Un nombre indeterminat de persones ha okupat la finca ubicada a la confluència del carrer Gran de Sant Andreu amb Malats, on al llarg de les darreres dècades hi havia ubicada la botiga Licores García. Registrat com a habitatge de 242 metres quadrats i construït l’any 1936 segons les dades del cadastre, des de feia anys que l’immoble tenia un ús comercial. El tancament del celler, però, va conduir als propietaris a penjar el cartell d”es lloga’ el 2017.
Tal com ha pogut saber L’Exprés de Sant Andreu, des de febrer, com a mínim, que hi viuen nous veïns a la finca i per tal d’evitar cap intervenció policial, han penjat una “advertència legal” a la porta. En aquesta asseguren als Mossos d’Esquadra que “ningú podrà entrar al domicili […] sense consentiment” dels nous inquilins. A més, avancen als cossos policials només els podrien detenir si tenen “manament de presó contra elles” o “quan siguin sorpreses en flagrant delicte“.
D’altra banda, en la nota penjada a la porta també exposen que s’emparen en el que recull l’article 554 de la LECr: “Es considera domicili per als efectes dels anteriors: l’edifici o espai tancar, o la part d’ell destinada principalment a l’habitació de qualsevol persona amb nacionalitat espanyola, persona migrada resident a Espanya i de la seva família”. Sota el punt de vista dels okupants, no estan incomplint aquests supòsits, pel que “si es procedeix a l’accés a l’habitatge, [els agents de policia] estarien cometent un delicte de violació de domicili“.
Segons la descripció que recollien els portals immobiliaris l’any 2017, l’edifici consta de planta baixa comercial, una primera planta (fins ara utilitzada com a golfes) i terrat. “Perfecte per la restauració”, resava l’anunci de les immobiliàries. A més, el lloguer del local resultava ser el més car de tot Sant Andreu: el propietari demanava 4.500 euros al mes. 1.300 euros menys respecte al que exigia inicialment (la xifra s’acostava als 6.000 euros al mes).
En paral·lel, la propietat destacava la bona situació de l’espai comercial a l’artèria andreuenca i feia una crida a les grans marques per instal·lar-se “en un edifici singular”. L’entrada a la hipotètica botiga serien múltiples amb les seves tres portes d’accés i els seus cinc aparadors. Per últim, l’anunci posava en relleu la volta catalana que conforma el sostre de tres metres d’alçada i la sortida de fums pel possible restaurant que s’hi vulgui instal·lar (tot i que en cap moment mencionava si disposava de les corresponents llicències per realitzar aquesta activitat). Segons la publicació, l’establiment tampoc comptava amb un sistema de calefacció ni d’aire condicionat.
