La regidora del Districte de Sant Andreu i de la cartera d’Habitatge, Lucía Martín, ha enviat un total de 27 requeriments per carta a tota una sèrie de grans propietaris que tenen en cartera 27 habitatges buits al districte. De fet, aquest nombre d’habitatges és encara més elevat en el conjunt de la ciutat de Barcelona, on els requeriments per part de l’Ajuntament s’han enfilat fins als 194 immobles. Tal com ha constatat Martín, si aquestes societats propietàries no donen un ús habitacional als habitatges en el termini d’un mes (sigui mitjançant un lloguer o compra), l’Ajuntament emprendrà mesures sancionadores.
Aquestes sancions poden ser, per una banda, multes coercitives, i per l’altra, la declaració formal d’incompliment de la funció social de la propietat, la qual és el pas previ per començar el procés d’expropiació forçosa o de cessió obligatòria a l’administració. Segons el Govern de l’alcaldessa Ada Colau, aquesta decisió s’emmarca en la Unitat Antiassetjament i de Disciplina de l’Habitatge que persegueix l’objectiu de “mobilitzar i donar l’ús que els correspon a aquests habitatges” que fa més de dos anys que resten buits.
Des del consistori argumenten que “la greu crisi econòmica i social” derivada de la COVID-19 ha agreujat “l’emergència en l’habitatge que ja existia prèviament”. Per això, en cas de detectar pràctiques considerades “anòmales”, com és el cas d’aquests habitatges buits, l’executiu ja ha advertit que actuarà. Ja d’entrada, l’incompliment dels 27 requeriments que ja han sigut enviats constituiran per si sols una infracció tipificada com a molt greu segons la Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya, argumenten.
L’Ajuntament de Barcelona recorda que no és la primera vegada que han dut a terme una expropiació d’un habitatge, ja que al mateix 2015 es va transferir a la seva cartera sis immobles els quals han passat al lloguer assequible. Abans de començar a tramitar sancions, però, el consistori recorda que hi ha alternatives municipals per ajudar als propietaris a complir amb les seves obligacions.
Per una banda, existeix el programa de la Borsa de lloguer social, a través del qual qualsevol persona física o jurídica que tingui un habitatge i el vulgui llogar ho pot fer a través d’aquest sistema. Pel sol fet de llogar l’habitatge durant cinc anys, l’Ajuntament atorga ajudes de fins a 20.000 euros per fer les obres que calgui per posar a punt l’habitatge, a banda d’altres beneficis com un incentiu econòmic per la inclusió de l’habitatge a la Borsa de 1.500 euros si l’habitatge és buit, una bonificació del 95% de l’IBI, una garantia de cobrament, una assegurança multirisc de la llar sense cost, etc.
Per l’altra, també hi ha el programa de captació d’habitatges buits de particulars per destinar-los a lloguer social que es desenvolupa a través d’un conveni amb la Fundació Hàbitat3. Aquest Programa de Cessió d’Habitatges preveu que sigui la fundació qui formalitzi la cessió de pisos buits amb els propietaris d’aquests pisos a canvi d’una contraprestació econòmica i diferents ajudes a la rehabilitació i garanties de cobrament. Després és la Fundació qui gestiona el lloguer de l’habitatge envers famílies que compleixen els requisits per poder accedir a un habitatge social.
Fotografia | Ajuntament de BCN
