Nou capítol del drama de l’habitatge. Aquest dilluns al matí els Mossos d’Esquadra han executat el desnonament d’una mare i el seu fill major d’edat, els quals vivien al número 356 del carrer Gran de Sant Andreu. Si bé el cas portava dos anys als jutjats, avui els agents han irromput al pis amb un macrodispositiu d’imprevist. Una escena que ha generat tal estat d’angoixa a l’afectada, que l’ha conduït fins a l’intent de saltar al buit per treure’s la vida.
Per tal d’evitar cap desgràcia, el cos de Bombers de Barcelona s’ha desplaçat d’urgència fins al punt i ha aconseguit fer reconsiderar la decisió a la veïna. Posteriorment, ella mateixa i el seu fill han abandonat la casa on vivien de lloguer des de feia 15 anys. Tal com ha explicat a L’Exprés de Sant Andreu la portaveu de la Plataforma 500×20, Sílvia Giménez, el cas ja havia arribat a la Taula d’Emergència Habitacional el passat mes de juliol i estaven pendents de poder-se traslladar a un altre pis. Malauradament, però, setmanes enrere el petit propietari de l’immoble va decidir abandonar la via civil i tirar el cas per la penal, fet que ha provocat que ni Serveis Socials ni la unitat antidesnonaments de l’Ajuntament de Barcelona (SIPHO) s’assabentessin del dia i l’hora del desnonament.
“La família va rebre el comunicat judicial dies enrere, però no van entendre de què es tractava i no li van donar cap importància, pel que avui s’han trobat amb el desnonament per sorpresa“, exposa Giménez. A més, la seva execució ha estat acompanyada d’un macrodispositiu policial, en el qual el Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu ha comptat fins a onze furgonetes de la unitat ARRO dels Mossos d’Esquadra. “Ha sigut una operació bestial per fer fora una dona i el seu fill; no sabem la despesa que haurà suposat, però amb el que haurà costat segurament se’ls podria haver pagat dos anys de lloguer”, il·lustren des del sindicat.
Ara tots dos afectats es troben en un alberg a l’espera que, quan els donin una millor alternativa habitacional, puguin passar a recollir els seus efectes personals i el mobiliari d’on han viscut tots aquests anys. Segons Giménez, en cas que les entitats prohabitatge de Sant Andreu i les unitats de l’Ajuntament s’haguessin assabentat abans, “aquest desnonament es podria haver aturat i es podrien haver donat més dies de marge als afectats”. De fet, aquest dilluns només s’han pogut presentar una trentena de veïns per intentar aturar el llançament, després de la crida d’urgència que ha fet el Sindicat de l’Habitatge a través dels seus canals de comunicació.
Des de 500×20 alerten d’aquesta darrera tendència dels desnonaments penals i asseguren que és el tercer que comptabilitzen entre les famílies amb què treballen: “És la via que demanen els propietaris si veuen que no poden fer fora l’inquilí perquè hi ha resistència veïnal o les unitats municipals d’habitatge els intenten frenar”. En paral·lel, des del sindicat alerten de la contundència amb què han començat a actuar els cossos policials: “Efectuen una presència més bèstia per executar-los, ja que tenen una pila de desnonaments acumulats i no els volen deixar per un altre dia“. “Sembla que ens seguirem trobant aquests dispositius, pel que haurem de mirar alguna manera d’afrontar-los”, avancen.
Respecte a la possibilitat que es comencin a produir desnonaments amb més freqüència als carrers de Sant Andreu, la portaveu de 500×20 assegura que “seran més i més virulents; després de la crisi sanitària vindrà una gravíssima crisi econòmica“, adverteix. D’altra banda, la mateixa Giménez constata un fet que “molt poca gent té al cap”: “En matèria de desnonaments moltes vegades qui té més mala llet és el petit propietari, no ens equivoquem amb els fons voltor”, recorda.
Fotografia | Sindicat d’Habitatge de Nou Barris
