El passat 16 d’octubre bars i restaurants de Sant Andreu es tornaven a veure obligats a abaixar la persiana per l’increment de casos COVID-19 al territori. Una restricció que els arribava precisament quan ja sumaven cinc mesos amb les portes obertes, i amb la vista posada en recuperar les pèrdues que van acumular durant el confinament domiciliari de primavera. Com no podia ser d’una altra manera, la indignació es va fer patent entre el sector.
Quin era l’objectiu del Govern català amb aquestes restriccions? Reduir al màxim les interaccions socials i la mobilitat, de manera que l’activitat econòmica dels bars i restaurants quedaria reduïda al menjar per emportar. Els ingressos que les ha generat aquesta opció, però, majoritàriament els han resultat insuficients i molts negocis s’han vist ofegats per la impossibilitat de cobrir despeses. A més, tenint en compte que el fet de tancar no ha anat acompanyat de pràcticament cap ajuda econòmica per part de l’administració, la situació els ha resultat desesperant.
Malgrat la disjuntiva, molts bars i restaurants andreuencs han optat per la via de l’esperança: servir menjar per emportar i a domicili. Entre aquests, el Versalles. Segons explica el seu gerent, Pere Riera, la direcció va decidir seguir amb la persiana ben amunt per demostrar que l’establiment “està viu”. “Les despeses són les mateixes, obrim o no obrim, pel que hem d’intentar, com a mínim, mantenir les llums enceses“, justifica.
És cert que el sector del take away està en plena expansió des de fa anys, però els negocis locals asseguren que no poden viure només d’aquesta font d’ingressos: “Encara estem aprenent com funciona, ja que és una aplicació estrangera, però és inviable a llarg termini”, subratlla el mateix gerent, qui admet que “hi ha hagut un abans i un després” en les noves maneres de treballar.
L’equip del Livingstone, ubicat a la rambla de Fabra i Puig, també va optar per no apagar les llums del seu local i servir plats a domicili a través de plataformes com Glovo o Deliveroo. L’afluència de comandes que han registrat, però, ha sigut molt baixa. De totes maneres, el seu encarregat admet que “si no obríem, això tampoc tindria un bon final“.
Els ERTE han esdevingut el salvavides per intentar mantenir els llocs de feina. En el cas del Livingstone gairebé tota la plantilla està ERTE: “De vuit que som en total, només en venim dos“, apunta el gerent. “Hi ha bars que han tancat i no tornaran a obrir, nosaltres estem aguantant, però al límit“, adverteix. “Quan vam obrir al mes de maig, va haver-hi un ‘boom’ que va ser molt positiu”, subratlla qui desitja que se’n doni un altre, perquè la situació actual “és insostenible”.
Només uns metres més avall de la mateixa rambla, des del restaurant libanès Fattoush també confessen viure en una situació complexa: “Venem molt poca cosa”, declara Misbah, encarregat de l’establiment. “A les set ja no hi ha ningú”, il·lustra des del local amb un to de desesperança. De fet, els seus responsables admeten que fan esforços per no tancar de forma definitiva, atès que ja no poden pagar el lloguer.
Tot i el context de crisi generalitzada, el sector de l’hostaleria reconeix el suport veïnal rebut. El Versalles no ha deixat de rebre visites dels seus clients habituals: “Ens vénen a donar ànims, alguns no compren, però ens pregunten com va i ens tornen a recordar que estan aquí per fer-nos costat“, expressa el gerent. El responsables del Livingstone i del Fattoush també ho reconeixen: els veïns els tenen en compte.
Segons ha anunciat aquest dijous el president en funcions de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, la desescalada progressiva començarà dilluns vinent i permetrà l’obertura de la restauració amb un aforament del 100% a les terrasses i un 30% a l’interior fins a dos quarts de deu del vespre. Cal tenir en compte, però que aquestes mesures anunciades són susceptibles a canvis en funció de com evolucioni la pandèmia els pròxims dies.
