La Unió Esportiva Sant Andreu està a dues passes de l’anhelat salt a la Segona Divisió B. Demà al vespre disputarà el primer assalt del playoff d’ascens contra L’Hospitalet i l’entrenador quadribarrat, Mikel Azparren, n’ha parlat amb L’Exprés de Sant Andreu. El tècnic navarrès tot just acaba de renovar per una temporada més amb el club andreuenc (la cinquena com a entrenador) i el seu discurs desprèn ambició i una gran convicció amb les possibilitats de l’equip. L’àmplia experiència de la plantilla en partits de vida o mort i el bon rendiment d’aquesta temporada són dos dels millors arguments per creure en la promoció.
Després de tants mesos aturats, tornen a tenir ganes que comenci a rodar la pilota?
Amb ganes no, el següent. Estem bojos perquè arribi el partit, perquè ens veiem molt preparats i capaços d’aconseguir l’ascens. I volem demostrar-ho al terreny de joc com més aviat millor.
L’aturada de la competició us va enxampar en el vostre millor moment de la temporada: vau anar de menys a més i dúieu una molt bona ratxa. Encareu el playoff amb les mateixes bones sensacions que quan ho vau deixar?
Nosaltres som molt optimistes perquè sabem que hem donat un molt bon nivell aquesta temporada. Ens reforça saber que ho vam deixar jugant molt bé. Tot i que també entenem que ara estem en una situació diferent, plena d’incerteses i desconeixement: totes les fases del confinament, el nou sistema de playoff exprés… És cert, però, que tots els equips ens trobem en la mateixa situació i per tots quatre ha estat una realitat completament nova i estranya. Per això hem treballat per adaptar-nos-hi el millor possible i, de tota manera, seguim confiant molt en les nostres possibilitats per com estàvem jugant abans de l’aturada.
Com heu viscut el confinament?
Hem anat passant per diferents fases, avançant molt a poc a poc i amb força incertesa. Quan ens vam haver de confinar vam deixar que els jugadors desconnectessin del futbol, que estiguessin tranquils i païssin tot el que estava passant. Després, encara a casa, vam començar a fer videotrucades per cuidar l’alimentació i la forma física de cadascú. Necessitàvem que s’anessin mentalitzant i tenir-los preparats per si, el mes següent, ens havíem de jugar la feina de tota una temporada en un instant, com així serà finalment.
I el procés de la represa dels entrenaments?
També hem anat de menys a més. Quan tot es va calmar una mica i encara no ens podien obrir les instal·lacions per entrenar, vam començar a sortir a córrer al carrer. Més tard ja vam poder reprendre el treball de camp, però seguíem confusos perquè el format encara no estava del tot clar i no sabíem del cert quin seria el nostre primer rival. Ens vam centrar a recuperar sensacions, el model de joc, els mecanismes… al cap i a la fi, la nostra identitat com a equip.
Ha estat en aquestes últimes dues o tres setmanes quan ens hem focalitzat més amb L’Hospitalet i amb els diferents matisos del partit. L’amistós contra el Sabadell també ens ha ajudat a confirmar el bon nivell de preparació de l’equip.
El funcionament d’aquest nou playoff exprés ha suscitat alguna polèmica. En cas d’empat, no es disputaria cap pròrroga ni es llançarien penals; s’enduria l’eliminatòria el conjunt millor classificat a la lliga. El convenç aquest sistema excepcional?
És el que hi ha. No hi estic gaire d’acord, però tampoc voldria que es convertís en una excusa. En un primer moment vaig arribar a comprendre que al primer classificat se li donés l’avantatge de l’empat, com recompensa de la seva posició en la classificació. Però més tard, es va anunciar que els campions de cada grup disposarien de la possibilitat d’una repesca en cas de no guanyar el primer partit. És aquesta doble avantatge el que em sembla una mica estrany.
A més, tenint en compte que encara faltaven moltes jornades de lliga per disputar-se i les posicions podrien haver canviat. Creu que podrien haver quedat més amunt a la classificació?
I tant. Nosaltres estàvem convençuts que podríem haver lluitat per posicions més altes i, fins i tot, ens vèiem amb possibilitats de quedar primers. Però tampoc m’agrada parlar de situacions esportives hipotètiques quan hi va haver gent tan afectada per la pandèmia. No li hem de donar tanta importància veient com està, generalment, la societat.
Centrant-nos en el partit d’aquest dissabte, preveu un ‘Hospi’ amb un plantejament més defensiu o més reservat del que és habitual, tenint en compte l’avantatge de l’empat?
Preveiem que el seu plantejament no serà exactament el mateix que el d’un partit de lliga regular, però estem convençuts que s’assemblarà. Les alineacions i les intencions inicials de cadascú són el que realment marcaran la nostra actuació al partit, més enllà de suposicions prèvies.
