La cultura és essencial per la nostra societat, però des de fa anys que clama per una reactivació a gran escala. Ara, les restriccions imposades el passat mes d’octubre pel Govern català amb l’objectiu de frenar la corba de contagis de la COVID-19 han suposat un nou cop pel sector. Com ha aterrat aquesta realitat al territori? El director del Sant Andreu Teatre (SAT!), Òscar Rodríguez, analitza l’efecte que ha suposat el tancament pel teatre andreuenc i sobre les mesures que s’han vist obligats a prendre per motius de seguretat.
Després de vuit mesos de restriccions per la COVID-19, quin ha sigut l’impacte de les restriccions al SAT!?
Només pel que fa al nombre de funcions vam haver de suspendre’n 91 entre l’11 de març que vam tancar per primer cop i el 3 d’octubre que vam reobrir. En aquestes s’inclouen la nostra programació habitual d’abans, la dels caps de setmana en família, les dirigides a les escoles, les de mostres d’entitats amateurs del districte, etc.
Com s’ha traduït a escala econòmica aquesta circumstància?
En tots aquests mesos les pèrdues han sigut superiors als 100.000 euros bruts. Si comptem novembre ja seran aproximadament uns 25.000 euros més que tampoc ingressarem, encara que tinguem en compte que puguem obrir l’últim cap de setmana. A més, hem de tenir en compte que no comptabilitzem els diners que hem deixat de recaptar al mes de juny, quan cedim i lloguem la sala per entitats i escoles. I nosaltres encara, perquè fem funcions familiars i els preus són assequibles, però per a les grans produccions les pèrdues són molt més evidents.
El 3 d’octubre el SAT! va apujar la persiana de nou. Com va anar la reobertura?
Durant les quatre setmanes que hem tingut obert el teatre ha funcionat força bé. Era una sorpresa saber com la gent respondria, però hem tingut percentatges molt acceptables d’ocupació. En els espectacles familiars i els del festival de dansa hem estat per damunt del centenar d’espectadors, pel que si tenim en compte les circumstàncies i l’aforament màxim del teatre que era de 150 persones, podem dir que estem satisfets.
L’increment de positius en aquesta segona onada justifica les noves mesures restrictives imposades al sector cultural?
Penso com la resta del sector: la cultura i els teatres són segurs. No hi ha cap factor que ens digui el contrari. No conec cap cas de contagi o brot que s’hagi originat dins del teatre.
Per tant, considera que no calia tancar el teatre.
Les mesures que teníem eren absolutament segures. Es mantenien les distàncies, l’entrada i la sortida es feia esglaonadament i els espectadors tenien gel a la seva disposició. Com la gent ja era conscient, abans de començar la funció s’esperaven a l’exterior. Les distàncies a dins de la sala han sigut com a mínim d’un metre i mig amb la persona del costat. Durant la funció calia portar la mascareta i després tot era desinfectat. Segurament, pel Govern és fàcil pensar que els teatres són possibles punts de contagi perquè són espais tancats. També suposo que el que intenten evitar moltes vegades no és la funció, sinó els contactes que puguin haver-hi abans o després.
Es podrien haver trobat altres mesures prèvies al tancament?
Es fa difícil de dir, perquè la situació és complexa i el “risc 0”, com diuen, no existeix. Però per això mateix soc partidari de trobar les mil i una maneres perquè no es tanquin els teatres.
Aquesta setmana s’ha avançat una relaxació de les mesures a partir del dia 23 de novembre. Creu que al teatre se’l deixarà tornar a obrir les seves portes?
Evidentment hem de mirar de baixar les corbes i frenar al màxim els contagis, però penso que després d’aquests deu dies s’han de trobar fórmules per reobrir els teatres.
Quan es reprengui l’activitat cultural, com animaran a la gent perquè torni al teatre?
La gent que té ganes d’anar al teatre crec que està animada i té ganes de demostrar-ho. Hem de buscar aquests espais per reconfortar-nos amb la cultura i per sentir una certa normalitat. La setmana vinent començarem a fer difusió per recuperar la relació amb els nostres espectadors. És important tenir a la nostra gent activa, que d’alguna manera vegi que continuem sent-hi. És un espai segur, i això és essencial. La gent no ha de venir amb por al teatre.
Fotografia | Òscar Rodríguez – Sant Andreu Teatre SAT!
