El retorn de Lanzarote a la UESA eclipsa la primera setmana de fitxatges

Setmana de mercato. Divendres passat, la UE Sant Andreu va obrir la veda dels fitxatges amb la incorporació del mitjapunta Jorge Carreón i, dies més tard, s’hi van anar afegint les d’Arnau Riera, Yaya Sidibe i Àlex Poves. En aquests darrers dies, la UESA també ha tingut temps per seguir anunciant renovacions i sumar tres noves incorporacions a la primera plantilla: Lawson Sunderland i Franco E. González, provinents del Juvenil A, i Oriol Solina que torna de la cessió al CE Júpiter. La notícia bomba, però, va arribar dimecres: Manu Lanzarote tornarà al Narcís Sala.

 

Qüestions sentimentals a banda, el retorn de ‘Lanza’ després de 10 anys lluny del coliseum andreuenc representa un gran salt endavant pel club. L’entrenador Mikel Azparren gaudirà d’un futbolista amb una qualitat indiscutible, contrastada al més alt nivell i amb un toc de pilota exquisit tant en la passada com, sobretot, en els llançaments de falta directa; el seu segell personal. Tot i els seus 36 anys, el nivell de joc de l’atacant barceloní no dependrà d’una gran condició física ni d’una explosivitat excessiva. El seu talent individual, molt superior al de la Tercera Divisió, li permetrà liderar el nou projecte de la UE Sant Andreu i, des de l’extrem dret –o des d’on ell vulgui–, ballarà al seu aire amb els contraris que s’hi oposin.

Quant a l’aspecte ofensiu, també hi destaquen les incorporacions del bolivià Jorge Carreón, provinent de la Pobla de Mafumet, i del català Àlex Poves, fitxat del Terrassa. Tots dos, amb característiques ben diferents, tindran com objectiu enriquir les opcions ofensives quadribarrades. El primer, de 22 anys, és un mitjapunta amb molta mobilitat entre línies, que pot caure en qualsevol de les dues bandes, alhora que en destaca per la seva habilitat en la conducció de la pilota. Amb l’esfèric sempre enganxat als peus i amb el dribbling com a primer recurs, Carreón ha estat, allà on ha jugat, una peça fonamental a l’hora de connectar el migcamp amb la línia atacant. A més, tot i que no destaca en la faceta golejadora –amb dos gols aquesta última temporada–, l’ex de la Pobla sí que acostuma a participar amb molta assiduïtat en la seva creació, sigui servint assistències o participant en l’inici de la jugada.

A Àlex Poves, en canvi, se’l pot etiquetar com un davanter d’àrea. És cert que darrerament, al Terrassa, ha estat protagonista des de la banda esquerra, però el seu instint rematador sempre l’ha acabat arrossegant cap a una zona més centrada. És precisament aquí, al centre i actuant com a referència, on podria ser més útil dins la plantilla de la UESA, sobretot, gràcies a la seva corpulència i a la bona capacitat per rebre d’esquena a la porteria i associar-se amb criteri. Totes aquestes característiques sumades a unes xifres golejadores més que notables el converteixen en una peça a tenir molt en compte de cara la propera temporada.

Pel que fa a la línia defensiva, l’entitat esportiva, ara per ara, només s’ha reforçat amb el malià Yaya Sidibe, també provinent del Terrassa. Es tracta d’un defensa polivalent, que pot jugar tant de central com de lateral dret. És ràpid i contundent, tot i que en el joc aeri no és tan convincent com en altres facetes defensives. Per això mateix, podria ser un futbolista més aprofitable a la banda dreta, competint la posició amb l’intocable –però veterà– Llamas, que no pas de central.

Per últim, la UESA ha cobert la vacant que va deixar la marxa de Craviotto a la porteria amb la contractació d’Arnau Riera. El porter de 22 anys, provinent de La Pobla com Carreón, ve de firmar una gran temporada sota pals, sent el segon porter de la categoria que menys ha encaixat, amb només 26 gols. Riera és un porter d’1,90 metres d’alçada que, segons ha constatat el club quadribarrat, destaca per un “bon joc aeri i una bona tècnica amb la pilota als peus“.

Aquesta primera setmana de cares noves al Narcís Sala ha estat, sens dubte, un raig d’esperança per l’aficionat quadribarrat que, al principi de l’estiu, observava amb impotència com anaven marxant els jugadors i no n’entrava cap de nou. Avui dia, la situació ha millorat substancialment, però encara falta acabar de completar la plantilla –sobretot la zona defensiva i la del mig del camp– per poder aspirar als objectius més ambiciosos.

Fotografia | Arxiu UESA