El futbol no només són onze contra onze i la família de la UE Sant Andreu és bona mostra d’això. Aquest cap de setmana aficionats adherits a la Coordinadora Andreuenca i als Desperdicis, entre d’altres, han repintat les portes del Narcís Sala amb les persones refugiades que s’han vinculat amb el club. Una primera iniciativa que no només va en la línia de l’altruisme per millorar les instal·lacions, sinó que pretén ser el punt de partida d’una nova comunió entre el club, els seus aficionats i les persones en risc d’exclusió social.
Tot va començar fa any i mig quan Hug Solà va proposar a la directiva de la UESA muntar partits informals amb les persones refugiades a les quals impartia castellà voluntàriament en una ONG. “Quan a aquests nois els preguntava què era el que els hi agradava, sempre em deien que el futbol; al final a l’Àfrica és com una religió i com era soci del club i sabia de les idiosincràsies que ja hi havia amb l’Open Arms, doncs els vaig contactar a veure què els semblava la idea de deixar-los jugar”, recorda Solà. L’endemà mateix, el president Manuel Camino li va trucar per buscar la manera de preparar tot plegat.
En només un mes ja estava tot organitzat i les persones refugiades que volguessin podrien jugar a futbol els matins dels dimecres al Narcís Sala. “Al principi érem uns deu, però amb el pas del temps hem passat a ser uns 40 o 50, de manera que fins i tot hem de partir el camp en dos”, explica el coordinador. Una cessió de la instal·lació que, a més, s’ha acompanyat del lliurament de material esportiu necessari, tal com detalla el directiu de l’Àrea Social de la UESA, Josep Hormigo: “Jo mateix vaig al supermercat amb uns quants voluntaris per comprar menjar i preparar-los els entrepans, dels dimecres. Els posem fruita, iogurts, begudes… i també ens encarreguem de deixar-los els vestidors, les dutxes i les samarretes que després els rentem perquè les tinguin netes de cara al següent dimecres”, relata el directiu. Un oferiment que fins ara també ha anat acompanyat de l’obertura de les portes de l’estadi els dies de partit: totes aquelles persones refugiades que volen veure jugar el primer equip “estan convidats“, emfatitza Hormigo.
L’arribada de la COVID-19, però, va obligar a posar un stand-by en totes aquestes activitats, on fins i tot havien començat a col·laborar alumnes de l’Escola Massana. Un fet que, de totes maneres, tampoc s’ha valorat de forma negativa vist el sorgiment de les noves iniciatives. “Nosaltres sempre hem intentat crear un sentiment de comunitat fort al voltant del Sant Andreu; per això ara hem començat a incidir en l’autogestió i fer coses que podem fer com a aficionats amb el permís del club, com pot ser el repintat de les portes”, exposa el coordinador.
“Moltes de les persones refugiades venien els dimecres i alguns als partits, però la idea ara és fer-los sentir integrats en la comunitat; que coneguin als aficionats i al mateix club”, afegeix. Dit d’una altra manera, “volem que parlin i interactuin amb la gent local, aconseguir crear un teixit de gent per poder eliminar aquest estigma que porten de refugiats i immigrants”, incideix.
De fet, a dia d’avui des del programa d’inclusió dels dimecres ja no només hi participen persones refugiades, sinó que han passat a convidar a tots els immigrants i socis que hi vulguin participar. “No volem que sigui una activitat adreçada només als refugiats, la nostra intenció és que comencin a conèixer gent d’aquí i es relacionin amb ells”. Una via d’inserció esportiva que el club també ha obert amb altres col·lectius vulnerables, com són les persones amb disminucions psíquiques o amb menors no acompanyats, destaca el directiu d’Acció Social.
Treballem pel nostre club, amb el mateix amor i dedicació que des de 2007. Per amor a un escut i uns valors, continuarem la feina. Aquí us deixem el vídeo de l'acció del cap de setmana passat! ⬇️ pic.twitter.com/MCGeaVURZw
— Desperdicis 07 (@Desperdicis) June 16, 2020
Un dels principals problemes, però, són les constants entrades i sortides dels participants de l’activitat dels dimecres: “En general els nois que venen fluctuen molt, perquè a l’estar lligats a associacions que vetllen per ells a escala estatal, sovint els canvien de destí i en dos mesos potser estan a València, Oviedo o Granada”, lamenta Solà. En canvi, els que segueixen a Barcelona “continuen venint perquè els hi agrada molt“. Ara l’objectiu amb iniciatives com el repintat de portes és precisament intentar que aquests “s’impliquin més amb el club i puguin crear un teixit que els beneficiï de cara a demà“, valora el coordinador.
Al cap i a la fi, tots els agents implicats observen com la feina que duen a terme resulta el principal valor que aporta el futbol a la societat. “Per part nostra només podem dir que tan bon punt ens deixin els sanitaris, tornaren a obrir les portes del Narcís Sala perquè puguin tornar a venir a jugar. Des de la UE Sant Andreu, sobretot per part del seu president, sempre estarem oberts a fer tot de treballs socials”, conclou Hormigo.
Fotografia | Ramón Olalla
