“Hi havia a una vegada un poblet situat al nord d’un país llunyà. Immers en un bonic paisatge, la seva bellesa era exaltada per la ribera d’un riu ample i profund. Els seus habitants estaven orgullosos de viure en un lloc tan pintoresc. Però un dia el poble es va veure atacat per una terrible plaga: hi havia una invasió de rates, n’estava ple. N’hi havia tantes que desafiaven gossos i gats, pujaven als bressols on dormien els nadons, robaven els formatges dels rebosts i s’enfilaven a les faldilles de les dones i als camals dels pantalons dels homes…” (*)
Aquest fragment, tots l’haureu conegut, és l’inici del conte del Flautista de Hamelín. Us proposo que canvieu les ulleres de lectura i en lloc de “rates” hi llegiu “virus”. I en lloc del Flautista hi llegiu “científic”, si a “bossa amb monedes d’or” hi poseu “pressupostos per a la investigació”. No és gaire diferent de la realitat oi? Fins i tot podríem dir que és un relat actual. On són els infants? Han desaparegut dels carrers, places i escoles. I els nostres avis? Serà casualitat, però en Banksy confinat ha dibuixat tot de rates al bany de casa seva.
A la versió original dels Germans Grimm el Flautista es revenja de l’impagament de l’alcalde, s’endú tota la mainada amb la melodia contagiosa i els fa desaparèixer sota les roques d’una gran muntanya i… així s’acaba. Pel nostre present, potser millor que confiem en les versions posteriors, més ensucrades, en què l’alcalde paga els diners justos al Flautista i el soroll de la mainada torna a omplir els carrers del poble.
Els contes populars són com el programa Photoshop: la foto a la primera lectura, la que fem als nostres infants pel pur plaer del relat de la història i els personatges. Però la foto té capes i filtres que es poden separar: aquí és quan ens posem les “ulleres d’actualitat” i ens permet fer-ne una lectura crítica.
Amb aquestes ulleres podem rellegir El Vestit nou de l’Emperador, d’Andersen, El Gat amb Botes de Perrault, Alí baba i els 40 lladres de Les Mil i una nits i d’altres contes, i jugar a trobar similituds en el món de la política, l’art, l’economia (bancs i borsa) o famosos en general.
També es pot fer la lectura sobre els estereotips dels protagonistes. És quan ens quedem a l’anècdota i trobem justificada la reacció d’eliminar la Caputxeta Vermella i la Ventafocs a les escoles. Cal anar més enllà, valorar-los com arquetips de la societat, igual que els personatges mitològics. El relat ha passat el filtre de moltes generacions per esdevenir un recurs essencial per a l’educació dels infants: els dóna seguretat i eines per entendre el món dels adults. Així ens ho descobreix Bruno Bettelheim a Psicoanálisis de los cuentos de hadas. Però tot això ja seria un altre article.
(*) Versió lliure a partir de la traducció del conte dels Germans Grimm feta per Audiomol.com, disponible a la plataforma de l’e-biblio.
