De Cap a Peus: “Una democràcia sana ha de tenir premsa local que funcioni”

La revista d’informació local publicada de forma ininterrompuda més antiga de Barcelona està d’aniversari. L’11 d’octubre de 1980 sortia al carrer el primer número del butlletí de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar. Una fulla d’interès ciutadà que, amb el pas dels anys i amb l’empenta de les successives redaccions, ha anat evolucionant fins al Sant Andreu de Cap a Peus que coneixem avui dia. Per analitzar el moment que travessa i el paper que juga el mitjà dins de la societat andreuenca, entrevistem a Xavier Aragall i Alba Cabrera, fins ara coordinadors de la revista, i que aquest mateix mes faran el relleu a Gerard Álvarez i Aleix González.

En quin moment es troba la revista després de 40 anys de vida?
X. Aragall: És un moment curiós, perquè les revistes en paper estan desapareixent i nosaltres la mantenim. Els lectors principals segueixen sent els socis de l’associació de veïns, però no és cap secret que el moviment associatiu no està en el seu moment més important. Ja no tenen la rellevància que tenien abans, però sí que tenen un llegat i una força per condicionar l’agenda política.

Cap a on ha d’avançar el mitjà?
A. Cabrera: Ara caldrà fer aquesta transició cap a les xarxes i Internet, perquè amb la pandèmia ja vam haver de suprimir el paper. Necessitem ampliar la franja d’edat del públic. Aconseguir més lectors de diferents ideologies i de tot el districte, encara que sigui complicat.

Quin paper periodístic juga el De Cap a Peus respecte d’altres publicacions?
A. Cabrera: Tot i ser una revista amb publicitat, som independents. No hi ha cap pressió d’una ideologia o altra. Sí que és cert que la línia editorial és en funció de les reivindicacions de la junta de l’associació de veïns, però les pressions comercials aquí no existeixen. Al final tractem aquelles qüestions que tenen relació amb el bé comú i la defensa de Sant Andreu.

Per exemple?
X. Aragall: Com que la periodicitat és mensual, ens podem permetre traslladar a Sant Andreu temes globals o de ciutat. Traduir al llenguatge andreuenc temes com la qualitat de l’aire, la mobilitat sostenible… Tenim el temps per profunditzar d’una manera més pedagògica i arribar a tota mena de públic.

Quin és el criteri que feu servir per escollir els temes?
A. Cabrera: La majoria de vegades els escollim nosaltres, entre la coordinació i els redactors, i després els enviem a la junta. La junta només interfereix si l’enfocament del tema no acaba de quadrar o és diferent de la reivindicació del que s’està treballant des de l’entitat. Pel que al final acaba reflectint tot això: la veu de l’associació, però també de la coordinació, la redacció i els veïns.

Com interfereix tot això en el criteri periodístic de la coordinació?
G. Álvarez: S’ha de tenir clar que aquesta és la revista de l’associació de veïns i que les reivindicacions estaran per sobre. Si hi ha temes d’actualitat o que puguin interessar al conjunt veïnal, els tractem en la coordinació i, si la junta no hi veu cap problema, es tiren endavant. Jo entro amb moltes ganes que hi hagi una coordinació, no només amb l’Aleix, sinó també amb la junta.
A. Cabrera: Al final el fet que tinguem un grup de redactors fa que sempre s’incorporin nous punts de vista. Un fet que permet que, quan algú llegeixi la revista d’aquí a deu anys, tingui una lectura global.

Com funciona l’actual redacció?
A. Cabrera: Les noves tecnologies ens han permès tenir col·laboracions puntuals i una redacció més estable d’entre sis i set persones, de manera que no obliguem la gent a tenir una disponibilitat com la tenien abans per fer consells de redacció.

Ara que comença com a coordinador, no sabem si té cap projecte personal pel De Cap a Peus?
G. Álvarez: Les cartes dels veïns són escasses, pel que si tenim un apartat d’opinió d’entitats, veïns, partits polítics o clubs esportius seria un punt a favor per la revista. Després volem obrir més portes al blog del Cap a Peus, per tal de seguir amb una revista física i explotar l’espai de les xarxes.

Fins ara esteu consolidats en el paper, però fins a quin punt és viable de cara al futur i com es pot compaginar amb la persistència que requereix el món virtual?
G. Álvarez: La revista física té un públic i la digital un altre. Pocs associats es donaran de baixa perquè l’esperen rebre cada mes. El que hem de fer és expandir el marc on volem arribar: no només Sant Andreu poble, sinó també el districte. Si fem temes més globals, la gent també començarà a enganxar-se a les xarxes i al blog. Podem tenir força influència si tenim una activitat regular.

En un món on la guerra pel click i les fake news maquen tendència, quin futur té la premsa de proximitat?
A. Cabrera: La premsa local té un avantatge que mai tindrà els mitjans generalistes: tu de vegades ets protagonista o participant de la mateixa informació que cobreixes. Tens de primera mà la informació que cobreixes.

La premsa de proximitat té el prestigi que hauria de tenir?
A. Cabrera: No, està molt infravalorada. Primer perquè la gent es pensa que ha de ser gratuïta i ha de ser un hobby dels redactors, però cada vegada hi ha més periodistes de formació i professió. Caldria fer el pas de la professionalització, però si ja costa trobar diners per mitjans generalistes, encara costa més pagar una redacció a Sant Andreu o la Sagrera. A banda, seria bo crear un òrgan o una associació de mitjans locals que ens protegeixi, en comptes de competir i fer-nos desaparèixer entre els uns als altres.

Com us imagineu el De Cap a Peus quan faci mig segle de vida?
A. Cabrera: M’imagino un De Cap a Peus 100% digital, perquè el paper estarà molt complicat i potser només es podran treure números especials. A banda, crec que també serà un De Cap a Peus més participatiu i de periodisme ciutadà, on el periodista més que crear, agafarà continguts de la ciutadania i els editarà.
X. Aragall: Una democràcia sana ha de tenir premsa local que funcioni, pel que haurà de seguir existint. En les reivindicacions s’ha d’estar al darrere i aconseguir condicionar l’agenda de decisió política. Ha d’haver-hi algú que fiscalitzi.