Vosaltres, en canvi, teniu la intenció de ser més valents en atac? Plantejarà un partit més ofensiu que de costum?
Som un equip que mai ens hem conformat amb un empat, sempre hem sortit a guanyar i en tot moment hem volgut ser protagonistes amb la pilota. Aquest és el nostre avantatge: no plantejarem un partit gaire diferent del que marca la nostra actitud habitual. Sí que és cert, però, que tenim un pla establert per a cada moment del partit, també en funció del marcador.
En aquests partits que es preveuen tan igualats, la pilota aturada, més que mai, és indispensable…
Sí, per a nosaltres sempre ha estat molt important. Està clar que en aquests tipus de partits, més ajustats, una jugada aïllada com aquesta pot ajudar a decantar la balança. En aquest aspecte estic tranquil perquè nosaltres sempre hem estat forts per dalt, tant en atac com en defensa.
Com d’important és la figura d’Elhadji en la pilota aturada? Està clar que és un gran golejador –és el pitxitxi de l’equip– però també aporta molt en el joc aeri. És així?
L’Elhadji té unes condicions físiques magnífiques i és cert que les aprofitem perquè ens ajudi molt en aquest tipus de jugades. El que intentem és treure el màxim rendiment del perfil que més ens beneficia de cada jugador i un dels punts forts d’Elhadji és aquest. Però si parlem de la pilota aturada també hem de mencionar a Ton Alcover: és, sens dubte, el millor llançador de faltes de la categoria i també podria ser un dels millors a Segona B. És una autèntica garantia i m’atreveixo a dir que és una de les coses que fan més por als rivals.
El Sant Andreu és un equip amb molta qualitat al centre del camp, que poques vegades renúncia a treure la pilota jugada. Preveu un partit complicat en aquest sentit que us faci apostar per un joc més directe i tosc?
Tenim molt i molt clar que volem dominar i ser els protagonistes del partit. Ara bé, en funció de les dificultats que ens plantegi el rival –si ens pressiona alt o no, si ens ve a buscar amb més o menys homes– haurem d’adaptar-nos el millor possible i posar en pràctica diferents situacions que ja hem treballat i ja tenim previstes.
Com a tècnic ja acumula quatre temporades a la UESA, ha renovat per una cinquena i hi ha bastants jugadors a la plantilla que porten també molts anys al club. Això ajuda a preparar partits de tanta transcendència?
Sí, totalment. I això que has dit no és cap casualitat. Des que estic a la banqueta i el club ens dona suport, a mi i a tot l’staff, creiem molt en la continuïtat dels jugadors que estan compromesos amb el club. A més, molts d’ells estan perfectament capacitats per fer el salt a una categoria superior, però prefereixen seguir amb nosaltres. Això ho valoro moltíssim. Al Sant Andreu sempre ens han ofert molts jugadors, però nosaltres sempre volem mirar abans cap a dins i apostar pel que ja tenim. Personalment, m’omple molt més una bona renovació, d’un jugador compromès i de qualitat, que no un nou fitxatge. És veritat que les incorporacions són més engrescadores públicament, però a mi el que més m’atrau és una bona renovació.
Aquest partit serà diferent per molts aspectes però, especialment, perquè no hi haurà ni una ànima donant suport a l’equip des de les graderies. Imagino que trobareu a faltar l’escalf d’una afició tan fervorosa com la vostra…
Totalment. No parem de repetir-ho perquè és així i perquè ho pensem. El gran perjudicat que no hi hagi públic és el futbol en general i, després, el Sant Andreu. Ningú entén un futbol sense públic, però a nosaltres ens afecta especialment perquè som els que més gent movem amb diferència. Els nostres aficionats són els que més soroll fan i els que més ens animen. Ja ens van donar una sorpresa aquest dimecres passat: van venir a veure’ns al camp i es van fer sentir d’una manera brutal. Sabem que estaran animant-nos des d’on puguin.
Per engrescar encara més l’afició… Quin és el millor argument de la UESA per aconseguir l’ascens a Segona B?
La UESA sempre ha estat a l’alçada de les grans cites. En els grans moments sempre hem competit al límit i l’afició ha d’estar convençuda que demà mateix sortirem amb la mateixa ambició. No han de creure en alguna cosa que no hagin vist; sempre ho hem donat tot i hem competit. A més, si encara ens feia falta algun altre motiu per aconseguir l’ascens, el record del nostre gran amic i delegat Miquel Jové ens acabarà de donar l’empenta necessària. Ens sentim molt preparats i tenim moltes ganes de demostrar-ho al camp.
Fotografia | David García Mateu
