Barcelona, fins al 40è aniversari de la revista Sant Andreu de Cap a Peus, tot i que algunes entitats, com La Lírica de Sant Andreu, s’acabarien adaptant a les restriccions. Encara que La Lira de Sant Andreu no va poder celebrar tampoc el seu 150è aniversari, l’Ajuntament va aprofitar per condecorar-la amb la Medalla d’Honor de Barcelona.
Per a la història quedaran els carrers sense llibres ni roses de Sant Jordi, o la plaça de Can Fabra buida durant una atípica revetlla de Sant Joan. La nova normalitat no començaria a fer acte de presència fins a la tornada del cicle Quatre de Fresques, L’Altre Festival, les Nits de Folk, el Cinema a la Fresca, el Jazzing o els concerts de La Mercè. Una Festa Major de Barcelona que s’acabaria acomiadant amb un piromusical que va il·luminar el cel de tot Sant Andreu i que serviria com a punt de partida del nou trimestre, en el qual el SAT! ja tornaria a oferir espectacles amb les màximes garanties sanitàries.
Un altre esdeveniment que quedarà per a la història serà la Festa Major d’aquest 2020, per ser la primera que s’ha hagut de celebrar íntegrament a través de Youtube, amb pregó virtual inclòs. De fet, la parròquia va esdevenir l’últim reducte presencial de les festes i d’on sortirien els gegants de Sant Andreu per reivindicar un esperit festiu que va tenir com a punt final un triple castell de focs artificials.
SUCCESSOS
Tot i la davallada del trànsit durant bona part del curs, la sinistralitat a la carretera ha estat ben present i ha deixat diversos ferits i tres víctimes mortals al nucli urbà: una vianant a l’avinguda Meridiana i dos motoristes més. El primer a la B-20 al seu pas per Sant Andreu i el segon a l’encreuament del passeig de Santa Coloma amb la Meridiana. Un fatídic recompte que encara podria haver estat més greu si l’home que va intentar atropellar una terrassa sencera s’hagués en sortit amb la seva.
Més enllà d’aquest darrer succés a la rambla de l’Onze de Setembre, el 2020 també ens deixa detinguts per extorsionar a usuaris de Grindr, pertànyer a bandes organitzades o atracar farmàcies, botigues de cosmètics i vianants amb matxets de mig metre. Alguns individus no van tenir gaire fortuna en els seus assalts, com ara els qui es van deixar desenes de milers d’euros escampats per terra i d’altres acusats resten a l’espera del veredicte de la justícia, com ara el veí acusat de prostitució de menors.
En clau feminista, el 2020 també ha deixat titulars que deixen palès el camí que encara queda per avançar. Des d’agressions masclistes a dones que passejaven gossos, fins a les denúncies per violència i d’agressions masclistes dins de l’Esquerra Independentista de Sant Andreu. En algun cas de maltractaments a la llar, fins i tot l’agressor ha arribat a optar per agredir als agents dels Mossos d’Esquadra.
Per últim i sense oblidar en el bloc de successos els efectes del temporal Glòria o l’ensorrament parcial d’una finca del carrer de Ramon Batlle, també resulta rellevant recordar a totes aquelles persones que ens ha pres la pandèmia, i a les que, durant l’any 2020, ens han deixat per causes naturals. Entre aquestes, el rector de la Parròquia de Sant Andreu, Josep Soler, l’il·lustre veí de Sant Andreu, Joan Antoni Audet i l’actriu Rosa Maria Sardà, sense oblidar al Pare Manel, l’històric delegat de la UE Sant Andreu, Miquel Jové, o l’activista, política i mestra, Núria Gispert.
ESPORTS
En l’àmbit esportiu la UE Sant Andreu ha tornat a deixar escapar l’oportunitat de l’ascens a 2a B en un insòlit playoff exprés i on l’entrenador Mikel Azparren tenia totes les seves esperances dipositades. Una desfeta que va acabar per provocar la desmembració de la plantilla, amb marxes condicionades per la situació econòmica de l’entitat. Tot i això, l’entorn esportiu ha sabut reconèixer la tasca social del club en àmbits com la inclusió social o la promoció del futbol femení. Aspectes que han conduït al president Manuel Camino a ser escollit com a millor dirigent de club.
