Un pol de mercaderies fa la vida impossible a una comunitat veïnal

“Tinc la sensació de viure dins d’un polígon industrial; de què això és la Zona Franca, on no paren d’entrar i sortir tràilers“. Així explica Jordi Berlanga, veí de l’edifici del carrer de Palomar que hi ha a tocar del pont de La Maquinista, la seva convivència amb l’activitat diària del TEB Sant Andreu. Segons relata, ni a l’estiu poden obrir les finestres perquè els seus habitatges estan a escassíssims metres del moll de mercaderies de la nau industrial: “Tot el dia convivim aquí amb un munt de soroll i contaminació“, denuncia.

Però… què va ser primer? L’edifici o la nau industrial? Tal com relata Jèssica Rodríguez, també veïna de la mateixa comunitat, “abans de comprar el pis, allà hi havia un carrer i un parc; nosaltres ja sabíem que allà havia d’anar un equipament, però no una fàbrica; ara ens sentim enganyats per l’Ajuntament de Barcelona”. A més, Rodríguez afegeix que el compromís era mantenir un carrer que separés les propietats, però que ara s’han trobat que la divisió entre solars fa que tingui la parcel·la del TEB a escassos 50 centímetres de la seva finestra i que “els balcons estiguin directament a sobre”.

En la mateixa línia, Carmen Sánchez, veïna de la segona planta de l’edifici i també afectada pel moviment de camions, recorda com ,al poc de traslladar-se a viure a la finca fa 15 anys, l’Ajuntament els va comunicar que farien el bloc del TEB al solar del costat, “però ens van dir que no ens perjudicaria en res i no passaria res d’especial”, rememora. “El cas, però, és que de mica en mica han incrementat la feina i al llarg d’aquests darrers set anys que és un continu de camions”, explicita i afegeix que, “com que visc precisament al mig del bloc, on tenen el moll de càrrega, tinc el soroll dels motors encesos durant tot el dia dins de casa“.

El cas de Sánchez és especialment delicat, ja que pateix de fibromiàlgia i fatiga crònica, motiu pel qual l’activitat dels tràilers a tocar de casa seva la posa “a 100”. “Em fa estar permanentment molt nerviosa, dormo poc… i com que tot el meu pis dona a la fàbrica no tinc cap habitació que se salvi”. “Jo econòmicament no em puc permetre posar uns finestrals que esmorteeixin una mica el soroll i només els meus fills m’han instal·lat una mica d’aïllament a les parets per evitar aquest soroll horrible“, confessa.

Cal posar de relleu que l’activitat de càrrega i descàrrega de mercaderies no és l’únic que fa la vida impossible al veïnat. A això hi sumen els cotxes particulars i furgonetes que aparquen just davant de les seves finestres en el cas dels habitatges més baixos. “Jo puc treure la mà per la finestra i tocar els cotxes“, il·lustra Berlanga. “El que més m’indigna és haver de sentir a l’Ajuntament parlar de la Zona de Baixes Emissions, els sorolls i la contaminació, quan tenim això aquí al costat de casa; si estiguessin al polígon industrial del Bon Pastor no passaria res, però és que nosaltres els hem de suportar des de les 8 hores del matí”, es queixa.

“Si fos un taller-escola com se suposa que és, no ens oposaríem pas, perquè amb ells no tenim cap problema”, assegura Berlanga. El cas, però, és que la comunitat veïnal discrepa del fet que l’activitat del centre sigui aquesta: “Ens estan prenent el pèl, perquè en realitat és una fàbrica que atrau tràilers cada dia”, comenta Sánchez. “Ni en els polígons industrials hi ha fàbriques tan grans com aquesta; vam tenir una veïna malalta de COVID-19 que, després de venir de l’hospital, deia no podia descansar, que volia marxar a un hotel“, complementa Rodríguez.

Si bé el veïnat assegura que des de fa uns anys fins avui dia l’activitat no ha deixat de créixer, fa uns mesos se’ls va encendre un bri d’esperança. Aquest: la previsió que l’ampliació de la nau del TEB pel lateral que dona al passeig de Santa Coloma permetés el trasllat dels molls de càrrega a l’altre costat. La resposta, però, va ser negativa: “Quan ens vam assabentar de l’ampliació, vam demanar que posessin allà els molls de càrrega, però ens van respondre que era inviable“, assenyala Berlanga.

Tal com ha confirmat a L’Exprés de Sant Andreu la mateixa directora de l’Àrea Social del TEB, Montserrat Roger, “una vegada el moll de mercaderies està col·locat en un lloc, és impossible girar l’edifici“, motiu pel qual van decidir mantenir la càrrega i la descàrrega a la mateixa ubicació. “És una qüestió estructural”, justifiquen. Tot i això, des de la direcció del grup cooperatiu asseguren que segueixen treballant amb l’Ajuntament en propostes que “minimitzin les molèsties“. De fet, la mateixa responsable recorda que fa escassos mesos ja van celebrar una trobada a tres bandes amb l’administració local i la comunitat de veïns per posar fil a l’agulla.

En aquesta línia, Roger argumenta que s’han implementat “tota una sèrie de solucions, encara que no resolen el problema“, ja que “no està a les nostres mans”. Per aquesta raó des del TEB insisteixen en la necessitat de treballar coordinadament amb el consistori. Preguntats per la possibilitat de traslladar-se a un polígon industrial com el del Bon Pastor, però, no la contemplen: “Les característiques de les persones amb discapacitat intel·lectual amb les que treballem precisen d’espais propers a zones urbanes per poder arribar en metro i ser autònoms; i, si les apartem, no ho farem bé“.

Davant d’aquest possible trasllat a un altre sector, la directora d’àrea també insisteix en el fet que la ciutat “ha de ser inclusiva“. Un fet, però, que genera certa disjuntiva amb l’activitat que generen. La mateixa Roger admet que, degut a l’estat del món actual, “la industrial s’ha convertit en la nostra activitat principal“. Una feina que, en estar vinculada a sectors essencials, durant el confinament fins i tot els va comportar un increment de l’activitat.

Respecte a la possibilitat que l’ampliació del centre de treball pugui suposar un creixement del moviment de mercaderies a mig termini, la responsable apunta que el nou espai es destinarà a la creació d’aules i no d’espais productius. Tot i això, també es cura en salut: “D’entrada no [hi haurà més producció de mercaderies], però en funció de l’activitat s’anirà modulant”. “No podem dir que, d’aquí a un temps, s’incrementaran els camions, perquè anirà en funció dels clients que tinguem”, considera.

Un fet que no invalida l’empatia que pugui sentir la cooperativa cap als afectats: “En som absolutament conscients de les dificultats i inconvenients que representa pels veïns”. “Intentem minoritzar al màxim els efectes dels sorolls que afecten el veïnat i en som plenament conscients; sempre ho hem reconegut des del primer moment”, destaca la responsable. En paral·lel, assegura que, si cal, instal·laran un mesurador acústic. Actuacions i argumentacions que, en tot cas, pel veïnat “són les mateixes bones paraules de sempre“, conclou des del seu pis Rodríguez.