Pintades contra la moral imposada pel COVID-19

L’autoritat institucional no atura la resposta popular. Al llarg d’aquesta setmana Sant Andreu de Palomar s’ha llevat diàriament amb diverses pintades sobre façanes i botigues privades. Poques signades amb l’A circulada dels grups anarquistes, però totes en referència a la moral imposada pel confinament. Missatges curts, però contundents contra la norma decretada.

 

Un curt passeig per anar a la fer la compra permet veure algunes d’aquestes pintades en referència a qüestions vitals com el dol, la crítica a la gestió financera i laboral, o la necessitat de deixar enrere el model socioeconòmic que fins ara ha imperat. Missatges que per alguns serà pur vandalisme, i per altres, una reacció contestatària. Sigui com sigui, uns i altres poden coincidir en què es tracta d’imatges que, probablement en un futur, recullin els llibres dedicats a la gestió de la crisi del coronaviurs.

Només sortir des dels Jardinets de Can Fabra ja es poden comptar fins a tres pintades respecte a qüestions en principi diferents, però amb la mateixa arrel com a problema: la manca d’ingressos i la crisi laboral. Sobre la façana del mercat provisional: “Els seus beneficis valen més que les nostres vides”, al banc dels Jardinets: “Mientras a las 20 horas aplaudimos, 1000 despidos consentimos! Organízate y lucha!”, i per últim, en una de les cantonades amb Otger: “No cobrem, no paguem; vaga de lloguers”.

Pocs metres més enllà, a la plaça del Comerç es recorda una de les hipocresies generades amb la restricció d’assistència als enterraments de familiars, que conviu alhora amb l’obligació d’anar a treballar a determinats sectors: “Entierros no, currar por cuatro duros sí”. Una proclama en la mateixa línia que la que ha aparegut a la cantonada del carrer Gran amb Sant Adrià: “Ens prohibeixen enterrar als nostres; ens obliguen a treballar”.

Respecte als reiterats missatges d’optimisme emesos per determinades institucions, els autors de les pintades també han volgut dir la seva amb un contundent “No tot anirà bé, prou infantilisme”, o recordant que “Pa virus letal, la corona y el capital”. A més, també han assenyalat que “Las fronteras matan más que el COVID-19! Regularización ya [de inmigrantes]!”, tal com han fet altres estats com Portugal.

Escrits que tampoc han volgut eximir de responsabilitat als ciutadans que decideixen passar els dies vigilant als seus veïns: “Fuera chivat@s de balcón, ya hay mucha policía”, o avançant-los quin pot ser el seu futur en qüestió de setmanes: “Hoy en la cola del súper, mañana en la del paro… Muerte al Estado!”. Tot plegat, per fer referència al que consideren el pecat original: “La normalidad es y era el problema…”.