Pel que fa al món aquàtic, el CN Sant Andreu ha seguit apuntant-se nous rècords estatals i fins i tot ha aconseguit els dos primers bitllets que duran a les seves nedadores als Jocs Olímpics de Tòquio.
COVID-19
Per últim, encetar el bloc de la pandèmia. Un bloc que esperem no haver de tornar a escriure d’aquí a un any. Precisament fa pràcticament un any que els comerços regentats per asiàtics van començar a tancar a Sant Andreu. Un preavís a tot allò que vindria després: en qüestió de dies les restriccions ja s’estendrien per les instal·lacions municipals i en qüestió d’hores es decretaria el tancament dels centres educatius, equipaments, centres comercials i gimnasos.
Si bé el 13 de març el president de la Generalitat, Quim Torra, ja demanava el confinament de la població, no seria fins a l’endemà que el president del Govern de l’Estat, Pedro Sánchez, anunciés el decret d’Estat d’Alarma per més tard tancar tots els serveis no essencials, generant una inaudita aturada econòmica fins a l’anunci de la desescalada per fases. Unes primeres passes cap a la nova normalitat que va provocar irritació entre els sectors comercials i la pràctica cotització en borsa de les taules de les terrasses de Sant Andreu un cop van reobrir.
Davant del context de crisi social i sanitària també sorgirien iniciatives solidàries com la Xarxa de Suport Mutu de Sant Andreu, el grup de cosidores, o les samarretes solidàries per recaptar fons. A més, els balcons també es van convertir en protagonistes, amb punxadiscos i cantants que sortien altaveu en mà a animar al veïnat. Un esperit en positiu del que fins i tot es va contagiar a alguns propietaris de locals comercials, els quals van decidir condonar les quotes del lloguer als botiguers.
Tot i això, la protesta social tampoc ha restat silenciada i la mateixa nit que el Rei Felip VI va sortir a fer un discurs a la televisió, part del veïnat va organitzar una cassolada contra el monarca. Una denúncia que amb el pas dels dies sumaria d’altres, com les presentades pels sindicats de Serveis Socials contra la sobreexposició a la COVID-19 que patien i els sobresous que més tard es van repartir els seus càrrecs directius, o les exposades pel veïnat contra suposats abusos policials i la moral imposada. Aspectes que finalment prendrien la forma de concentracions a Orfila.
Més enllà de les protestes de caràcter social, tot Sant Andreu també ha tingut un ull posat de forma permanent a la Casa Asil, on el 21 de març es confirmaven els sis primers positius i una escassa setmana més tard ja era desinfectada per primera vegada. Una situació on les treballadores no es van amagar a l’hora de denunciar els retards dels serveis funeraris quan havien de recollir les despulles dels cossos o la impossibilitat d’aconseguir tests PCR a través de Salut. Finalment es comptabilitzarien fins a 58 víctimes mortals i la mateixa direcció del centre confessaria les seves intencions de cedir la gestió a la Generalitat.
Tot plegat, dins d’una crisi que ha disparat l’atur a xifres mai vistes en anys i que ha arrossegat fins a Serveis Socials a famílies que mai abans havien necessitat d’ajudes. Persones que, en molts casos, havien construït la seva vida al voltant de sectors que han quedat en situacions límit, com ara la restauració. Àmbits professionals obligats a reconvertir-se per provar de córrer una sort similar a la d’altres, com ha sigut el cas del comerç de proximitat o, més concretament, de les llibreries. Espais que, en tots els casos, sempre s’han mostrat predisposats a prendre mesures per evitar la propagació de la COVID-19, la qual no per això s’ha deixat d’encebar en d’altres espais com les aules escolars, fins al punt de conduir als responsables de salut a organitzar cribratges massius. Cribratges que, esperem, no siguin pas necessaris en aquest nou 2021.
