Del macrodispostiu dels Mossos d’Esquadra al carrer de Neopàtria per desnonar una família amb dos menors a la llar ja en fa dos mesos i mig. El malson dels seus protagonistes, però, segueix ben present. Després que la pressió del Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu aconseguís que els Serveis Socials li concedissin un habitatge d’emergència social transitori, en comptes d’una habitació en una pensió, aquest dimecres els activistes han decidit ocupar l’Ajuntament de Sant Andreu per exigir una solució definitiva a la família.
“Fa com un mes que estic en aquest pis de la Trinitat Vella, però els treballadors socials ja m’han advertit que en qualsevol moment hauré de marxar i que m’he de buscar ja una feina i un pis sí o sí”, explica a L’Exprés de Sant Andreu l’afectada, Kelly Rodríguez. “Ens han prestat aquest habitatge, però ningú ens ofereix cap estabilitat; ens fan viure amb la incertesa permanent i l’únic que ens ofereixen des de l’Oficina de l’Habitatge de Sant Andreu són pisos de la borsa amb lloguers que superen els 800 euros o fins i tot els 1.000 euros al mes”, denuncia.
Segons relata Rodríguez, els mateixos responsables de l’oficina municipal els van convidar a buscar, amb el suport dels companys del sindicat, un llogater privat que decidís prestar el seu pis a la borsa d’habitatge. “Al final, després de buscar molt, en vam trobar un i vam arribar a un acord amb la propietat, però com que ja havien començat a fer els tràmits per inscriure’l a la borsa, no ens el podien donar directament“, recorda l’afectada. “Fins i tot vaig escriure una carta als responsables de l’oficina exposant que complia tots els requisits, però ningú em va contestar i ja després quan em vaig reunir amb ells es van tornar a passar la pilota entre els d’Habitatge, l’Ajuntament i els Serveis Socials”.
“En tot aquest trasbals només ens han faltat les treballadores socials demanant-nos explicacions d’on gastàvem els diners que cobra la meva parella amb la seva nòmina, quan gairebé no puc ni comprar roba als meus fills”, afegeix. Una situació de la qual assegura haver-se cansat i, per aquest motiu, l’ha fet tirar pel dret: “Hem decidit ocupar l’Ajuntament per aconseguir alguna opció que aporti una solució a la meva família”.
“Hem anat amb menjar, sacs de dormir per si feia falta quedar-nos… però al cap d’una hora ens han atès”, relata Rodríguez en referència a la vista que ha tingut amb la regidora de Sant Andreu i d’Habitatge, Lucía Martín. “Ens ha dit que ens hem de buscar un propietari que ens vulgui llogar un pis amb l’Ajuntament com aval nostre, però que no l’inscrigui abans a la borsa d’habitatge”, destaca. El consell de la regidora, de totes maneres, no ha evitat que marxés amb la sensació “d’anar-me’n amb les mans buides“.
“Ara hem de seguir buscant un pis per 550 euros al mes, ja que és el màxim que podem pagar, i oferir al propietari l’opció de rebre la garantia del cobrament de l’Ajuntament, així com la possible subvenció per fer reformes prèvies”, explica. En aquest cas, convida a tot lector que estigui interessat a oferir-li un habitatge, a posar-se en contacte amb el Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu per començar els tràmits.
“Estic molt cansada física i emocionalment, perquès des que vaig arribar a Espanya com a sol·licitant d’asil que he anat d’alberg en alberg”. “No m’importaria viure en una habitació, però ara tinc una família i si hauria volgut okupar, ja ho hauria pogut fer fa molt de temps, tot i que sembla que al final ho vaig fer després que m’estafessin i per això em van desnonar”, rememora. “L’únic que vull és tenir una vida normal i estabilitzar-me, però sembla que tot el que he fet en aquests darrers dos anys ha estat en va“.
Fotografia | La Kelly marxant amb la seva família de la casa on la van estafar // DAVID MELERO
