L’ascens fallit a la Segona Divisió B està passant factura al club quadribarrat: ja són sis els jugadors que han decidit marxar de la UE Sant Andreu –Carlos Craviotto, Jaume Villar, Roger Escoruela, Ramon Terrats, Laro Setién i Sergi Serrano– i triar projectes més engrescadors. Tots ells són pèrdues sensibles que deixen la plantilla ben tocada, ja sigui per la seva importància als onzes en aquesta última temporada o per la seva joventut i projecció. La situació, però, és encara més crítica, perquè tot i l’esforç del club andreuenc per evitar altres sortides de peces clau, a dia d’avui encara no s’ha anunciat cap nova incorporació per contrarestar la fuga de talent. La UESA encara té molt temps per endavant, però és evident que el panorama ha de canviar, i molt, perquè el club disposi d’una plantilla il·lusionant i capaç d’aspirar al millor.
Les sis sortides ja anunciades afecten la UE Sant Andreu en molts aspectes. No són baixes poc rellevants, sinó tot el contrari: la plantilla perd titulars indiscutibles, com Craviotto a la porteria i Escoruela al lateral esquerre; garanties en defensa i contenció, a més de solvència en treure la pilota jugada, com Villar i Terrats; i dos grans arguments ofensius, amb l’1 contra 1 i el dribbling com a principals virtuts –tan preuades a la Tercera Divisió per la seva escassetat–, com Sergi Serrano i Setién. Però a més, la UESA també trobarà a faltar la frescor i l’empenta característica dels futbolistes més joves, ja que a excepció del porter, cap dels altres cinc jugadors que ja han marxat sobrepassen els 25 anys.
La diàspora quadribarrada és decebedora, però també comprensible. En aquesta última temporada, el club ha gaudit d’una plantilla extraordinària per a la Tercera Divisió, amb molts jugadors d’un nivell superior a la quarta categoria. Però l’ascens fallit ha tallat aquest privilegi de soca-rel i està posant a prova la fidelitat dels seus integrants, una qualitat cada vegada menys estesa en el món del futbol. Naturalment, alguns dels joves amb més potencial han optat per camins més atractius fora del Narcís Sala, ja sigui pujant de divisió –al Prat, l’Olot o l’Andorra– o incorporant-se a clubs amb un potencial econòmic superior o amb altres encants, com el Formentera, l’Ibiza-Islas Pitiusas o el Girona B. Amb la temporada vinent a la Segona Divisió B, el Sant Andreu, sens dubte, hagués tingut més eines per convèncer als joves amb ganes d’èxit immediat, que han considerat que l’equip andreuenc se’ls ha quedat petit.
Renovacions meritòries
Precisament per la dificultat que representa retenir els millors talents per un club com la UESA, cada renovació té un mèrit majúscul. És evident que els fitxatges són necessaris, i ho són encara més davant la desbandada de futbolistes cap a altres clubs, però també és vital consolidar la base de la plantilla. I això mateix va reconèixer setmanes enrere el tècnic quadribarrat, Mikel Azparren, a L’Exprés de Sant Andreu: “És veritat que les incorporacions són més engrescadores públicament, però a mi el que més m’atrau és una bona renovació”.
A dia d’avui, Llamas, Alcover, Noguera, Oumar Bah i Marcel Serramitja ja han certificat la seva continuïtat pel curs que ve. L’entitat, per tant, ja s’ha assegurat la permanència del lateral dret i el pivot titulars, la futura parella de centrals i la d’un davanter amb gol que tot just debutarà, després de superar una greu lesió al genoll que el va deixar fora de competició tota la temporada passada. Això no obstant, per seguir enfortint el bloc quadribarrat i preservar l’ambició que sempre estila, el Sant Andreu encara necessita assegurar-se la continuïtat d’actius tan importants com els dos màxims golejadors: Josu i Elhadji.
Fotografia | UESA – Judit Andreu
Y el resto de deportes que han desaparecido de los medios de Sant Andreu desde que cerró Sport9?
El fútbol en Sant Andreu es una patata al lado de los logros de esos otros deportes y deportistas.
Por ejemplo los de waterpolo o natación, entre otros muchos.